- El capítol de la inversió pública ha suportat excessivament el sanejament dels comptes de les administracions i ha arribat a mínims històrics en els darrers anys.
- Dins dels grans eixos econòmics i de comunicació de Catalunya, cal assenyalar el Corredor Mediterrani i Rodalies, on es pateixen endarreriments destacats.
- Novament la baixa licitació impedeix l’assoliment de les infraestructures que el país requereix.
- Cal aprofitar les excepcionals condicions dels Fons de Recuperació per realitzar les inversions sanitàries més urgents i finalitzar les infraestructures més estratègiques per a l’economia catalana.
- Foment reivindica que les infraestructures més estratègiques de Catalunya es gestionin des del territori amb la participació dels agents institucionals i econòmics.
Foment del Treball ha constatat que, novament, el 2019 ha estat un any de minsos resultats pel que fa a les infraestructures a Catalunya. La patronal catalana ha actualitzat el seu estudis anuals Per un nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya , el CAT-100, catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya (CAT100) i Propostes per a un nou model de gestió dels equipaments a Catalunya. Catàleg CAT-Equipaments. Els documents els han presentat el vicepresident de Foment, Joaquim Llansó, el secretari general adjunt de la patronal, Salvador Guillermo, i la presidenta de la Comissió d’Infraestructures i Equipaments de Foment, Anna Cornadó.
L’ajust del dèficit fiscal recau excessivament sobre la inversió pública
Foment constata, un any més, que la inversió pública a Catalunya ha estat extraordinàriament baixa, cosa que limita la inversió empresarial, doncs la inversió pública actua de complement i catalitzador de la privada; perjudica la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans; fa perdre oportunitats de crear llocs de treball, riquesa i benestar.
El pes de la inversió pública el 2019 respecte el PIB va ser a Espanya de 2,0%, el tercer més baix després del 2016 i 2017, i un dels més baixos de la Unió Europea (mitjana 3,0%).
Aquesta disminució de la inversió pública a Espanya en un moment d’expansió econòmica es deu a que la reducció del dèficit s’ha realitzat en detriment d’aquesta. Així, el pes de la inversió pública en el total de la despesa pública va passat del 12% el 2007 a menys de la meitat, el 5%, el 2019. Això ha ocasionat que els pressupostos d’infraestructures i equipaments estiguin en mínims històrics.
A diferència d’anys anterior, la Comissió Europea admet més dèficit pressupostari si la inversió s’efectua en àmbits prioritaris, com ara, construcció/rehabilitació d’habitatges, energies renovables o infraestructures en ferrocarrils.
Pel que fa a l’execució de les inversions realitzades per l’Administració General de l’Estat a Catalunya el 2019 (pressupostos prorrogats), la inversió a Catalunya va ascendir a 811,8 M€ (670,8 M€ corresponen a infraestructures de transport), un 7,3% més que l’any anterior. Aquest import representa el 7,9% del total de les obligacions reconegudes i el 10,8% de les regionalitzables (Galícia 16,6%, Madrid 14,7%, Castella i Lleó 11,9%, i Andalusia 9,1%).
L’Administració de la Generalitat de Catalunya, per la seva part, va executar el 2019 el 83% (76% el 2018) de les inversions reals, 366 M€ (448 M€ el 2018), i va realitzar el 95% (93% el 2018) de les transferències de capital, 697 M€ (467M€ el 2018).
Les administracions locals catalanes varen efectuar el 2018 inversions reals (2019, pendent de publicar) per un import de 1.361,7 M€ (amb una execució pressupostària del 94% del crèdit inicial, o del 39% segons el crèdit definitiu). La inversió, el 2017, va ser de 1.107,8 M€. Les administracions locals espanyoles mantenien el 2018 un romanent de tresoreria per a despeses generals de 17.841 M€ dels quals no en poden fer ús a causa de les normes d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i regla de despesa.
La licitació oficial d’obres a Catalunya va augmentar un 17%, l’any 2019, assolint 1.947 milions d’euros. L’activitat de l’obra civil, que representa el 57% del total, s’incrementà en un 20%, i la de l’edificació, un 13%. Aquest import, però, és lluny encara de la mitjana dels darrers vint anys, d’uns 3.750 milions d’euros anuals, a preus constants. La inversió en infraestructures s’hauria d’acostar al 2,2% del PIB (aproximadament, uns 5.400 M€ anuals) que és la mitjana dels principals països europeus els darrers vint anys, i realitzar una inversió addicional per eixugar el dèficit existent. Per això, el baix volum de licitació agreuja el crònic dèficit d’inversió en infraestructures.
Foment reclama que, davant d’una situació de recursos públics limitats, se seleccionin de forma acurada les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses amb criteris objectius i transparents, tot prioritzant les inversions sanitàries i verdes, emprant metodologies que sistemàticament avaluïn els projectes i que permetin comparar-los entre ells, per tal de treure el màxim profit dels recursos públics, alhora que caldrà contemplar les col·laboracions publicoprivades (CPP) i el finançament mitjançant el pagament per ús (peatges oberts, eurovinyeta, etc).
Així mateix, Foment reivindica que les infraestructures més estratègiques de Catalunya s’han de gestionar des del territori amb la participació dels agents institucionals i econòmics (Km 0). La lògica econòmica, l’eficiència, la lliure competència i la rendició de comptes al contribuent des de la proximitat avalen que els aeroports, ports, ferrocarrils i carreteres de Catalunya es gestionin des del territori al qual donen servei i, per això, és necessari adoptar mesures valentes i significatives de descentralització de la seva gestió.
Situació de les infraestructures més estratègiques
Pel que fa a les infraestructures més estratègiques, principalment competència del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (Rodalies, incloses estacions intermodals i intercanviadors; tronc central del Corredor Mediterrani; accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona; accessos viaris (C-27) i ferroviaris al port de Tarragona; autovia orbital B-40; accés ferroviari a l’aeroport del Prat; interconnexió A-2 amb AP7 i C-32; plataformes logístiques, etc), o són aturades o s’estan executant a un ritme lent o molt lent.
Les infraestructures ferroviàries segueixen rebent inversions clarament insuficients. En el període 2015-2018 (l’any 2019 no hi ha distribució geogràfica per al crèdit inicial del pressupost prorrogat) els principals organismes inversors de l’Administració General de l’Estat han invertit a Catalunya només 1.474 M€ dels 2.566 M€ pressupostats, és a dir, només s’han executat el 57% de les partides i han deixat d’invertir-hi 1.092 M€ pressupostats.
El Corredor Mediterrani ferroviari per transport de mercaderies és una infraestructura clau per a incrementar el potencial de l’economia catalana i de tota la façana mediterrània. Per diversos motius els projectes han estat endarrerint-se al llarg dels anys. Durant el 2018 i el 2019, però, s’han anat reactivat els principals projectes i, segons el calendari previst, el 2020 finalitzaria la construcció del tercer carril entre Castellbisbal i Martorell, i el 2021, el tercer fil del tram Castellbisbal – Tarragona i la conversió de la doble via d’ample ibèric a ample internacional entre Castelló – Tarragona.
La inversió en Rodalies i Regionals es manté estancada des de fa anys i, per exemple, la construcció de les estacions de la Sagrera i la Llagosta no tenen encara data de finalització.
Pel que fa al metro i a la xarxa ferroviària de FGC, la seva ampliació i millora es va produint de manera constant però molt limitada a causa del finançament insuficient de la Generalitat. S’està tramitant un préstec amb el Banc Europeu d’Inversions per poder continuar el tram central de la L9.
També avancen a un ritme molt lent, per exemple, el desdoblament de la N-II per Girona i la N-340, vies que pateixen un elevat nivell d’accidentalitat, i l’autovia orbital B-40, indispensable per solucionar el coll d’ampolla de la mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Canvis al catàleg CAT-100
Enguany no es dona de baixa del catàleg cap infraestructura del CAT-100 perquè no se n’ha completat cap.
Podem destacar també altres actuacions que, o bé consten al catàleg però no finalitzen la infraestructura, o bé no en formen part, però és interessant destacar-les per poder fer un balanç de l’any en l’àmbit de les infraestructures.
L’Administració General de l’Estat va finalitzar el 2019 la variant de Vallirana (part del desdoblament de la N-340, encara inacabat); l’A-2 entre Medinyà-Orriols; la variant ferroviària de Vandellòs al Corredor Mediterrani i el nou Control de Tràfic Centralitzat d’ADIF a Barcelona.
La variant de Vallirana forma part de la Fitxa XV5/2015 Desdoblament de la N-340, que no està acabada, i, per tant, no dona de baixa la infraestructura del llistat.
La variant ferroviària de Vandellós forma part de la Fitxa XFM2/2015 Conversió a ample de via mixt del corredor Castell-bisbal-Vila-seca i del corredor Castelló-Tarragona, que també està inacabat i, per tant, tampoc es dona de baixa del CAT-100. Per altra banda, el nou tram és d’ample ibèric i s’hi ha d’afegir el tercer carril.
Pel que fa a la Generalitat, destaquen les següents actuacions: l’entrada en servei de les estacions de Ciutat de la Justícia i Provençana de l’L10; la Integració de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a l’entorn dels barris de Gràcia i de Can Feu de Sabadell; l’ampliació de l’andana de l’estació de Provença (FGC); les obres del lateral de la C-31. Badalona i la connexió a l’enllaç de la C-32 a Mataró Oest. Els equipaments construïts per la Generalitat s’analitzen al document de Foment del Treball Nacional “Propostes per a un nou model de gestió dels equipaments a Catalunya. CAT Equipaments”.
S’han incorporat al CAT-100:
- C-42 Desdoblament Tortosa-Aldea.
- C-55 Desdoblament Manresa.
- Ampliació de la capacitat de la línia Barcelona-Vallès FGC nou túnel sota Collserola (Fitxa XFP7/2020).
- Desenvolupament de la xarxa 5G (Fitxa XT1/2020).
Tot i que el CAT-100 és un catàleg orientatiu, cal assenyalar que, de les 101 infraestructures del CAT-100 el 2019, enguany s’hi han afegit 4 noves infraestructures, essent el total 105.
Cal reiterar que, per donar resposta al mandat de les lleis de transparència i al principi de rendició de comptes que tota societat democràtica exigeix a les administracions públiques, fóra adien que totes les administracions publiquessin l’estat de situació de cada projecte, informant detalladament d’aquells aspectes rellevants perquè el ciutadà pugui avaluar el progrés de l’actuació.
Impacte del COVID-19 en l’àmbit de les infraestructures i els equipaments
Les expectatives del sector de les infraestructures a Catalunya per al 2020 eren relativament bones, malgrat que encara no havia sortit plenament de la crisi que es va iniciar el 2008 i que les previsions indicaven un refredament de l’economia, però s’han vist estroncades per un fet imprevisible com ho és una pandèmia global.
D’acord amb les previsions de les principals entitats que realitzen previsions econòmiques, la inversió en construcció podria caure a Espanya i a Catalunya l’any 2020 entre un 20% i un 25%, i creixeria un 6-7% l’any 2021. La durada de la crisi i la seva intensitat, però, estarà condicionada pel ritme de la represa de l’activitat, la resposta mèdica al Covid-19 i les mesures econòmiques que adoptin les diverses administracions.
Una de les mesures més eficaces i de ràpida aplicació per reactivar l’economia, una vegada represes totes les obres públiques aturades, és avançar les licitacions futures i que el conjunt de les Administracions Públiques, europees, estatals, autonòmiques i locals, dissenyin de forma coherent els Plans de Reconstrucció (en línia amb el Pacte Verd Europeu de la UE , que és la seva estratègia de creixement) a fi que es realitzi un esforç inversor planificat, recurrent, ordenat en el temps.
Si es manté en el temps aquesta baixa inversió pública a Catalunya, la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans es veurà perjudicada. Per això, cal que les diverses administracions augmentin la inversió en infraestructures, que és en mínims històrics, i que prioritzin aquells projectes estratègics que tinguin més impacte en la productivitat de l’economia, en la competitivitat de les empreses i en el benestar dels ciutadans, és a dir, aquells amb més retorn econòmic, social i ambiental en les anàlisis cost-benefici.
Comments are closed.