- Foment del Treball és la patronal més antiga d’Europa i representa a la indústria, empreses i sectors econòmics que contribueixen al 20% del PIB espanyol
- L’informe del think tank de la patronal reivindica Europa com a subjecte i actor principal de la revolució pendent que farà possible la prosperitat econòmica en harmonia amb el desenvolupament tecnològic, el fre a la creixent desigualtat i la defensa del benestar social.
- Avançar cap a una harmonització fiscal que permetrà afavorir el consum i la demanda interna, estimular la indústria i impulsar l’emprenedoria
- La desigualtat, l’excessiva precarietat de molts llocs de treball i els salaris baixos són un factor d’inestabilitat i poden posar en risc el creixement econòmic.
- Sánchez Llibre afirma que vol que Foment tingui veu pròpia davant les institucions europees, en coordinació amb la CEOE.
- En l’agenda del president a Brussel·les ha celebrat una trobada amb el president del Parlament Europeu, David Sassoli, com a membre de la plataforma Barcelona Futur.
Una bona part de les decisions i accions que serà necessari implementar en la dècada vinent per superar l’esvaïment del gran pacte social europeu que va arrencar en els anys 50 i que va ser el motor dels millors anys del continent, depenen precisament de les institucions comunitàries. Europa com a subjecte i actor principal de la revolució pendent i que farà possible la prosperitat econòmica en harmonia amb el desenvolupament tecnològic, el fre a la creixent desigualtat i la defensa del benestar social. El think tank de Foment del Treball, l’Institut d’Estudis Estratègics, ha lliurat a representants diplomàtics, europarlamentaris de tots els grups representats en la cambra europea i de les institucions comunitàries el primer informe elaborat pel think tank de la patronal més antiga d’Europa.
El fet que Foment del Treball -que celebrarà el seu 250 aniversari el 2021 i representa els interessos dels industrials, dels empresaris i, en general, del conjunt dels sectors productius de l’economia catalana-, avanci, en el cor de la Unió Europea, un document que s’interroga per l’evolució desproporcionada de les rendes del capital versus les del treball, obre un nou paradigma respecte al camí que ha de transitar el futur creixement econòmic i el paper que en ell han de tenir les empreses. Josep Sánchez Llibre, president de la institució catalana, entén que la Unió Europea i les grans corporacions han d’impulsar i protagonitzar els canvis que facin possible els avanços per preservar el creixement.
Sánchez Llibre ha definit Foment del Treball com una patronal “modesta”, però ambiciosa. També ha recordat que Foment ha obert oficina permanent a Brussel·les amb la voluntat de tenir veu pròpia a la UE i en coordinació amb la CEOE “influir davant els reguladors, canalitzar inversions empresarials cap a Catalunya i reforçar el paper de les pimes. Volem un model econòmic que tingui en compte el repte climàtic i també el tecnològic”.
Al costat de Josep Sánchez Llibre, han presentat l’informe el director de l’Institut d’Estudis Estratègics, Jordi Alberich, que ha exposat els principals reptes de la Unió Europea per a un creixement econòmic més inclusiu. “L’harmonització fiscal entre els Estats membres, progressar en les polítiques antimonopoli i la lluita contra els paradisos fiscals”, va destacar Alberich. De la mateixa manera, l’informe promou una política de defensa i exterior comú. Europa ha de parlar amb una sola veu davant la reorientació de la política nord-americana i enfront de l’auge d’una Xina que, benvinguda en el seu moment al lliure comerç com a país en vies de desenvolupament, avui no fa seves les mateixes regles de joc dels països avançats, amb els quals directament competeix per l’hegemonia global.
“Les institucions europees han de comprometre’s clarament amb un nou pacte social i, de la mateixa manera que el BCE ha estat capaç de complir amb la seva funció d’estabilitzar els mercats financers i consolidar l’euro, la Comissió Europea ha de dissenyar i implementar aquelles polítiques i reformes que afavoreixin millores de la productivitat que és la base de la riquesa”.
El cap de gabinet de Foment del Treball, Jordi Casas, ha descrit el think tank com l’espai que ha creat Foment per estudiar, investigar i avançar les idees d’intel·lectuals i pensadors amb el propòsit de formular els reptes globals que el món empresarial ha d’incorporar en la seva activitat. El repte tecnològic, l’emergència climàtica i la defensa de l’economia productiva i el mercat, són els tres pilars que exploraran els informes que es treballaran en els pròxims mesos.
L’eurodiputat de Ciutadans (Cs), Jordi Cañas, ha declarat que “és important obrir les institucions europees a la societat civil”, referint-se concretament a Foment del Treball, “una de les patronals més importants d’Espanya i d’Europa” sent “la seva veu i autoritat absolutament imprescindibles avui”. Per a Canyes, “en un moment d’incertesa en el qual emergeixen els dubtes i les pors” és necessari “incorporar l’anàlisi i la reflexió” perquè, recordant a Steiner, “no ens queden més començaments” i “estem obligats a posar-nos d’acord en allò que ens obliga” per superar els principals reptes als quals ens enfrontem com a societat.
L’eurodiputat ha lamentat que el creixement econòmic “no hagi comportat un repartiment just i equitatiu de la riquesa” i ha subratllat que “hem de ser conscients que la desigualtat i la pobresa posen en risc la llibertat i la democràcia”. Canyes ha recordat que “si hem aprovat el Green Deal, hem de ser capaços d’abordar el Social Deal” per consolidar el model social europeu.
El protagonisme de les empreses
La gran empresa s’ha orientat cap als interessos de l’accionariat i de la mateixa manera ha d’atendre clients, treballadors, proveïdors, medi ambient i societat en general. El capitalisme s’ha d’entendre com a estímul de la iniciativa privada, l’assumpció del risc i la generació de riquesa, però amb la regulació adequada perquè es garanteixi una gran cohesió social.
L’economista Ana Júlia Cura, redactora de l’informe, ha avançat en la presentació dades referides a l’automatització de certes funcions laborals que impactaran en el mercat de treball. “Es ve observant una tendència que afavoreix les rendes del capital enfront de les de treball. Una situació no exclusiva a Espanya, sinó que afecta moltes de les economies desenvolupades. Per al cas espanyol, a partir de 2011 comença a registrar-se una bretxa entre tots dos components, situant al capital per sobre dels salaris. Aquesta tendència –ha afegit- pot venir reforçada per la previsible major utilització del capital com a substitut del treball, atès que els avanços tecnològics poden dur a terme tasques que, avui, corresponen a treballadors. Per enguany (2020) s’estima que entre l’1% i el 4% de les tasques senzilles i d’anàlisis de dades siguin automatitzades, i ascendirà a 21% a mitjans d’aquesta dècada. I pel 2030, els avanços en intel·ligència artificial podrien arribar a afectar l’automatització del 34% dels llocs d’ocupació, sent transport, logística, indústria, alimentació, distribució i educació els sectors que més estaran involucrats. Finalment, una dada que crida l’atenció és que s’estima que la majoria dels llocs de treball que impulsaran l’economia del 2030, avui dia no existeixen”, ha conclòs.
D’altra banda, en l’agenda del president Josep Sánchez Llibre durant el dia d’avui a Brussel·les s’ha reunit amb el director general de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, Daniel Calleja, i l’ambaixador representant permanent davant la UE, Juan Pablo García-Berdoy. També ha mantingut trobades, com a membre del Consell Directiu de Barcelona Futur, amb el president del Parlament Europeu, David Sassoli, i l’ex residenta de la Comissió d’Assumptes Constitucionals del Parlament Europeu, Danuta Hübner.
Instituto d’Estudis Estratègics
L’Institut d’Estudis Estratègics de Foment està format per una trentena de persones de prestigi intel·lectual en el món de l’empresa i l’economia, les ciències polítiques, la cultura i les ciències socials. Entre els postulats de l’Institut d’Estudis Estratègics, destaca la funció més pròpia d’una iniciativa vinculada a una patronal, com és l’estudi i la difusió del pensament econòmic liberal, entenent el liberalisme no com un mercat el més desregulat possible, sinó com aquell espai carregat de moral i compromís mutu, que assenyalava Adam Smith.
Comments are closed.