La inflació i la incertesa enfosqueixen la recuperació

• Els índexs de preus de producció han crescut més que els de consum, castigant els marges empresarials.
• Les pujades de tipus d’interès ja han arribat per quedar-se, encara que de manera moderada per frenar la inflació, com ja anticipaven les corbes de tipus dels últims mesos.
• El BCE trasllada amb tota la contundència mitjançant un Consell Extraordinari que no permetrà una fragmentació en els mercats crediticis, ja que això aniria contra el projecte de l’euro i d’una política monetària única, com ja va fer Draghi en l’estiu de 2012.
• Aquesta major contundència de la política monetària, tant americana com europea, exposa que les tensions de preus són forts i persistents en el curt termini, i que actuaran les autoritats monetàries amb prudència davant el context econòmic, però de forma determinada, com estan ja fent amb les recents mesures. Es vol tallar un procés inflacionista que pugui instal·lar-se a mitjà termini.
• El mercat laboral marca una bona evolució, encara que de persistir aquesta elevada inflació, que redueix els marges, tindrà efectes en termes d’ocupació, en els propers mesos.
• En aquest context, la patronal demana mantenir les ajudes com ha anunciat el president del Govern.
• La crisi sanitària present en altres països i la situació bèl·lica a Ucraïna està començant a notar-se, d’aquí que s’hagin revisat a la baixa les taxes de creixement econòmic.
• El sector exterior mostra un empitjorament derivat dels increments de preus de les importacions, essencialment petroli, gas, i altres matèries primeres, encara que també es produeix un acord de les exportacions, més intens en el conjunt espanyol que català.

L’Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball, corresponent a junny 2022, presenta com a principal element d’incertesa l’evolució de la inflació, els nivells tan elevats dels quals estan sent més persistents del previst.

Per això, enguany es registraran les primeres pujades en els tipus d’interès de referència per part de les autoritats monetàries dels EUA i Europa, per exemple, per a contrarestar el fort creixement dels preus, després d’un extens període de política monetària acomodatícia. Així la Reserva Federal va tornar a pujar els tipus d’interès al maig i juny, però a un ritme més accelerat, de mig punt al maig (al març havia iniciat amb una pujada de 0,25 punts), i de 0,75 punts al juny, elevant el rang objectiu al 1,50%-1,75%.

D’altra banda, el Banc Central Europeu va anunciar una pujada dels tipus d’interès per al mes de juliol després de posar fi a les compres de deute, i en un a reunió extraordinària del 15 de juny va realitzar la següent declaració: “El Consell de Govern ha decidit actuar amb flexibilitat en la reinversió del principal dels valors de la cartera del programa de compres d’emergència enfront de la pandèmia (PEPP) que vagin vencent, amb la finalitat de preservar el funcionament del mecanisme de transmissió de la política monetària, una condició indispensable perquè el BCE pugui complir el seu mandat de mantenir l’estabilitat de preus. Així mateix, el Consell de Govern ha decidit encomanar als comitès de l’Eurosistema i als serveis del BCE pertinents que accelerin la finalització del disseny d’un nou instrument contra fragmentació per a sotmetre’l a la consideració del Consell de Govern”.

Amb això es pretén traslladar amb tota la contundència mediàtica que no permetrà una fragmentació en els mercats crediticis, i que això aniria contra el projecte de l’euro i d’una política monetària única. Aquesta major contundència de la política monetària, tant americana com europea, exposa que les tensions de preus són forts i persistents en el curt termini, i que actuaran les autoritats monetàries amb prudència davant el context econòmic, però de forma determinada, com estan ja fent amb les recent mesures. Es vol tallar un procés inflacionista que pugui instal·lar-se a mitjà termini. D’aquí, que novament, i més en el context d’aquestes recents mesures, ha d’insistir-se a evitar els efectes de segona ronda i exposi amb tota la seva crueltat que tots els esforços hagin de fer-se en la contenció de la inflació.

Aquest context ha portat una correcció a la baixa en les previsions de creixement del PIB d’Espanya per a enguany. L’FMI estima un creixement de l’economia espanyola del 4,8% per a 2022, la qual cosa implica una reducció d’1 punt respecte a l’esperat al gener d’enguany i de 1,6 punts respecte a les seves previsions d’octubre. La Comissió Europea, per part seva, projecta, en el seu informe de primavera, un augment del PIB del 4,0%, enfront de l’increment de 5,5% que preveia en la seva anterior publicació de tardor. A més, el Govern, en la seva actualització del quadre macroeconòmic del 29 d’abril, va rebaixar la seva previsió d’augment del PIB d’Espanya del 7,0% al 4,3%. Altres institucions com ARIeF (+4,3%), Banc d’Espanya (+4,1%), Funcas (+4,2%) també van rebaixar les seves previsions a taxes similars. No obstant això, malgrat la reducció en la previsió, cal destacar que es tracta d’un ritme d’avanç important; en els anys previs al Covid-19 la taxa de creixement del PIB d’Espanya estava entorn del 2,0% (+1,9% de mitjana per al període 2013-2017, +2,3% en 2018 i +2,1% en 2019). En cap cas es contempla un període recessiu.

En relació al mercat de treball, cal assenyalar la bona evolució del creixement de l’ocupació (+4,6% a Espanya i +2,5% a Catalunya en el primer trimestre) i de l’afiliació (+5,0% a Espanya i +4,8% a Catalunya al maig), encara que s’espera que les taxes d’augment es moderin enguany. No obstant això, la taxa d’atur (13,7% a Espanya i 10,2% a Catalunya) es manté molt per sobre de la mitjana europea. En aquest sentit, cal reconèixer l’esforç fet per part de l’empresariat per a mantenir l’ocupació durant la crisi. Actualment les empreses s’enfronten a importants problemes en relació als seus marges, amb un significatiu augment en els costos de producció, i fins i tot pèrdues, que de persistir podria notar-se a mitjà termini en l’ocupació.

Com assenyala l’OCDE, els índexs de preus de producció han crescut de manera més accelerada que els índexs de preus de consum en gairebé totes les economies. Això implica que de moment no s’ha traslladat als preus dels béns de consum l’important increment dels preus de producció, per la qual cosa la variable d’ajust resulta ser els marges empresarials.

Per això, és important remarcar que cal evitar efectes de segona ronda que puguin perpetuar els elevats nivells d’inflació actuals. Així com la revisió a la baixa en el creixement del PIB ha estat generalitzada, també ho és la percepció que molts dels factors que han contribuït a l’augment de la inflació (problemes de subministrament, el conflicte a Ucraïna, el fort impuls de la demanda en la fase de recuperació després de la pandèmia) seran transitoris, ja que per a l’any que ve s’espera una important contenció de l’IPC. És important que entre tots fem un esforç per a evitar que el mal de la inflació s’instal·li. El Banc d’Espanya, en les seves projeccions de juny, preveu que la inflació sigui del 7,2% enguany, però ja per a 2023, l’any que ve, estima que es redueixi considerablement fins al 2,6% i en 2024 fins al 1,8%, sempre que no es produeixin efectes de segona ronda rellevants.

Aquest enduriment de la política monetària ja es va traslladant als mercats com pot observar-se en les corbes de tipus d’interès. El mercat sembla ja anticipar aquesta pujada com es desprèn de la corba de tipus de l’Euribor a diferents terminis (1 setmana, 1 mes, 3 mesos, 6 mesos, 12 mesos). A maig d’enguany, l’Euribor a 12 mesos és 0,287% mentre que un any enrere era de -0,481%.

Addicionalment, en les operacions de deute públic en el mercat secundari a 2/6 anys també s’aprecia un canvi de signe en el rendiment, de -0,350% al maig de 2021 a +0,395% al maig de 2022.

Quant al sector públic, també és important assenyalar que, amb l’enduriment de les condicions financeres, s’incrementarà el cost del deute públic espanyol, que es troba en nivells molt elevats (115% per a enguany segons el quadre macroeconòmic del Govern). És important dissenyar una fiscalitat més competitiva, i en cap cas recórrer a increments d’impostos, per a corregir el desequilibri dels comptes públics.

A més, en relació a la inversió, cal destacar la necessitat de potenciar l’execució dels fons europeus Next Generation que mostra un retard segons la Comissió Europea i la AIReF, per la importància donada la seva capacitat d’impuls a la resta de l’economia, que el Banc d’Espanya estima amb un multiplicador d’1 sobre el sector privat.

El sector exterior mostra l’empitjorament derivat dels increments de preus de l’energia, petroli i gas, especialment, així com de les matèries primeres, augmentant el dèficit per compte corrent, alhora que pugen de forma destacada en el primer trimestre les exportacions de béns de forma més intensa en el cas del conjunt d’Espanya (+23,9%) que a Catalunya (+14,0%). Els sectors amb creixement més destacat a Espanya, respecte a Catalunya, han estat el sector d’energia, químic i de manufactures de consum, i per la forta caiguda de les exportacions d’automòbils a Catalunya (-16,8%). En canvi, el sector exportador català de béns de consum és més dinàmic que l’espanyol.

Des de Foment veiem positivament l’anunci del Govern de prorrogar les mesures d’ajuda per a pal·liar els efectes negatius en relació als preus de l’energia causats per la guerra d’Ucraïna, ja que la seva ràpida retirada podria suposar en aquests moments de tensió de preus, una certa temeritat. També seria adequat fer ajustos a les mesures adoptades al març, ja que, per exemple, molts sectors com el tèxtil (acabats) no van ser inclosos (els seus CNAEs) en les ajudes a sectors “gas-intensius” que hauria de corregir-se en la seva actualització.