- Per altra banda, tant l’FMI com l’OCDE assenyalen que l’evolució de la inflació es moderarà gradualment a fins de 2022.
L’IPC continua pujant al setembre, amb una variació anual de 4,0% en el conjunt d’Espanya —la més alta des de setembre de 2008— i de 3,7% a Catalunya. Des de gener d’enguany, l’IPC ha pujat 3,5 punts.
La variació mensual, és a dir, de setembre respecte a agost, és de 0,8%, un repunt enfront de l’augment de 0,5% del mes d’agost.
Destaca, com a principal influència a l’alça en la variació anual, l’increment dels preus d’habitatge, per l’augment de l’electricitat, el gasoil per a calefacció i el gas, així com la pujada d’oci i cultura i de transport (pels preus més elevats dels carburants i lubrificants per a transport personal).
En aquest sentit, cal assenyalar, que l’índex de preus general sense productes energètics només puja un 1,1%, ja que descompta la pujada tan forta dels productes energètics de 28,8% anual.
D’altra banda, la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) es va situar en el 1,0% al setembre, tres punts per sota de l’índex general.
Les últimes previsions posen el focus en la inflació, el creixement de la qual es moderarà l’any que ve
Segons l’FMI la recuperació mundial continua, però ha perdut ímpetu i la incertesa ha augmentat.
D’acord amb l’organisme, la inflació ha augmentat fortament als Estats Units i en algunes economies de mercats emergents. La raó principal és que a mesura que es van aixecar les restriccions, la demanda es va accelerar, però l’oferta no va respondre amb igual rapidesa. La recuperació econòmica ha estimulat una ràpida acceleració de la inflació enguany en les economies avançades i de mercats emergents, producte d’una demanda sòlida, l’escassetat d’oferta i el ràpid augment dels preus de les matèries primeres.
L’FMI destaca que la inflació augmenta tot i que l’ocupació està per sota dels nivells previs a la pandèmia en moltes economies, la qual cosa planteja espinoses disjuntives per a les autoritats monetàries. No obstant això, l’FMI preveu que les pressions de preus es moderin en la majoria dels països en 2022.
En un capítol especial del seu informe sobre perspectives de l’economia mundial, anomenat “Amenaces d’inflació”, l’FMI assenyala que “malgrat els recents augments del nivell general d’inflació en les economies avançades i de mercats emergents, les expectatives d’inflació a llarg termini es mantenen ancorades. A futur, es projecta que la inflació general arribi a un nivell màxim en els últims mesos de 2021 per a després tornar als nivells registrats abans de la pandèmia a mitjans 2022 en la majoria de les economies”.
En definitiva, l’FMI fa dues puntualitzacions:
- Les autoritats han d’estar atentes a factors desencadenants d’una tempesta perfecta de riscos de preus que inicialment podrien ser benignes però, combinats, podrien traduir-se en augments molt més ràpids que els previstos en els pronòstics.
- Una característica clau de les perspectives és que hi ha diferències significatives entre les economies. Per exemple, es projecta que una inflació més accelerada als Estats Units contribueixi a una acceleració en les economies avançades, però s’estima que les pressions en la zona euro i al Japó es mantindran relativament febles.
Per altra banda, l’OCDE també assenyala que l’evolució de la inflació es moderarà gradualment a fins de 2022.
No obstant això, les perspectives d’inflació varien notablement. Ha augmentat considerablement als Estats Units i en algunes economies de mercats emergents, però continua sent relativament baixa en moltes altres economies avançades, particularment a Europa.
L’OCDE espera que la inflació disminueixi; “les pressions inflacionàries deurien eventualment desaparèixer. Una vegada que es resolguin els colls d’ampolla, és probable que els augments de preus dels béns duradors, com els automòbils, disminueixin ràpidament a mesura que l’oferta del sector manufacturer es recuperi ràpidament. Encara que s’estan produint augments salarials considerables en alguns sectors que s’estan reobrint, com el transport, l’oci i l’hostaleria, la pressió salarial general continua sent moderada”.
En aquest sentit, cal assenyalar, que l’índex de preus general sense productes energètics només puja un 1,1%, ja que descompta la pujada tan forta dels productes energètics de 28,8% anual.
D’altra banda, la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) es va situar en el 1,0% al setembre, tres punts per sota de l’índex general.
Comments are closed.