- És fonamental no encoratjar efectes de segona ronda i permetre que les mesures adoptades per a la contenció del preu de determinades partides acabin de traslladar-se al nivell de preus general.
L’IPC de febrer va registrar una variació anual de 6,0%, a Espanya i, a Catalunya, de 5,6%, la qual cosa implica un lleuger augment respecte al mes anterior. En aquest sentit, la dada final (per al conjunt d’Espanya) ha resultat inferior a l’avanç publicat a fins de gener, del 6,1%.
En la inflació de febrer destaquen, com a principal influència a l’alça en l’IPC del conjunt d’Espanya, l’augment dels preus d’habitatge, aliments i begudes no alcohòliques, oci i cultura, així com vestit i calçat.
En el context actual, és important destacar que l’elevat nivell d’inflació registrat en l’estiu de 2022 ha quedat enrere, quan es van observar increments de preus del 10%. És fonamental, en aquests moments, no encoratjar efectes de segona ronda i permetre que les mesures adoptades per a la contenció del preu de determinades partides, així com l’actual moderació del preu d’algunes matèries primeres i de l’energia, acabin de traslladar-se al nivell de preus general.
Cal recordar que el Banc Central Europeu, com també les principals autoritats monetàries internacionals, han iniciat l’any passat un procés d’increment dels tipus d’interès de referència molt determinat per reconduir la inflació a la senda el 2,0%, establerta com a objectiu d’estabilitat de la política monetària.
Com a conseqüència han augmentat sensiblement tipus de referència com l’Euribor, per exemple, que ha pujat aproximadament 4 punts respecte als valors de fa un any (-0,335% al febrer de 2022 enfront de +3,534% de febrer de 2023). Això repercutirà en contenir la demanda agregada a través de la moderació del consum i de la inversió per frenar l’escalada dels preus de l’any passat. Així, com assenyalava l’Informe de Conjuntura de març, ja es comença a observar una moderació del crèdit bancari a empreses, tant de l’estoc com de les noves operacions.
Les previsions que fa la Comissió Europea per a Espanya indiquen una substancial reducció dels nivells d’inflació: 4,4% per a l’exercici 2023 i ja molt pròxims al 2,0% en el 2024.
D’altra banda, la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va augmentar una dècima més fins al 7,6%. Considerem que de la mateixa manera que el fort increment dels preus ha implicat un retard en traslladar-se a la inflació subjacent, el menor ritme d’avanç en la inflació general eventualment es traslladarà a la subjacent.
Així mateix, l’indicador d’inflació harmonitzat (IPCA) –que permet realitzar una comparació amb l’evolució dels preus en l’Eurozona– es va situar en el 6,0%, 1,5 punts per sota de la inflació de la Unió Monetària (+8,5%).
Des del mes de març de 2021 fins a agost de 2022, la inflació a Espanya va ser superior a la de la zona euro, la qual cosa implicava un detriment en termes de competitivitat per a l’economia espanyola, però des d’agost aquesta tendència s’ha revertit.
A més, si comparem l’evolució de la inflació a Espanya amb la de l’Eurozona, la reducció ha estat substancialment més important en el cas espanyol.
Comments are closed.