La inflació a Espanya és superior a l’europea

• Segons el Banc d’Espanya la inflació es reduirà significativament a partir de l’any que ve ja que les fortes tensions inflacionistes actuals són de caràcter temporal.

L’IPC del mes de març registra una variació anual de 9,8% en el conjunt d’Espanya (7,6% al febrer) i de 9,5% a Catalunya (7,4% al febrer).

Com a principal influència a l’alça en la variació anual, destaquen els grups d’habitatge (electricitat i gasoil per a la calefacció), transport (carburants i lubrificants per a vehicles personals), aliments i begudes no alcohòliques (peix i marisc, llegums i hortalisses, llet, formatge i ous, i carn) i hotels, cafès i restaurants (restauració i els serveis d’allotjament).

Així mateix, la variació mensual per al conjunt d’Espanya, és a dir, de febrer respecte a gener, registra un augment de 3,0%, més de dos punts per sobre de la variació mensual de febrer. Les repercussions més destacades corresponen a les parcel·les d’electricitat i carburants i lubrificants per a vehicles personals, ja que en conjunt expliquen el 68% de la variació mensual de l’IPC.

D’altra banda, la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) se situa en el 3,4% al març; quatre dècimes més que al febrer.

La inflació a Espanya és superior a l’europea

L’IPCA anual per a Espanya del mes de març és de 9,8%, enfront del 7,6% del mes de febrer. A la Unió Europea, l’IPCA augmenta del 5,9% fins al 7,5%.

És important assenyalar que el diferencial d’inflació amb Europa és positiu des del mes d’abril del 2021. Un diferencial positiu respecte als principals socis comercials d’Espanya i Catalunya significa una pèrdua de competitivitat en termes relatius.

Segons el Banc d’Espanya la inflació es reduirà significativament a partir de l’any que ve ja que les fortes tensions inflacionistes actuals són de caràcter temporal

 El 5 d’abril el Banc d’Espanya va publicar les seves projeccions macroeconòmiques per a l’economia espanyola del període 2022-2024. Aquestes previsions estan envoltades d’un nivell d’incertesa particularment elevat per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, a pesar que l’evolució epidemiològica hagi possibilitat una nova relaxació de les mesures de contenció.

A pesar que els fluxos bilaterals de comerç entre Espanya amb Rússia i Ucraïna són reduïts, la incidència del conflicte bèl·lic és més notòria a través d’altres canals indirectes. El més important, segons el Banc d’Espanya, és el cost de les importacions de matèries primeres energètiques, alimentoses i metàl·liques; mercats on tots dos països tenen un pes important com a productors i exportadors.

L’intens repunt en els preus del petroli i del gas, per exemple, ha intensificat encara més l’encariment de totes dues matèries primeres, amb conseqüències significatives per a consumidors i empreses, per la via de l’encariment de costos i l’augment de la cistella de consum.

Però les conseqüències del conflicte s’estenen més enllà dels mercats energètics, afectant el cost i provisió de blat, pal·ladi, coure o níquel, agreujant així les dificultats en les cadenes de subministrament que ja eren rellevants abans de la guerra.

A tot aquest escenari de dificultats cal afegir, com assenyala el Banc d’Espanya, l’elevat nivell d’incertesa que tindrà incidència en les decisions de despesa i inversió.

En definitiva, la guerra podrà tenir un impacte estimat d’entre 1 i 1,5 punts percentuals sobre el creixement del PIB mundial.

Quant a la inflació a Espanya, concretament, el Banc d’Espanya destaca com a fonts principals, l’encariment de l’energia i el desproveïment d’alguns productes originat per la vaga de transport de mercaderies per carretera. “Les conseqüències de la guerra d’Ucraïna han reforçat les fonts inflacionistes que es venien registrant amb anterioritat”.

En aquest sentit, es projecta una senda d’inflació del 7,5% en 2022, que es moderarà significativament fins al 2,0% en 2023 i el 1,6% en 2024. D’altra banda, la inflació subjacent seria del 2,8% enguany, del 1,8% el que ve i del 1,7% per a la fi de l’horitzó de projecció.

Según el Banco de España, “un supuesto crucial que subyace a las proyecciones es el de una respuesta moderada de los incrementos salariales a la inflación, lo que evita que se desencadenen fenómenos de retroalimentación entre los crecimientos de los salarios y los precios finales, y, por tanto, un agravamiento adicional del proceso inflacionario, con consecuencias adversas sobre la competitividad exterior y sobre la actividad y el empleo de la economía”.

Además, “si los hogares perciben que la persistencia del repunte de los precios será relativamente limitada, tenderán a responder al encarecimiento de su cesta de bienes y de servicios ajustando temporalmente a la baja su ahorro en lugar de su consumo”.

Por otra parte, “la inversión de las sociedades no financieras acusará a corto plazo el repunte de la incertidumbre derivado de la guerra, el impacto adverso del aumento de costes de producción sobre los márgenes empresariales y la persistencia de las alteraciones en las cadenas de suministro”.