- Els experts són optimistes i preveuen que el sector industrial de Catalunya superi l’objectiu del 20% del PIB al 2020, que és la directriu de la Unió Europea
- El president de la Comissió d’Indústria de Foment, José Luis Cabestany, apunta que Catalunya exporta el 31% de la producció industrial. La UE és el destí del 70,5% de les exportacions.
- El vicepresident de Foment, Ramon Adell, demana un entorn previsible, estable i simplificat per impulsar una política industrial a llarg termini que impulsarà la productivitat i competitivitat
- El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universidad Complutense, Rafael Myro, mostra les fortaleses de la indústria espanyola després de 8 anys de crisi: empreses exportadores, incorporades a les cadenes de valor global i molt productives
Empresaris, acadèmics i directius dels diferents sectors d’activitat econòmica de Catalunya són optimistes i preveuen que la indústria catalana té capacitat per incrementar el seu pes al PIB i superar, fins i tot, els objectius de la Unió Europea, és a dir, per sobre del 20% a l’any 2020. Foment del Treball ha celebrat avui el seu primer Industrial Meeting durant una jornada de treball muldisciplinar sota el títol “la indústria: El repte de la creació de valor a les cadenes de producció global”.
El president del Foment del treball, Joaquim Gay de Montellà, va defensar la necessitat d’impulsar la transformació digital i la innovació com els eixos principals que determinaran la consolidació del sector industrial, que és el principal generador de llocs de treball. “Catalunya és avui dia una de les regions més industrialitzades d’Europa. Un territori industrial és en si mateix tractor de noves inversions i, per tant, generador de llocs de treball” va apuntar Gay de Montellà. A Catalunya 1.300.000 llocs de treball depenen, directe o indirectament, de la indústria.
El president de la Comissió d’Indústria de Foment del Treball, José Luis Cabestany, va defensar “maximitzar el valor afegit industrial per tal de generar ocupació de qualitat, millors salaris i una més gran independència de les cotització de les matèries primeres. Cabestany va oferir al centenar d’assistents al Industrial Meeting de Foment del Treball un programa amb cinc mòduls de treball: relacions laborals i RRHH, recursos i materials, internacional, energia i la innovació com element transversal. Cabestany apunta que Catalunya exporta el 31% de la producció industrial. La UE és el destí del 70,5% de les exportacions.
Una indústria exportadora és una indústria amb èxit
El progrés tecnològic, les exportacions i la inversió en actius intangibles es consideren els principals factors per donar impuls al sector industrial, que a Catalunya s’ha reduït en 7 punts els últims 10 anys. Malgrat això el pes actual de la indústria catalana -20,6% del VAB- supera la mitja de la Zona Euro -19,3% del VAB- i del conjunt d’España -17,5 del VAB-. La Unió Europea apunta sis línies prioritàries d’actuació: tecnologies avançades, tecnologies facilitadores, bioproductes, política industrial i de la construcció i matèries primeres sostenibles, vehicles nets i xarxes intel·ligents.
Assolir els objectius de l’Unió Europea representa un repte ambiciós que, en tot cas, el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universidad Complutense de Madrid, Rafael Myro, va relativitzar quan va constatar que el pes de la indústria a EEUU és del 10% i que a tots els països la tendència ha estat a la baixa. A partir de l’any 1990, la indústria a España i Catalunya ha crescut gràcies a les exportacions. Segons el relat del catedràtic Rafael Myro, quan a partir de l’any 2000 els països emergents inicien el seu creixement, “les empreses del nostre país només exportaven a la UE, però amb la crisi hem aprés a exportat també als països emergents”. Myro mostra les fortaleses de la indústria espanyola després de 8 anys de crisi: empreses exportadores, incorporades a les cadenes de valor global i molt productives.
La indústria espanyola ha estat capaç de créixer més que a França, Itàlia o Bélgica. Només la indústria d’Alemanya ha sabut mantenir el seu pes al conjunt de l’economia –abans i després de la crisi- i representa el 25,6% del VAB total. El vicepresident de Foment del Treball, Ramon Adell, va apuntar que el potencial econòmic d’Alemanya es deriva de l’activitat industrial, que és la base del seu lideratge exportador. “Aquesta història d’èxit no es pot escriure sense la seva indústria”. Adell demana un entorn previsible, estable i simplificat per impulsar una política industrial a llarg termini que impulsarà la productivitat i competitivitat.
Barcelona, inversió estrangera directa
El professor de l’Escola Superior de Negocis Internacional de la Universitat Pompeu Fabra, Lluis Torrens, va destacar que el 45% dels establiments d’empreses estrangeres a Espanya es localitzen a Catalunya i que Barcelona és la tercera ciutat europea que genera llocs de treball –per darrera de Berlin i Londres- per inversió estrangera directa. Barcelona és també líder als sector TIC, logística i mobilitat. Torrens considera que més enllà dels actius tangibles –infrastructures- Barcelona és un lloc atractiu “per la seva qualitat de vida, la disponibilitat de llocs de treball a preus competitius i, per última, una llarga i reconeguda tradició de col·laboració publico-privada que evoluciona cap a una economia innovadora.
Comments are closed.