- A l’últim trimestre disponible a Catalunya, l’increment del cost laboral per treballador i mes ha crescut un 0,4%, una dècima més respecte de la mitjana espanyola (0,3%)
- Des del 2013, la construcció i els serveis han reduït el seu cost laboral, mentre que la indústria manté una tendència a l’alça.
- Els costos laborals per hora a la zona euro se situen en 29,2 euros. A Espanya, la xifra és de 21,3 euros i a Catalunya de 22,2 euros, situant-se a la zona mitjana de tots els països analitzats.
- En relació a salaris, Dinamarca encapçala el rànquing amb un cost de 35 euros per hora. Espanya, al mig del rànquing, amb 15,7 euros l’hora, i a la cua Bulgària, amb 3,2 euros l’ hora.
- Quant a evolució de salaris pactats per negociació col·lectiva, s’observa que els salaris van reaccionar tard davant de la situació de crisi econòmica. Els salaris van créixer significativament (més d’un 4%) els primers anys de recessió perjudicant nombroses empreses i accelerant l’increment de l’atur.
Durant el tercer trimestre de 2015, el cost laboral per treballador i mes a Catalunya ha augmentat un 0,4% i al conjunt d’Espanya ha augmentat un 0,3% respecte del mateix període de l’any anterior, segons les dades de l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral de l’INE i que analitza el III Informe del Mercat de Treball i Negociació Col·lectiva de Foment del Treball i que, en aquesta ocasió, se centra en l’evolució dels costos laborals i els increments salarials a Catalunya i Espanya en el context europeu. D’acord amb l’Enquesta Anual de Cost Laboral, el cost per treballador i any que les empreses a Catalunya van assumir el 2014 va ser de 32.092,6 euros, de mitjana, un 5,3% superior al cost del conjunt de l’Estat, que va ser de 30.489,9 euros.
També s’observen diferències quant als costos laborals per sectors econòmics. A Catalunya, al tercer trimestre de 2015, la indústria tenia els costos laborals més elevats amb 3.163,1 euros/mes, seguit per la construcció amb 2.622,90 euros/mes, i els serveis amb 2.423,60 euros/mes. A la resta de l’Estat, el sector dels serveis presenta l’increment més gran del cost laboral total i del cost salarial al tercer trimestre de 2015. En general, des del 2013, la construcció i els serveis han vist reduït el seu cost laboral, mentre que la indústria manté una tendència a l’alça.
A Europa, els costos laborals per hora van augmentar un 1,1% a la zona euro (EA19) i un 1,8% a la UE28 al tercer trimestre de 2015, respecte del mateix període de l’any anterior. De fet, l’any 2014 els costos laborals per hora a la zona euro es situen en 29,2, a Espanya la xifra és de 21,3 euros i a Catalunya, de 22,2 euros. Espanya i Catalunya se situen a la banda salarial mitjana d’Europa.
Salaris
S’observen diferències notables entre els membres de la Unió respecte dels salaris. Al 2014, Dinamarca encapçala el rànquing amb un salari brut de 35 euros/hora. Espanya se situa al mig del rànquing amb 15,7 euros/hora i, a la cua, es troba Bulgària amb un cost brut per hora de 3,2 euros en concepte salarial.
Espanya es troba entre els 10 països de la UE que suporta uns costos laborals no salarials més elevats. En el cas d’Espanya, de cada 100 euros de salari brut es paguen 36 de costos no salarials. Per sota, es troba Alemanya (28 euros), Portugal (27 euros), Finlàndia (27 euros), i Regne Unit (19 euros)
Cotitzacions a la Seguretat Social
Una de les dades més rellevants fa referència a l’aportació empresarial a les cotitzacions a la Seguretat Social. Aquesta partida del cost empresarial mostra una tendència clarament creixent en termes nominals entre 2008 i 2014. Les cotitzacions socials són una de les partides amb més pes sobre el total d’ingressos fiscals en gran part dels països de l’ OCDE. A Espanya, el 34,5% de la recaptació fiscal va ser per les aportacions de les cotitzacions a la Seguretat Social. Al conjunt d’Europa, l’aportació fiscal per aquest concepte al mateix any ha estat del 26,1%. Espanya és el setzè país de la UE amb les cotitzacions més elevades, però és el segons país dels analitzats amb més percentatge de cotització assumit per l’empresa sobre el total de cotització a la Seguretat Social.
Les diferents modificacions normatives a l’àmbit de la cotització a la Seguretat Social introduïdes en els darrers anys, així com els increments de les bases màximes de cotització acumulat, als darrers quatre anys, d’un 11,25%, perjudiquen la competitivitat de les empreses i la generació de llocs de treball i per tant, impacten molt negativament a la recuperació econòmica. El fet que les cotitzacions a càrrec de les empreses siguin de les més elevades de la Unió Europea i de l’OCDE afecta de manera negativa a la competitivitat del nostre teixit productiu, a l’atracció d’inversors i, també, a les exportacions i a la internacionalització de l’economia.
Cost laboral per dimensió d’empresa
D’acord amb les dades publicades a l’INE i a l’Idescat, existeix una relació directa entre dimensió d’empresa i costos laborals: 37.632,8€ l’any a les empreses grans; 36.082,1€ a les mitjanes i 26.583,3€ a les petites. Per tant, les empreses de major dimensió paguen salaris per treballador més alts que a les mitjanes i petites. Al conjunt de l’Estat els costos laborals són superiors a les empreses de més de 200 treballadors (37.543,5€ a l’any) que en les mitjanes (32.791,9€) i petites empreses (24.944,3€).
L’àmbit de negociació del conveni col·lectiu
El III Informe de Mercat de Treball i negociació Col·lectiva de Foment del Treball conclou també que els costos laborals per treballador són més elevats quan la regulació de la relació laboral és d’àmbit d’empresa o centre de treball. Els costos laborals per treballador són més baixos quan la relació laboral es regula en l’àmbit inferior a l’estatal, és a dir, per convenis d’àmbit autonòmic, provincial, etc, amb una diferència del 35,56% de cost entre els dos àmbits de negociació.
Increments salarials molt alts durant els primers anys de la crisi econòmica
Els salaris van reaccionar tard front la situació de crisi econòmica durant els primers anys de la recessió. Al 2008 i 2009 es pactaven en negociació col·lectiva increments salaris molt per sobre de l’evolució de l’IPC. D’aquesta manera, l’any 2006 es registraven increments salarials globals del 3,45% amb un IPC a Catalunya del 2,8%; l’any 2008 un increment del 4,13% amb un IPC de l’1,6%, i al 2013 un increment del 0,65% amb un IPC del 0,2%; i l’any 2015 un increment del 0,87% i un IPC del 0,3%.
El III Informe del Mercat de Treball i Negociació Col·lectiva de Foment considera que aquesta lenta reacció dels salaris va perjudicar la delicada situació de nombroses empreses i va accelerar, també, la destrucció de llocs de treball. Així, de 2007 a 2008 la taxa d’atur es va pràcticament duplicar (del 6,5 al 11,7%) els increments salarials pactats en convenis col·lectius van ser del 3,75 al 4,13%.
És per aquesta raó que els agents econòmics i socials en el darrer Acord Interprofessional de Catalunya 2015-2017 van decidir que el creixement de l’activitat econòmica, l’augment del consum intern, la millora de la productivitat i de la competitivitat empresarial, són ara factors clau per la consolidació de la recuperació econòmica i de l’ocupació, que s’han de considerar per determinar els increments salarials sempre sobre la base de la realitat i situació de cada sector i empresa.
Comments are closed.