L’empresa i + 3 és una consultoria especialitzada en cultura preventiva que ha estat pionera a introduir l’enfocament “Visió Zero” (VZ) a l’Estat Espanyol: “Des que en 2016 vam entrar en contacte amb Pete Kynes, investigador danès del National Research Centre for the Working Environment i un dels principals impulsors de VZ a Europa, ens vàrem convertir en uns entusiastes propagadors d’aquesta nova filosofia que hem resumit amb una idea: prevenció-amb-sentit“. Una “Guia de Orientación Visión Zero“, editada per l’associació PRL Innovació i liderada per i +3, n’és una mostra del paper protagonista de la consultora en aquest camp d’innovació.
Parlem de l’enfocament VZ i del que suposa per a la cultura preventiva amb Salvador Carmona Fálder, director de i+3, i amb Loly Fernández Carou, responsable de projectes per a Catalunya.
Salvador Carmona (SC): La proposta VZ és una proposta originalment acadèmica. Investigadors holandesos i nòrdics analitzen l’experiència d’empreses amb programes “Accidents Zero” i arriben a la conclusió que els millors resultats corresponen a aquelles empreses que, en lloc de centrar-se en la comptabilitat dels accidents, posen en marxa sistemes de gestió del compromís. O sigui que, paradoxalment, els millors resultats de “Accidents Zero” s’obtenen en deixar d’obsessionar-se amb el zero.
Loly Fernández (LF): Aquesta és la clau. Canviar la gestió de la seguretat per la gestió del compromís. L’enfocament VZ posa en valor l’esforç col·lectiu en prevenció i no només els resultats. En la nostra experiència això ha resultat molt atractiu per a empreses que s’hi troben estancades, sense saber com seguir avançant més enllà del compliment legal. Però fins i tot empreses amb bons sistemes de prevenció i bons resultats, han vist en VZ una garantia per mantenir-se així en el temps, mitjançant l’aprenentatge dels errors i la superació de la cultura del clatellot.
¿Què aporta de nou l’enfocament VZ?
SC: En primer lloc, fer palès que un sistema preventiu que no tingui en compte que les persones cometen errors, mai no funcionarà perquè l’error és part de la condició humana. El que es proposa des de VZ és de gestionar l’error per a que no lesioni la integritat de les persones. D’això se’n diu seguretat. I a continuació, jo diria que l’error està per aprendre, no per castigar. Aquesta és per a mi la principal diferència amb la visió tradicional. Rebutjar la idea que l’error és sempre un indicador de què la gent no està compromesa. Això no és veritat.
LF: En l’enfocament tradicional es considera que les persones són un problema que cal controlar. Des de VZ es considera que les persones no són el problema, són la solució. Quan més capacitat de decisió es dóna a la persona per a fer el seu treball, més implicada se sent en fer-lo amb seguretat, tant per a si mateix com per a la resta.
SC: Cal comptar amb les persones. Les persones estan la major part del temps treballant de forma segura, estan generant treball segur contínuament. Cal posar això en valor i no fixar-nos únicament en què la gent s’equivoca. No són tantes les vegades en què la gent s’equivoca, i menys encara que aquesta equivocació provoca lesions en persones. És un error pensar que hi ha seguretat perquè hi han procediments. Això no va així. La gent no és ximple. Hi ha seguretat perquè hi ha persones fent seguretat. De vegades, fins i tot a costa del procediment.
En què canvien les activitats preventives tradicionals pel fet d’adoptar un enfocament VZ?
LF: En VZ és molt important el ‘com’, la qualitat d’allò que es fa, i també el ‘per què’. Tota activitat preventiva ha de tenir un impacte en millorar el treball segur i en què aquest treball segur sigui sostenible en el temps. Enfocar les activitats preventives no a l’activitat ‘per se’, sinó considerar-les com una palanca de cultura preventiva, això suposa un canvi radical perquè significa alinear el que fem amb els valors que volem promoure. Els valors del lideratge, el compromís, l’aprenentatge, l’apoderament, etc. Amb això, es tracta de donar sentit a tota l’activitat preventiva.
SC: Per exemple, jo entenc una avaluació de riscos VZ com un procés deliberatiu entre els equips operatius, que reflexionen conjuntament sobre els perills del seu propi treball i sobre la forma d’evitar que generin danys. Recolzats tècnicament pel Servei de Prevenció, és clar, però tenint clar que els amos de l’avaluació són els propis implicats, no el Servei de Prevenció. D’aquesta manera les persones senten com a seva l’avaluació i, a més, poden replantejar-la en el moment en què les circumstàncies canviïn. El centre d’atenció, que ara s’enfoca a l’informe, passa a enfocar-se al procés. L’informe és la foto, però l’important és com s’arriba a la foto. Passa el mateix amb la investigació d’accidents. S’enfoca més a l’informe, a tenir un document que ensenyar-li a la Inspecció de Treball, que a aprendre realment dels errors.
LF: Avui en dia la investigació d’accidents té un biaix de responsabilitat. Es busquen els culpables més que les causes. És una forma perversa d’exculpar l’organització de responsabilitats, carregant-les sobre l’individu. Tanmateix, els errors són una font d’aprenentatge. Quan l’obsessió per tenir zero accidents ens porta a amagar els errors, a fugir de les males notícies, estem perdent grans oportunitats d’aprendre i de millorar. Però per poder aprendre dels errors, cal un entorn cultural de confiança i de tracte just que no faci que la gent s’inhibeixi sinó que l’estimuli a parlar i a analitzar què és el que ha passat i per què. Sabent que no els van a culpar per l’errada, sinó que justament se’ls estan demanant ajuda per identificar les causes que han fet possible que aquesta errada hagi acabat en mal. Això és ser conseqüents amb la consideració que l’error no és una causa sinó una conseqüència d’una fallida organitzativa més profunda.
Una empresa sense accidents, és per definició una empresa segura?
SC: La resposta és no. L’accident és un procés probabilístic i pot donar-se el cas d’una empresa que sense fer res de res, resulta que any rere any no té accidents. Però que a dia d’avui no tinguin accidents no pressuposa que no els puguin tenir, i greus, demà o demà passat. La clau està en reduir al mínim aquesta probabilitat i això s’aconsegueix mitjançant un esforç preventiu sostingut i un aprenentatge continu. Les empreses segures són les que demostren dia a dia amb fets el seu compromís en la seguretat i que aprenen constantment de la seua pràctica per millorar.
LF: També es pot plantejar la qüestió a l’inrevés: quan una empresa té un accident això és un indicador que alguna cosa ha fallat, però jo no ho relacionaria necessàriament amb la falta d’esforç preventiu. Podria passar que aquesta empresa està en un procés de millora contínua, realitzant un esforç preventiu notable, encara que s’estigui equivocant en algunes coses. La prevenció és un procés i no una acció aïllada.
SC: De tota manera, està molt clar que quan hi ha un accident greu en una empresa és que està mal posat el focus de la seguretat. Potser està fent esforços preventiu però no està ben encaminada.
Per últim, què suposa l’enfocament VZ per a la pràctica professional en prevenció?
SC: Jo he treballat en serveis de prevenció i el meu únic marc de referència era la norma. No en tenia d’altre. El que m’ha aportat l’enfocament VZ a la cultura preventiva és un canvi de paradigma. M’ha servit per pensar la prevenció d’una forma diferent, ja no com una sèrie d’obligacions sinó com un deure ètic de fer alguna cosa per evitar que les persones prenguin mal a la feina.
LF: Per mi la filosofia VZ ens ajuda a fer el que hem de fer però enfocant-nos al que volem aconseguir. Ens introdueix en el ‘per a què’. Aquest és un tema també d’autoestima professional. Un prevencionista s’hauria de posar en valor pel que aporta socialment i no només per fer complir la llei.
Comments are closed.