- Catalunya ha de dotar-se d’una agenda econòmica i social per impulsar la seva velocitat de creuer i apuntalar, al seu torn, els seus factors de competitivitat que passen, entre altres, per afavorir una fiscalitat competitiva.
- A Espanya, la classe mitjana és lleugerament més reduïda que la mitjana de l’OCDE i hi ha més llocs de treball d’ingressos mitjans en risc per l’automatització que la mitjana de l’OCDE. Gran part dels ingressos de la classe mitjana es destinen a l’habitatge.
- Des de la segona meitat del 2018, s’està observant en l’escenari internacional una disminució en els tipus d’interès a llarg termini, que s’accentua en les últimes setmanes. Això és causat per un possible alentiment del cicle econòmic, per l’augment dels riscos, malgrat que no s’entreveu en les dades del primer trimestre de l’any.
- A més s’ha presentat un llibre dinàmic on s’exposa un conjunt de temes rellevants de l’economia abordats en els successius Informes de Conjuntura, que per la seva rellevància estructural o d’actualitat, resulten d’interès en el món de l’empresa.
El ritme d’avanç de l’activitat econòmica en el primer trimestre de l’any ha estat, a Espanya i Catalunya, superior al registrat en l’últim trimestre del 2018 i implica un creixement major a l’esperat. L’increment del PIB obeeix, en part, a la bona marxa del mercat de treball i a l’impuls de la inversió, conjuntament amb el repunt de la indústria. No obstant això, el PIB català registra una expansió inferior al d’Espanya per segon trimestre consecutiu.
Si es compara l’evolució de l’economia catalana amb Madrid, per exemple, s’observa que aquesta última mostra un creixement notable, especialment a partir del quart trimestre, quan s’amplia la diferència existent amb Catalunya, tant en termes interanuals com intertrimestrales. En bona mesura, això es deu al fet que la desacceleració de l’activitat econòmica és més intensa en el sector industrial, que és menys rellevant a Madrid. Per aquest motiu és prioritari que Catalunya es doti d’una agenda econòmica i social per impulsar la seva velocitat de creuer, i apuntalar, al mateix temps els seus factors de competitivitat, entre els quals destaquen una fiscalitat competitiva.
La desacceleració en l’avanç de l’activitat ha arribat també a l’àmbit domèstic. En aquest sentit, s’aprecia una moderació del ritme d’expansió de l’economia espanyola i catalana respecte a 2017, però que encara es manté en cotes elevades en comparació amb la mitjana europea. S’espera, d’aquesta forma, un creixement entorn del 2,0-2,2% per a aquest any, per sota dels registres d’avanç superiors al 3% del 2017 i 2016, tant a Espanya com a Catalunya. El pronòstic de creixement del PIB el 2019 per a la zona euro ha estat rebaixat fins al 1,2% i fins al 1,5% pel 2020, segons la Comissió Europea.
En el seu informe de primavera, la Comissió Europea incideix que la moderació del creixement econòmic ha estat més fort de l’esperat, després de sis anys d’expansió econòmica en els qual s’han creat 10 milions de llocs de treball en la zona euro, amb una taxa d’ocupació rècord del 72%. Aquesta moderació a Europa s’ha donat tant per factors interns com externs, alguns temporals i uns altres més estructurals. Així, la desacceleració de la segona meitat del 2018 ha generat cert nivell d’arrossegament en els primers mesos d’aquest any. D’aquesta forma, a mitjà termini, es preveu que l’economia europea continuï creixent però a menor ritme.
Ocupació
El mercat de treball espanyol i català es manté robust, amb augment de l’ocupació i de l’afiliació, en un context de creixement de la població activa. El nombre d’assalariats va créixer en 565.500 en els últims 12 mesos, dels quals 455.100 van ser indefinits, a Espanya. A Catalunya, del total de 101.800 nous assalariats, 83.200 van tenir contracte indefinit. La bona marxa del mercat de treball és el que explica, juntament amb les favorables condicions financeres i la inflació continguda, la robustesa de la demanda interna, que és el motor del creixement de l’economia, malgrat la seva moderació.
Inflació
Quant als preus, la inflació va ascendir al 1,5% a Espanya i al 1,7% a Catalunya el mes d’abril, principalment a causa de l’efecte “Setmana Santa” (majoritàriament al març en 2018 i a l’abril en 2019), per la pujada del preu dels paquets turístics. No obstant això, segons la dada avançada, la inflació es va reduir al 0,8% al maig (Espanya). Així mateix la bretxa de preus amb la zona euro continua sent favorable a Espanya (des d’octubre 2018).
Pel que fa al finançament del sector privat de l’economia espanyola, el crèdit a les famílies ha vingut registrant variacions positives des de juny de l’any passat, amb un fort increment del crèdit a altres finalitats diferents de l’habitatge, fet que està associat al fet que la taxa d’estalvi de les famílies es troba en nivells mínims, segons ha advertit el Banc d’Espanya recentment. A més, en relació a l’endeutament empresarial, un informe de l’OCDE destaca que l’endeutament de les empreses no financeres, a nivell mundial, ha registrat nivells rècord en un context de política monetària no convencional.
Sobre la classe mitjana i el seu nivell de vida: el lent creixement salarial
Segons l’estudi de l’OCDE “Sota pressió: la reducció de la classe mitjana” publicat el mes d’abril, “els governs han de fer més esforços per a donar suport a les llars de classe mitjana, amb dificultats per mantenir el seu pes econòmic i estil de vida, pel fet que l’estancament dels seus salaris no els permet seguir el ritme de l’augment dels costos de l’habitatge i l’educació. Mentre que gairebé el 70% dels nascuts en la generació de la postguerra (els baby boomers) formaven part de la classe mitjana en la vintena, només el 60% de la generació del mil·lenni (els millenials) pertanyen a la classe mitjana en l’actualitat”.
A Espanya, la classe mitjana és lleugerament més reduïda que la mitjana de l’OCDE: hi ha més llocs de treball d’ingressos mitjans en risc, com a conseqüència de l’automatització, respecte a la mitjana de l’OCDE i, a més, gran part dels ingressos de la classe mitjana es destinen a l’habitatge.
La rellevància de la classe mitjana, entre altres factors, es deu al fet que una classe mitjana asfixiada, permet l’ascens de riscos polítics, socials i econòmics, sorgiment de nacionalismes, aïllacionismes, populismes i proteccionismes.
La productivitat laboral s’ha alentit considerablement als països de l’OCDE en les últimes dècades i només una petita part de “empreses superestrella” s’estan beneficiant de la digitalització. El feble creixement de la productivitat ha donat lloc a un lent creixement salarial i les tasques rutinàries realitzades pels treballadors amb qualificacions mitjanes i baixes estan cada vegada més automatitzades. Aquestes tendències tenen implicacions de gran abast per als nivells de vida i la inclusió.
D’altra banda, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, en analitzar la distribució dels ingressos per variables, es desprenen conclusions com que la població amb major nivell d’ingressos i, per tant, amb menor risc d’exclusió social, està més formada, o que situacions de vulnerabilitat (estar en atur, ser estranger o viure en una llar nombrosa) i les condicions de pobresa, es retroalimenten.
Píndoles dels Informes de Conjuntura Econòmica 2013-2019
També s’ha presentat un llibre dinàmic per a les empreses, executius i tercers interessats, que reuneix en un volum únic el contingut de les Píndoles d’Economia dels diferents Informes, i que a més, s’anirà actualitzant successivament amb els continguts que es desenvolupin en les properes Píndoles.
En aquest document s’exposa un conjunt de temes abordats en els successius Informes de Conjuntura, el primer document dels com es va publicar en 2012. Ja en 2013, es va considerar la necessitat de tractar temes rellevants de l’economia més enllà dels relacionats a la conjuntura econòmica que, per la seva rellevància estructural o d’actualitat, resulten d’interès en el món de l’empresa.
Moltes d’aquestes qüestions eren àmplies, però s’han plantejat de manera condensada per a proporcionar a l’empresariat i executius de Catalunya una síntesi sobro diferents temes econòmics diferents de l’anàlisi conjuntural.
Comments are closed.