Preguntes freqüents

La Unió Europea, en el marc del Consell Europeu celebrat el juliol de 2020, ha aprovat dos grans paquets de fons, un d’ells té caràcter ordinari i respon al finançament cíclic de la UE i l’altre és extraordinari, en atenció a la crisi. generada per la pandèmia COVID-19.

• En primer lloc, el Marc Financer Plurianual per al període 2021-2027, que compta amb un import de 1,074 bilions d’euros, és el pressupost a llarg termini de la UE que aquesta dissenya per a períodes de set anys. Té com a finalitat canalitzar les inversions de manera que arribin allà on més es necessitin, reforçar el mercat únic, intensificar la cooperació en àmbits com la salut i la gestió de crisis, i impulsar les transicions ecològica i digital per aconseguir una economia més equitativa i resilient .
• En segon lloc, el Pla Europeu de Recuperació, dotat amb 750.000 milions d’euros, té com a objectiu impulsar temporalment la capacitat financera del pressupost de la UE amb nous fons captats als mercats financers. Els fons captats es canalitzaran a través tant d’instruments ja existents com d’altres de nova creació, que permetin un desplegament dels recursos necessaris el més ràpid possible per pal·liar la severitat de la crisi i recuperar l’economia.

A aquest instrument extraordinari cal afegir les tres importants xarxes de seguretat per als treballadors, les empreses i els Estats, aprovades pel Consell Europeu a l’abril del 2020, amb una dotació per valor de 540.000 milions d’euros, com el mecanisme SURE per a la finançament dels esquemes de reducció d’ocupació (els ERTE en el cas d’Espanya).

Després de l’acord polític aconseguit el 20 de juliol de 2020 pel Consell Europeu, es va posar en marxa la negociació tripartida entre el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió Europea per arribar a un acord sobre els textos jurídics definitius sobre les propostes del Pla Europeu de Recuperació, del MFP 2021-2027 i dels seus respectius instruments i programes.

S’iniciava així un mandat negociador fortament marcat per les discrepàncies entre el Consell i l’Eurocambra, ja que els eurodiputats consideraven “inacceptables” les retallades a programes emblemàtics de la UE. Així mateix, la introducció d’una condicionalitat vinculada al respecte dels principis democràtics, dirigida a protegir el pressupost comunitari davant de deficiències generalitzades a l’Estat de Dret als Estats membres, va suposar un segon element de discòrdia.

Finalment, el pacte sobre el Pla Europeu de Recuperació, el proper Marc Financer Plurianual i les noves fonts de finançament va arribar el 10 de novembre, quan Consell i Parlament Europeu van arribar acord polític, reforçant l’assignació en 15.000 milions d’euros a diversos programes emblemàtics de la UE i establint un full de ruta per a la introducció gradual d’una nova cistella de recursos propis, dissenyada per amortitzar el deute mancomunat contret per finançar el Pla Europeu de Recuperació. A més, els líders d’Hongria i Polònia, que amenaçaven de vetar el Pla Europeu de Recuperació pel seu rebuig a la seva vinculació al respecte de l’Estat de Dret, finalment van acceptar el compromís durant la cimera del Consell Europeu del 10 i 11 de desembre .

Aquesta solució va ser ratificada pel Parlament Europeu a la Sessió Plenària que es va celebrar del 14 al 17 de desembre, en què es van aprovar: el Reglament sobre el Marc Financer Plurianual 2021-2027; el Reglament sobre el Pla Europeu de Recuperació; el Reglament sobre un règim general de condicionalitat per a la protecció del pressupost de la Unió i l’Acord Interinstitucional sobre disciplina pressupostària (que, alhora, incorpora l’estratègia sobre nous recursos propis).

A més, el 18 de desembre, el Consell i el Parlament Europeu van arribar a un Acord provisional sobre el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, l’instrument clau del Pla europeu de Recuperació, que es dotarà amb 672.500 milions d’euros i que estarà connectat estretament amb les recomanacions del Semestre Europeu. Com a propers passos, tant el Parlament Europeu com el Consell hauran de procedir a la seva aprovació formal.

Tot i que l’acord en termes pressupostaris estigui conclòs, la implementació del Pla europeu de Recuperació requereix que la Decisió de Recursos Propis sigui prèviament ratificada a cada Estat membre en virtut del procediment nacional corresponent. Aquesta circumstància podria comportar un retard addicional (d’aproximadament dos mesos) a l’arribada dels fons de recuperació europeus.

El Pla Europeu de Recuperació es vertebra al voltant de tres grans àmbits, dins dels quals s’emmarquen els diferents instruments i fons que inclou:

• Ajudar els Estats membres a recuperar-se.
• Rellançar l’economia i donar suport a la inversió privada.
• Aprendre de l’experiència de la crisi.

El primer d’ells concentra el gruix del total dels 750.000 milions d’euros del Pla (737.500 milions) i està orientat a impulsar les inversions i reformes d’acord amb els tres vectors de transformació:

• La transició ecològica (Pacte Verd).
  La transició digital.
  La reindustrialització.

En primer lloc, cada un dels instruments i fons que componen el Pla Europeu de Recuperació compta amb unes característiques específiques, en funció dels objectius fixats en els textos jurídics de base (que estan pendents d’adopció final).

En segon lloc, és important tenir en compte dues variables per a un millor aprofitament dels mateixos per part de les empreses:

Forma d’accés, de manera que les ajudes poden ser:

• Directes. Els interessats sol·liciten l’ajuda directament als organismes europeus competents.
• Indirectes. Els ajuts es canalitzen i gestionen a través dels Estats membre, tant per l’Administració General de l’Estat (i, dins d’aquesta, pel Ministeri o entitat que estableixi el Govern) com per les comunitats autònomes (que també establiran quina entitat o unitat serà responsable de la gestió). En les d’aquest tipus resulta essencial la col·laboració publicoprivada, de cara a garantir l’alineament entre la inversió i les necessitats reals i el futur de l’economia.

Tipologia i necessitat de reemborsament:

• Subvencions: no requereixen reemborsament. Suposen el 52% del total que rebrà Espanya. Responen a aquesta categoria els fons del Pla Europeu de Recuperació, llevat de la part de préstecs del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.
• Préstecs: requereixen reemborsament. Suposen el 48% del total que rebrà Espanya, que es concentra al Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència té un pressupost de 672.500 milions d’euros i concentra el 90% de l’import total del Pla Europeu de Recuperació. En conseqüència, compta amb una rellevància substancial dins de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia.

El desemborsament dels fons està subjecte a la presentació necessària d’un Pla Nacional de Reformes i Inversions 2021-2023 per part de tots els Estats membres.

En aquest sentit, les fites previstes són les següents:

• Fase 1. Elaboració. Articulació del Pla Nacional de Reformes i Inversions 2021-2023 per part del Govern, per presentar-lo a la Comissió Europea. Es pot enviar l’esborrany del Pla a partir del 15 d’octubre del 2020, havent d’entregar-se el definitiu abans del 30 d’abril del 2021.
• Fase 2. Avaluació. La Comissió Europea disposa de 2 mesos per avaluar el Pla i proposar-ne l’aprovació al Consell, que decidirà per majoria qualificada (almenys 15 Estats membre que representin el 65% de la població de la Unió).
  Fase 3. Desplegament i seguiment, amb els punts rellevants següents:
  Compromís de despesa:
  • 70% de l’import el 2021 i 2022.
  • 30% el 2023 i 2024.
• Execució: fins a finals del 2026
  Compliment de metes i objectius:
  L’avaluació positiva de les sol·licituds dependrà del compliment satisfactori de les metes i els objectius proposats.
  S’habilita un “Frè de seguretat”, que entrarà en joc quan un o més Estats membre considerin que hi ha desviacions greus en la implementació del Pla nacional d’algun altre Estat membre.

Espanya rebrà aproximadament 140.000 milions d’euros, d’acord amb els càlculs del Govern, del total de 750.000 milions del Pla. D’aquesta quantitat, 125.460 milions d’euros (el 90%) corresponen al Mecanisme de Recuperació i Resiliència, amb aquesta divisió:

67.300 milions d’euros en préstecs (53,6%).
58.160 milions d’euros a subvencions (46,4%).

És a dir, el Pla Nacional de Reformes i Inversions 2021-2023 que el Govern d’Espanya ha elaborat i presentat a la Comissió Europea recull la destinació prevista per als 125.460 milions d’euros previstos al Mecanisme de Recuperació i Resiliència per a Espanya.

A partir del calendari establert per la Unió Europea, les principals fites nacionals que s’han de tenir en compte són les següents:

• Elaboració del Pla Nacional de Reformes i Inversions 2021-2023 per part del Govern, en el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, per a la seva presentació a la Comissió Europea. El Pla Nacional Espanyol va ser aprovat el 16 de juny de 2021.
• Execució dels fons, després de l’avaluació i la validació del Pla per part de la Comissió i el Consell. En aquest punt, serà fonamental l’articulació de projectes elegibles i la seva presentació a les entitats europees, nacionals o autonòmiques que correspongui, una vegada s’aprovin els textos legislatius de desenvolupament de cada fons.

Els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) són projectes de caràcter estratègic, amb un potencial important d’arrossegament per a la resta de l’economia espanyola, que exigeixen la col·laboració entre administracions, empreses i centres de recerca per aconseguir que escalin les seves operacions al nostre país.

Són convocatòries realitzades pels diferents ministeris que constitueixen un exercici participatiu d’identificació de projectes amb potencial. La seva finalitat és ajudar els organismes executors a demanar informació per al millor disseny dels instruments, línies de suport o altres mecanismes que s’habilitin en el marc del Pla de Recuperació.

Una parte sustancial de la financiación asociada al Plan Europeo de Recuperación es de gestión indirecta, de forma que la responsabilidad de su gestión recae en las Administraciones nacionales (Gobierno de España y Comunidades Autónomas).

En este punto, es necesario diferenciar dos planos:

• La distribución de fondos, del total que recibirá España. En este sentido, el Presidente del Gobierno anunció el pasado viernes 31 de julio en la XXI Conferencia de Presidentes la creación de una Comisión interministerial que, presidida por él mismo, será la encargada de supervisar la ejecución del Plan Europeo de Recuperación en España. Además, está previsto la constitución de una Unidad de Seguimiento en el Gabinete de Presidencia y un grupo de alto nivel que coordinará la colaboración público-privada.
• La gestión de los fondos, una vez se hayan distribuido dentro de la estructura administrativa de nuestro país. En este punto, por decisión del Gobierno de España y de los Gobiernos Autonómicos, se establecerán las unidades o entidades encargadas de gestionar los fondos asignados a cada uno de ellos.

Así, podrá hacerse directamente a través de la Administración General (Direcciones Generales, etc.) o a través de entidades del Sector Público Institucional (por ejemplo, en el caso de la AGE, el CDTI, red.es, etc.).

Des de la posada en marxa del Pla de Recuperació Europeu, per part de la Comissió Europea, al juliol del 2020, amb l’objectiu de donar resposta a la crisi provocada per la COVID-19, es va crear l’Oficina ad-hoc de Suport a Projectes Europeus per tal de fer arribar informació actualitzada als nostres membres així com ajudar en l’elaboració de projectes elegibles de rebre fons europeus.

Aquesta Oficina, des de la seva creació, ha treballat de manera estreta amb institucions tant europees com del govern central, autonòmic i locals, en coordinació amb l’oficina tècnica de CEOE i la seva delegació a Brussel·les, amb el Departament d’Acció Exterior de la Generalitat, l’oficina d’Acció a Brussel·les, la Representación Permanente de España ante la Unión Europea (REPER), la Comissió Europea i el Parlament Europeu, i les seves respectives delegacions a Barcelona.

• Organització de conferències (telemàtiques i presencials) sobre el Pla de Recuperació.
• Canalització de les consultes dels nostres associats sobre diferents projectes de finançament.
• Facilitació de la coordinació amb l’oficina tècnica de CEOE de suport a projectes europeus.
• Suport en l’ús de la plataforma “CEOE per Europa” (que inclou informació dels fons i com accedir-hi).
• Reflexió sobre possibles prioritats d’inversió/projectes rendibles, innovadors i alineats amb les prioritats europees i amb les prioritats incloses en els plans sectorials nacionals.
• Canalització de les propostes per tal d’explorar possibles sinergies amb altres projectes i la possibilitat de presentar-les a les autoritats autonòmiques i/o locals.
• Actualització setmanal de les convocatòries de subvencions i licitacions vinculades al “Plan de Recuperación” i altres fons europeus rellevants.
• Anàlisi dels projectes i identificació dels interlocutors adequats a les institucions públiques.