Els fons europeus Next Generation EU: una oportunitat històrica per reduir el dèficit d’infraestructures a Catalunya

• La Comissió d’Infraestructures i Equipaments identifica més de 50 projectes que compleixen els requisits per al Fons de Recuperació europeu.
• Catalunya té projectes d’infraestructures que encaixen bé amb el Next Generation EU que han d’aprofitar-se per a l’impuls dels mateixos i de l’activitat econòmica.
• El seu efecte multiplicador sobre altres sectors generaria ocupació i creixement a mitjà i llarg termini contribuint a les transicions verda i digital.
• Les necessitats d’inversió pública a Espanya en els propers tres anys s’estimen, segons el Govern espanyol, en un 6% del PIB a l’any, per alinear el país a les ràtios dels països més avançats de l’OCDE.
• Per això, també és essencial la col·laboració publicoprivada, que facilita augmentar la capacitat d’inversió dels projectes tractors i mobilitzar empreses i agents socials, arribant al conjunt del teixit productiu.
• El Govern espanyol hauria d’utilitzar tota la potència inversora, inclosos els préstecs que tindrà a la seva disposició, la col·laboració publicoprivada i adoptar les millors pràctiques internacionals en l’àmbit de les polítiques d’infraestructures per impulsar la economia.

La Comissió d’Infraestructures de Foment del Treball ha seleccionat una llista d’Inversions en infraestructures econòmiques i socials que podrien ser finançables d’acord amb les prioritats i els principis requerits pel Consell Europeu a través del Next Generation EU.

Per rebre suport financer en el marc del Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència i del REACT EU -els dos instruments de major volum del Next Generation- els Estats membres de la Unió Europea han de preparar Plans Nacionals de Recuperació i Resiliència en els quals s’estableixi el programa d’inversions i reformes per als anys 2021-23. Els plans inclouen paquets coherents de reformes i projectes d’inversió pública que, a més d’abordar les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia, contribueixen a les transicions verda i digital i potència la creació d’ocupació. Les mesures d’inversió i de reforma també han de contribuir a augmentar la capacitat de creixement econòmic de l’Estat membre en qüestió.

El passat octubre el Govern espanyol va publicar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència “España puede”, en el qual s’estableixen les directrius per guiar l’execució dels fons europeus. El Pla definitiu es presentaria oficialment a l’abril de 2021 com a annex al Programa Nacional de Reformes i la Comissió Europea avaluarà la proposta en un termini de dos mesos.

Les entitats locals tindran també una participació activa tant en la proposta com en el desenvolupament dels projectes. Al seu torn, les empreses, societat civil, ONG, etc. podran presentar projectes per ser finançats pel Pla Nacional de Recuperació i Resiliència.

El “Pla de Reactivació Econòmica i Protecció Social” de la Generalitat de Catalunya, de juliol del 2020, ha seleccionat 20 projectes transformadors, al seu torn desglossats en 191 subprojectes, amb un cost estimat de 31.765 milions d’euros, que comprenen un horitzó temporal divers. Els projectes del Pla s’avaluarán pel Comitè CONEXT CAT-EU, òrgan assessor de la Generalitat per impulsar els projectes de transformació econòmica que la Generalitat proposi perquè rebin finançament dels fons Next Generation EU.

Les característiques dels projectes que podrien ser finançats estan definits en els diversos instruments aprovats per la UE, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència “España puede” del govern espanyol, el projecte de PGE 2021 i el “Pla de Reactivació Econòmica i Protecció Social” de la Generalitat de Catalunya.

Les necessitats d’inversió pública a Espanya en els propersres anys s’estimen, segons el Govern espanyol, en un 6% del PIB a l’any, per alinear el país a les ràtios dels països més avançats de l’OCDE. Les infraestructures tenen la capacitat de mobilitzar grans volums d’inversió a curt termini i de generar un impacte estructural sobre el conjunt de la societat i economia, gràcies al seu efecte multiplicador, atès que creen ocupació i arrosseguen altres sectors.

Per això, també és essencial la col·laboració publicoprivada, que facilita augmentar la capacitat d’inversió dels projectes tractors i mobilitzar empreses i agents socials, arribant al conjunt del teixit productiu.

Així mateix, per acompanyar l’impacte de la inversió pública i privada, cal posar en marxa reformes normatives de caràcter horitzontal que permetin una millora generalitzada de la productivitat i una major eficiència en la despesa pública.

Projectes identificats

Seguint les pautes i requisits que s’enumeren en els diferents programes i instruments d’Europa, l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya, s’han identificat majoritàriament projectes al “Catàleg d’infraestructures bàsiques pendents d’executar a Catalunya – CAT-100″ (actualització 2020) i en el “Propostes per a un nou model de gestió dels equipaments a Catalunya – Catàleg CAT Equipaments” (actualització 2020) , que reunirien les característiques esmentades per ser finançats amb els fons europeus (pot trobar-se informació sumària de cada infraestructura en la fitxa corresponent del Catàleg CAT-100 o Catàleg CAT Equipaments, respectivament).

La relació de projectes és merament enunciativa i no excloent, encara que prioritària, i s’estructura en funció de la naturalesa d’aquests.

1. Ferrocarrils per al transporte de passatgers

• Millores dels instal·lacions per a la prestació del servei de Rodalia de Barcelona (Fitxa XFP1/2015): Millores generals d’infraestructura, electrificació, senyalització i instal·lacions de la xarxa, sistemes de gestió del trànsit ferroviari en els túnels i seguretat ferroviària.
• Desdoblament Montcada – Ripoll (Fitxa XFP3/2015).
• Duplicació Arenys de Mar – Blanes (Fitxa XFP1/2015).
• Accés ferroviari a l’Aeroport del Prat. R-Aeroport (Fitxa XFP2/2015).
• Túnel de Montcada (Fitxa XFP1/2015).
• Tram Castelldefels-Cornellà-Zona Universitària-Glòries que inclou el tercer túnel passant de rodalia de Barcelona.
• Bescanviador de la Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat) i millora de les instal·lacions i inserció urbana entre Sants i l’Hospitalet (Fitxa XFP1/2015).
• Nova estació del TAV a l’aeroport de Girona. (Fitxa XFP1/2015).
• Nova estació intermodal la Sagrera. (Fitxa XFP1/2015).
• Bescanviadors del Prat de Llobregat, Arc de Triomf, Barberà-Cerdanyola, Sant Cugat (Fitxa XFP1/2015).
• Finalització de les línies L9 i L10 (Fitxa XFP4/2015).
• FGC L8 Plaça Espanya- Gràcia (Fitxa XFP7/2020).
• Nova línia d’FGC Barcelona-Vallès pel túnel de Horta (Fitxa XFP7/2020).
• Ampliació de la capacitat de la línia Barcelona-Vallès FGC nou túnel sota Collserola (Fitxa XFP7/2020).
• Tren Tramvia Camp de Tarragona (Fitxa XFP7/2020).
• Prolongació de la línia 1, 2, 3 i 4 de metre (Fitxa XFP5/2016).
• Connexió Trambaix i el Trambesòs (tramvia).

2. Ferrocarrils per al transport de mercancies

• Accessos ferroviaris i viaris al Port de Barcelona (Fitxa FM1/2015 i XV1/2015).
• Accessos ferroviaris i viaris als ports de Tarragona. (Fitxa XFM3/2016 i Fitxa XV2/2015).
• Corredor mediterrani de mercaderies (Fitxa XFM2/2015).

3. Planificació hidrològica

• Interconnexió de xarxes Ebre- Ter/Llobregat (Fitxa A1/2015).
  Finalització de la xarxa secundària del Canal Segarra-Garrigues (Fitxa A2/2015).
  Implementació de les mesures de protecció del Delta de l’Ebre recollides en el Pla Delta.

4. Transició energètica

• Completar les línies de transport en alta tensió
• Millorar la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica i implantar noves subestacions i línies elèctriques de distribució.
• Desenvolupar la smart grid i l’autoconsum.

5. Transformació digital

• L’extensió de la xarxa de fibra òptica (Fitxa XT1/2020).
• El desplegament d’antenes de telefonia.
• El desenvolupament de la xarxa 5G (Fitxa XT1/2020).

6. Creació d’un parc social d’habitatge de lloguer, rehabilitació d’habitatges i regeneració urbana

• La millora de les condicions d’accessibilitat, habitabilitat i sostenibilitat dels habitatges.
• L’impuls al desplegament de les energies renovables.
• El desenvolupament d’estructures verdes i blaves.
• Creació d’un parc social d’habitatges de lloguer.

7. Carreteres

• Accés viari al Port de Barcelona (Ficha XV1/2015).
• A-27 Tarragona – Montblanc – Lleida (Ficha XV2/2015).
• Execució total de la B-40 (Ficha XV4/2015).
• Connexió entre l’A-2 i l’AP-7 a Castellbisbal (Ficha XV13/2017).
• Connexió entre l’A-2 i la C-32 a Sant Boi de Llobregat (Ficha XV12/2017).
• A-14 Tramo: Lleida (A-2) Alfarràs (Ficha XV15/2017).
• A-26 Figueres-Besalú (Ficha XV14/2017).
• N-260 Variants de la Seu d´Urgell, Adrall-Canturri, Gerri de la Sal, de la Pobla de Segur, Xerallo-el Pont de Suert (Ficha XV14/2017).
• AP2-A2-B-24 Connexió Pallejà-Molins de Rei.
• Finalització Cinturó Litoral. Tram Zona Franca-Morrot.
• Vía puerto-aeropuerto (Ficha XV6/2015).
• C-66 Tramo: Banyoles-Besalú (Ficha XV7/2015).
• Finalización del eje Vic – Olot. C-63 Variante de Olot; Variante de les Preses (Ficha XV17/2017).
• C-16 Reconversió a autovia entre Berga i Bagà (Ficha XV18/2018).
• B-500. Tram Badalona-Mollet del Vallès.

8. Equipaments sanitaris

• Centres d’atenció primària.
• Centres de recerca.
• Infraestructures de recerca compartida.

9. Equipaments educatius

• Construcció, ampliació i reforma d’instituts i escoles.

Han presentat l’informe el vicepresident de Foment, Joaquim Llansó, la presidenta de la Comissió d’Infraestructuras i Equipaments de la patronal, Anna Cornadó, i el secretari general adjunt, Salvador Guillermo.