Foment del Treball mostra la seva preocupació per l’empitjorament del nivell de competitivitat de l’economia catalana, que en l’Índex 2016 de competitivitat regional de la UE publicat fa uns dies, baixa del lloc 142 al 153 (d’un total de 263). A més, en termes de renda per càpita, en paritat de poder de compra, Catalunya se situa en la posició 78 de les 263 regions europees. En aquest context, la patronal catalana considera que resulta imprescindible dotar de més recursos les polítiques d’infraestructures, innovació tecnològica, i de formació permanent i de reducció de l’abandonament prematur dels estudis, així com millorar els qüestions d’àmbit institucional.
En l’Índex 2016 de competitivitat regional de la UE, la primera posició d’una comunitat autònoma d’Espanya va correspondre a la Comunitat Autònoma de Madrid, que es va situar en el 2016 en la posició 83a, tot i empitjorant també la seva posició respecte al 2013 en el que va ser la 57. En termes de renda per càpita, en paritat de poder de compra, la C.A. de Madrid se situa en la posició 42 de les 263 regions europees.
L’informe, mitjançant l’anàlisi de 74 indicadors agrupats en 3 àmbits (bàsic, d’eficiència i innovació), pretén mesurar la capacitat per oferir un entorn atractiu per a les empreses, i també per als ciutadans, ja sigui per viure o treballar.
Foment del Treball insisteix que davant la globalització no competeixen països sinó territoris, i això es constata quan la Comissió Europea novament en l’informe de 2016 destaquen les regions del centre i nord d’Europa, a més de la que posseeixen la capitalitat d’un país. D’aquí que s’hagi volgut valorar la posició competitiva de l’economia catalana pel que fa a la madrilenya, que la UE situa en el primer lloc dins de l’Estat Espanyol.
Pel que fa al primer eix, referit a l’àmbit bàsic i en el qual es contenen dos indicadors d’àmbit estatal (educació bàsica i estabilitat macroeconòmica) que són iguals per a totes dues, es constata una posició pitjor de Catalunya a Institucions, que analitza indicadors de corrupció, qualitat i rendició de comptes i imparcialitat a nivell regional, i que es complementa amb altres indicadors a nivell estatal com la qualitat regulatòria, marc legal o la protecció de la propietat intel·lectual, entre d’altres. Així mateix, Catalunya també està en una pitjor posició pel que fa a infraestructures, per la qual cosa novament han d’exigir-noves dotacions d’inversions tant per part de la Generalitat de Catalunya, com per la de l’Estat. Tant Catalunya com la C.A. de Madrid presenten resultats molt rellevants i positius en Salut.
El segon àmbit, referit a l’eficiència, destaca una posició molt desfavorable per a Catalunya en Universitats i formació permanent, amb la posició 193, enfront de la posició 83 de la C.A. de Madrid (entre d’altres indicadors es mesura l’accessibilitat a la universitats, l’abandonament prematur dels estudis i la formació permanent). També resulta pitjor la posició sobre l’eficiència del mercat de treball, tant per a Madrid com per a Catalunya, a causa dels elevats nivells d’atur, l’elevat percentatge d’atur de llarga durada o la baixa taxa d’ocupació i la productivitat laboral. Finalment, sobre la mida del mercat, destaca Madrid en la posició 26, davant de Catalunya en la posició 110a.
El tercer i últim àmbit, que fa referència a la innovació, la C.A. de Madrid se situa en la posició 57 i Catalunya a la 138. És on resulta més destacada aquesta diferència entre les dues comunitats.
Necessitat d’articular una resposta per part dels responsables polítics
Per tot això, l’informe de la UE s’ha de considerar com una brúixola, en permetre una comparació homogènia sobre el conjunt de les 263 regions europees, que ha de marcar-nos el nord a seguir: ignorar únicament perpetuaria els nostres deures en la millora de la competitivitat de l’ economia catalana, que entenem que ha de ser un eix prioritari de la política al nostre país. Per tot això, l’informe per a l’any 2016 posa de manifest la necessitat d’articular una resposta per part dels responsables polítics i el compromís decidit per fer-ho.
Els agents socials, conjuntament amb els respectius governs, que han estat de diferent color polític, hem arribat a acords socials d’impuls de la competitivitat com han estat els acords estratègics, o El diàleg social permanent, amb la voluntat de millorar la competitivitat de Catalunya, que és la base per a la millora de l’ocupació i de la cohesió social. No obstant això, en molts casos, les mesures pactades no han arribat a implementar-se en la seva totalitat.
Actualment, mitjançant el Pacte més Indústria esperem que s’adoptin mesures que permetin la millora de la competitivitat de la nostra economia, que permetin un salt rellevant en el rànquing previst per a l’any 2019, sempre que s’adoptin les mesures i se les doti de contingut pressupostari.
Comments are closed.