- Josep Sánchez Llibre ha convidat l’Enviat Especial de les PIMES de la UE a Barcelona per conèixer de primera mà les propostes patronals
- Una delegació de la patronal catalana proposa a la Comissió Europea activar un Fons de Solidaritat comunitari per a la Sequera
- Foment reclama novament al Govern de la Generalitat que doni resposta a la carta d’emplaçament per fer possible l’ampliació de l’aeroport del Prat
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha encapçalat una delegació de la patronal catalana que ha visitat el Parlament i la Comissió Europea per tractar qüestions que afecten l’economia catalana i espanyola. Una d’aquestes prioritats és la mida de les empreses. Segons un estudi de CEPYME, la patronal espanyola de la petita i mitjana empresa, és inquietant la mida relativa -més petita- de l’empresa espanyola, que se situa en termes d’ocupació, en 4,7 treballadors per empresa, quan la mitjana europea se situa en 6, o en el cas anglès a 9 o encara més rellevant a Alemanya que és de 12 persones treballadores. Aquesta mida relativa més gran permet una millora de la productivitat i, per tant, dels salaris, de la competitivitat i, per tant, també dels ingressos públics.
Davant d’això, Foment del Treball ha presentat a Brussel·les un paquet de mesures per millorar la competitivitat de les pimes i avançar-se en la necessària reindustrialització europea. El president Sánchez Llibre ha convidat el flamant Enviat Especial de les PIMES, Markus Pieper, conegut com a Mister PIME, que és l’assessor per a la presidenta de la Comissió Europea per al proper canvi de cicle de reindustrialització i de creixement de les pimes de la Unió Europea. Les mesures proposades tenen com a objectiu reduir la burocràcia, fomentar la competitivitat de les pimes, millorar l’accés al finançament de les empreses i la internacionalització.
Cal tenir en compte que si les empreses espanyoles tinguessin la mida mitjana europea, l’ocupació creixeria en 1,2 milions; el PIB ho faria un 5,2%, i les vendes empresarials augmentarien en 249.000 milions d’euros. A més, la massa salarial incrementaria en 29.000 milions d’euros, i la recaptació impositiva, sense alterar-ne els tipus, en 20.000 milions, i això ve donat perquè es produeix a nivell agregat una productivitat mitjana més elevada a mesura que augmenta la mida empresarial, ja que et possibilita millorar i especialitzar el teu equip humà, i permet incorporar més valor afegit.
A Espanya no hi ha un problema de naixement d’empreses, que supera la mitjana europea, però sí de mortaldat, ja que de l’ordre de la meitat de les que neixen moren el tercer any, per això, cal centrar-se, des de la política econòmica, ja no tant a generar noves empreses, que també, sinó que aquestes puguin sobreviure, i que puguin créixer, i és aquí on cal centrar esforços en política econòmica.
S’han assenyalat 100 barreres al creixement empresarial, i és especialment destacat quan aquestes empreses superen la xifra de 50 treballadors, on es produeix una forta càrrega regulatòria, que és per això que entenem que aquesta, primer s’hauria de valorar, i reduir-se d’una banda, i de l’altra, que hi hagués un període transitori d’adaptació, que podríem xifrar en 4 anys, en comptes que la seva aplicació sigui tan immediata, com estableix actualment la legislació actual, ja que produeix una certa reticència a passar d’aquest llindar empleats.
Ampliació de l’aeroport del Prat
Una de les qüestions més rellevants de l’agenda de Foment del Treball és la necessària ampliació de l´aeroport de Barcelona-El Prat. És imperatiu que el Govern de la Generalitat i el Govern central responguin amb un pla de gestió a la carta de citació que va enviar la Comissió Europea fa 3 anys. El problema de fons de la degradació dels espais protegits rau en l’absència de gestió.
Foment ha proposat a la Comissió Europea un model intel·ligent de gestió dels espais naturals basat en els elements següents:
- Una millora integral de la gestió de l’actual espai protegit, amb la creació i el finançament d’un ens publicoprivat que garanteixi la gestió correcta i, d’aquesta manera, impedir que la política sigui jutge i part.
- Una millora substancial d’espais ja protegits amb mesures de renaturalització i adequació de les espècies i els hàbitats.
- Una restauració adequada d’aquelles superfícies que requerien una ocupació temporal. Plans concrets que se cenyeixen a la tipologia d’hàbitat no necessàriament protegit com és el cas de recuperar espais clau en rutes migratòries de determinades aus.
- Anticipar algunes mesures compensatòries de projectes a mitjà i llarg termini per reduir substancialment l’impacte futur perquè els nous hàbitats comencin a funcionar.
- Augmentar espais que millorin la coherència general de l’espai protegit, objectivar la gestió dels recursos naturals com l’aigua, la conservació de les espècies, la producció de matèries primeres bàsiques i altres elements en matèria de recursos naturals.
Fons de solidaritat contra la Sequera
Hi ha una necessitat clara d’adaptació de les polítiques, especialment les referents a la gestió de l’aigua, a les noves condicions climàtiques (pluges menys constants, però més torrencials). La delegació de la patronal catalana també ha proposat a la Comissió Europea l’activació d’un Fons de Solidaritat comunitari per a la Sequera, atès que és la conseqüència de les catàstrofes naturals greus que el canvi climàtic està produint.
Foment també ha volgut deixar clar que una política comuna d’aigua és essencial, així com que la Comissió Europea ho prioritzi en el proper mandat, en el seu pla de treball anual i amb una cartera específica, com el cas del Water Department de Califòrnia. Sabent que la Comissió Europea està plantejant noves regles fiscals, la patronal catalana demana flexibilitat financera pel que fa al dèficit i endeutament públic amb relació a les inversions que s’hauran de fer per afrontar futures sequeres.
Amb l’objectiu de mantenir l’activitat productiva i compensar per pèrdues, la patronal catalana ha proposat que els ajuts directes per reducció de la producció derivat de les restriccions per la sequera no només estiguin adreçades al sector agrari, sinó també a la indústria.
La delegació de Foment s’ha reunit amb l’ambaixador espanyol davant la REPER, Raúl Fuentes; membre del gabinet del director general de Medi Ambient de la Comissió Europea, Luis Planas; i els eurodiputats Diana Riba (ERC) i Laura Ballarín i Javi López, del Partit Socialista, entre d’altres.
Comments are closed.