El Comitè Executiu de Foment del Treball considera que el Govern ha d’adoptar decisions de política energètica enfocades a la millora de la competitivitat de la industria i iniciar una negociació urgent per avançar en la reforma i desenvolupament d’una política energètica que resolgui els greus problemes que pateix el sector industrial català -i també espanyol- com a conseqüència dels elevats costos de l’energia. La industria pateix una accelerada pèrdua de competitivitat en relació als principals països europeus.
Foment va considerar que més enllà d’adoptar solucions territorials sobre tarifes en funció de certes aritmètiques polítiques, és irrenunciable que el govern consideri el conjunt del sector industrial espanyol i estructuri les reformes seguint criteris objectius, transparents i uniformes en el territori. En conseqüència és necessària una revisió general de la tarifa elèctrica d’accés, seguint el recent pacte pressupostari, i amb l’objectiu d’assegurar el mateix marc de competitivitat a les indústries de tot el país.
En aquest sentit, Foment del Treball recorda el pes industrial de Catalunya respecte al conjunt de l’Estat i destaca la incidència que a més té en determinats sectors com el químic. El punt de partida de la negociació de llarg abast que Foment proposa, gira al voltant de tres mesures estructurals.
A.-Impulsar el desenvolupament legislatiu d’esquema de xarxes tancades, de manera que sigui possible compartir infraestructures de connexió elèctrica per incrementar de forma notable l’eficiència en els costos i ser capaç d’atraure noves inversions industrials.
B.-Iniciar de manera immediata amb el Govern la negociació perquè el sector de la cogeneració ampliï la vida útil de les instal·lacions, conegut com el Pla Renove de la Cogeneració.
C-Impulsar la valorització energètica dels residus, de manera que els propis residus industrials siguin la matèria primera que cobreixi part de les seves necessitats energètiques.
Decàleg per una indústria més competitiva
1.-Orientar la política energètica amb més accent en la demanda industrial.
2.-Garantir la seguretat jurídica, atorgant estabilitat i coherència a la presa de decisions en matèria de política energètica.
3.- Estimular els mercats de gas i electricitat.
4.- Avançar en el mercat únic energètic assegurant la transposició i compliment de les directives pendents.
5.- Reconeixement a la tarifa dels esforços del consumidor industrial en termes d’eficiència energètica i perfil de consum.
6.-Revisió de la fiscalitat actual sobre l’energia, evitant la doble imposició i eliminant les càrregues fiscals.
7.- Revisar amb realisme el paper de l’energia nuclear i del gas d’esquist en el mix energètic.
8.-Replantejament i ajust de la funció de la cogeneració a la realitat industrial i a la seva funció d’aportació a l’eficiència de procés industrial.
9.-Integració de la política energètica i ambiental.
10.-Disseny de la tarifa sense costos derivats de l’adopció de polítiques energètiques que s’haurien d’incloure als Pressupostos Generals de l’Estat.
Comments are closed.