Foment reclama al pròxim Govern grans acords transversals per abordar les reformes econòmiques que fan falta

Josep Sánchez Llibre proposa la celebració del Dia de l’Empresari a nivell espanyol i insisteix en l’eliminació de l’impost del Patrimoni.
La patronal catalana presenta 370 propostes per al 23-J per tal de “garantir la societat del benestar i reduir desigualtats”.

Davant la propera convocatòria electoral Foment del Treball presenta una sèrie de propostes de tipus econòmic i social perquè el pròxim Govern que resulti de les eleccions del 23 de juliol conegui les necessitats i horitzons del teixit empresarial català. Amb un total de 370 propostes, la patronal catalana reclama a les formacions polítiques “aconseguir grans acords transversals per implementar les transformacions i les reformes estructurals que necessita la nostra economia en la direcció de la concòrdia, del creixement sostenible, de la creació d’ocupació de qualitat”. Pel president Josep Sánchez Llibre “calen reformes que garanteixin la societat del benestar, amb especial atenció a les famílies més vulnerables, per poder eliminar les desigualtats i reforçar la cohesió social”.

Amb aquest esperit transversal, el líder patronal ha exigit “un gran acord que aplegui el màxim de formacions polítiques perquè se celebri a Espanya el Dia de l’Empresari, el 27 de juny tal i com marca l’ONU, com s’ha fet a Catalunya com a reconeixement al paper dels empresaris i autònoms i a la generació de riquesa per la cohesió social”.

A més, el president Sánchez Llibre ha considerat “indispensable que totes les formacions polítiques que creguin en l’economia productiva tinguin el coratge i la valentia política suficient i necessària per portar als seus programes l’eliminació de l’impost de Patrimoni”. Pel líder patronal “aquest és un impost confiscatori i perjudica l’economia productiva perquè es tributa dues vegades -per renda i per patrimoni- i no existeix enlloc més del món”.

Entre totes les mesures proposades destaquem les següents:

La reducció del dèficit no s’ha de fer augmentant la pressió fiscal, sinó millorant l’eficiència de la despesa pública.
Pel que fa referència a l’impost sobre el Patrimoni en reclamem l’eliminació. De la mateixa manera, amb l’impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes.
Pel que fa a l’impost de Societats, destaca la proposta per potenciar els incentius aplicables als beneficis no distribuïts o reinvertits. Per tal d’incentivar la capitalització de les empreses i la reinversió dels beneficis obtinguts resultaria convenient potenciar els incentius actualment existents o restituir els que van operar en el passat i que han estat derogats que no penalitzi la inversió exterior, per mitjà de la doble imposició internacional, i l’eliminació del pagament mínim.
Aplicar el principi de “pensar primer a petita escala” en tots els àmbits de regulació que afectin les empreses. Mentre que el nostre teixit productiu està format majoritàriament per microempreses, les polítiques adoptades s’han de fer amb perspectiva de PIME i facilitar-ne l’accés a la informació i les ajudes per fer-les més fortes.
Aquest any està previst que finalitzi el desplegament del Kit Digital per això és molt important seguir impulsant programes que financin aquesta necessària transició digital i permetin a les empreses, especialment a les pimes, adoptar les eines necessàries per ser més competitives.
Augmentar la mida mitjana de l’empresa. Segons un estudi de CEPYME, si l’empresa espanyola tipus tingués la mida de la mitjana europea es crearien 1,3 milions de llocs de treball i augmentaria el PIB un 5,5%.
Promoure la col·laboració amb el sector privat i els interlocutors socials per avaluar l’impacte de les polítiques en la competitivitat global de les empreses espanyoles i europees.
L’administració pública, en casos concursals, no es pot guiar únicament pel retrovisor (amb una mirada únicament cap enrere, cap al passat), sinó en els ingressos futurs que obtindrà si continua tota o part de l’activitat empresarial de l’empresa concursada. Eliminar-ne el caràcter privilegiat.
Articular un sistema que permeti una inversió d’infraestructures estable a llarg termini amb un Pla d’Infraestructures a mitjà i llarg termini, que sigui aprovat i consensuat per una àmplia majoria de les Corts Generals, adreçat als grans projectes dins d’un debat públic ampli, però no obert permanentment.
Desenvolupament de la Llei de Mobilitat sostenible que garanteixi el finançament estable del transport i que permeti l’increment d’oferta de transport públic per aconseguir augmentar la seva quota sobre el conjunt de la mobilitat
Promoure la col·laboració publicoprivada en diversos àmbits com la prestació de serveis públics (sanitat, educació…), que a Catalunya permet un millor ús dels fons públics, així com en el desenvolupament de polítiques concertades, com en els àmbits digital, formatiu, d’innovació, etcètera.
És imprescindible l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat per potenciar-ne la connectivitat internacional i millorar la connexió dels aeroports de Girona i Reus amb Barcelona amb tren d’Alta Velocitat, amb l’objectiu d’atreure’n noves aerolínies. I també invertir a la xarxa de Rodalies per afavorir la desconcentració de l’activitat turística a tot el territori, promovent zones d’interior amb potencial de creixement.
Pel que fa a les obres emblemàtiques cal destacar:
La finalització del Corredor Mediterrani.
La connectivitat amb AVE dels aeroports de Girona i Reus. La terminal satèl·lit de l’Aeroport de Barcelona i l’adequada ampliació per afavorir la interconnectivitat transoceànica.
La connexió ferroviària i viària dels Ports de Barcelona i Tarragona.
A la xarxa viària: la B-40, l’A-14, N-340, enllaç A-2-A-7 amb B-30, i A-27.
Desenvolupar el Pla de Rodalies i el traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, amb les corresponents dotacions pressupostàries. Especial atenció a l’Estació de la Sagrera.
L’escassetat hídrica a parts importants d’Espanya, especialment a les conques mediterrànies, s’ha agreujat a conseqüència del canvi climàtic. La gestió i la planificació dels recursos hídrics ha de ser una política central per part de les administracions.
Implantar mesures de control efectives per exigir el compliment dels estàndards de producció comunitaris –especialment en matèria de benestar animal, aplicacions de fitosanitaris, o similars– a tots els productes alimentaris que provingui de tercers països, així com la inspecció contra el frau alimentari i la falsificació de productes alimentaris.
Dotar de més transparència el sistema de contractació pública, que permeti que el preu no sigui l’únic referent. Cal introduir la qualitat i la compra pública innovadora i verda a la contractació pública.
La transició energètica s’ha de fer de manera justa i equilibrada per evitar la pèrdua de competitivitat en els sectors industrials i no perjudicar la població i els territoris més dependents dels combustibles fòssils.
Sistemes de Pensions: Evitar que l’augment del finançament es basi en incrementar els impostos al treball, cosa que limita les oportunitats de creació i manteniment de l’ocupació. L’increment de les cotitzacions és especialment perjudicial quan les empreses a Espanya paguen més en cotitzacions socials en comparació amb la mitjana de la Unió Europea i l’Eurozona. Aquests costos socials dificulten la contractació, el creixement empresarial i la productivitat.
Potenciar les mesures de control i eficàcia de la incapacitat temporal de curta durada.
Supressió de l’obligació empresarial del pagament de la prestació des del 4t al 15è dia de la baixa.
Aprofitar les capacitats dels serveis externs i contractats de les mútues per a la realització de proves diagnòstiques i tractaments rehabilitadors en processos d’IT per contingències comunes, com s’ha establert al V Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva.
Establir un marc normatiu per a la realització de pràctiques basat en el consens, la concertació i el diàleg entre govern, educació i agents socials. Només a través d’aquesta via es podrà facilitar la confiança i la col·laboració mútua entre les parts implicades.
Es proposa restablir el sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals per disminució de la sinistralitat laboral, ja que es considera necessari incentivar i beneficiar les empreses amb uns índexs d’accidentabilitat que es trobin per sota de la mitjana del sector i que contribueixen a la reducció de la sinistralitat laboral.
Aprovar la reforma de la Llei de mecenatge amb caràcter d’urgència. La convocatòria anticipada d’eleccions generals i la dissolució de les Corts ha deixat sense efecte aquesta reforma legislativa que va ser aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 d’abril passat, i es trobava en tràmit d’aprovació al Senat.
Establir la deducció a l’impost sobre la renda de persones físiques per l’import de les quotes satisfetes com a abonament a instal·lacions esportives públiques o privades.