Foment proposa un Nou Model de Gestió dels Equipaments públics a Catalunya basat en la transparència i la racionalització de recursos

Foment del Treball proposa un Nou Model de Gestió dels Equipaments a Catalunya que es regeixi sota els principis de transparència, accés a la informació pública, bon govern i govern obert com a eines essencials per a la participació de la ciutadania en la definició i aplicació de les polítiques públiques. L’eficiència del procés d’inversió, més que mai, ha de ser una prioritat indefugible, per a la qual cosa, abans de construir els equipaments, és necessari que s’apliquin mètodes de valoració que facilitin la presa de decisions de forma objectiva i que n’orientin la priorització. Foment considera que aquests són els principis inspiradors que ha de tenir la política de dotació d’equipaments, amb independència del departament competent, i que inspirin un ús adequat dels pocs recursos disponibles per a aquestes actuacions, alhora que cal reclamar que la inversió publica no pot estar suportant durant més de 10 anys de forma tant excessiva la política de reducció del dèficit públic. Han presentat el Nou Model de Gestió dels Equipaments a Catalunya el president i el secretari de la Comissió d’Infraestructures i Equipaments del Foment, Joaquim Llansó i Salvador Guillermo, respectivament.

Alhora, Foment ha elaborat el CAT-Equipaments Catàleg d’Equipaments bàsics pendents a Catalunya, del qual farà seguiment sobre equipaments dels àmbits Afers Socials i Família,  Ensenyament, Recerca i Universitats, Esports, Interior, Justícia i Salut. El Catàleg no inclou els equipaments d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions ni Administració General. A la fi, s’ha concretat un catàleg d’equipaments pendents d’executar per les administracions a Catalunya, de l’ordre de 160 equipaments, sobre els quals s’ha treballat a partir de la informació oficial existent (plans d’actuació, pressupostaria, informació de les planes web dels departaments,…); de la demanada i rebuda de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, i que es focalitza en aquells departaments que venen més caracteritzats per la disposició d’equipaments.

Reducció dràstica de la inversió

A Catalunya, la reducció de la inversió pública en educació ha estat en el període 2009-2015 del -17,9% anual (a Espanya, del -12,6% anual). I per a sanitat, la disminució ha estat menys significativa i s’ha situat en un -0,5% anual (a Espanya, del -7,5%).

Les diverses administracions públiques han de revertir la pèrdua de dotació de capital acumulat en infraestructures educatives i sanitàries que s’ha produït durant els darrers anys.

Com exemple de la de la manca de dotacions adequades en sanitat, es pot assenyalar l’equipament derivat de l’ampliació de l’hospital Clínic, mitjançant l’edifici Clinic-Provença, que ja al 2006 es va pactar mitjançant un conveni entre les diverses administracions per tal donar sortida als problemes d’espai d’aquest gran hospital de Barcelona. El projecte construcció es va presentar al 2009 i preveia que l’equipament estigues operatiu al 2013: a l’any 2018, només hi ha un solar inhòspit.

Equipaments, peça clau del desenvolupament urbà i social sostenible

Els equipaments comunitaris, que comprenen els centres públics, els equipaments de caràcter religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis tècnics i de transport i els altres equipaments que siguin d’interès públic o d’interès social, constitueixen una peça clau en el desenvolupament urbà i rural sostenible i en la provisió dels serveis necessaris per consolidar i mantenir l’estat del benestar i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Una de les polítiques essencials per obtenir uns serveis públics de qualitat té relació amb com es planifiquen, projecten, financen, construeixen, mantenen, gestionen i es deconstrueixen o es donen nou usos als equipaments.

La qualitat de les presa de decisions en cada fase determinarà el resultat final de la qualitat dels equipaments construïts o rehabilitats i, en part, dels serveis que s’hi presten, que es fonamenten en la qualitat humana i professional dels servidors públics.

Per racionalitzar la política d’equipaments és necessari, a curt termini:

• Definir els criteris objectius per prioritzar la construcció d’equipaments a partir de l’establiment de serveis mínims municipals.
• Definir quins estudis i anàlisis han de constar en els estudis previs a la construcció d’equipaments.
• Establir mètodes uniformes d’anàlisi del retorn econòmic, social i ambiental de tot equipament, que tingui en compte, entre d’altres, els costos de manteniment i explotació al llarg del cicle de vida.
• Incrementar la inversió en els estudis previs i projectes de construcció d’equipaments per equiparar-la, com a mínim, a la mitjana europea.
• En la licitació dels contractes públics, apostar decididament per prioritzar els aspectes qualitatius sobre el preu.
• Impulsar mesures d’eficiència energètica i de reducció d’emissions de CO2 en els equipaments públics establint protocols o procediments generals per fomentar el manteniment preventiu, millorar el comportant passiu dels edificis i la renovació de les instal·lacions.
• En els RAM (Reforma, Ampliació i Modificació), incloure sempre actuacions d’eficiència energètica, accessibilitat, adequació a la societat de la informació, entre d’altres.
• En aplicació del principi de transparència, publicar els plans i els programes anuals pluriennals existents, de caràcter general o sectorial, que estableixen les directrius estratègiques de les polítiques publiques d’equipaments, així com les auditories internes i externes d’avaluació de la qualitat dels serveis públics.
• Definir els protocols per a què la participació sigui efectiva.
• Iniciar la redacció dels plans sectorials que manquin o la seva actualització, amb la col·laboració de la societat civil, prèvia avaluació de les polítiques actuals d’equipaments per organismes independents.

Per racionalitzar la política d’equipaments és necessari, a mig-llarg termini:

• Revisar els protocols reguladors del cicle del projecte (planificació, identificació, formulació, aprovació, contractació, execució, gestió i manteniment de l’obra d’infraestructura) i, paral·lelament, el contingut dels plans i projectes, prestant atenció a les formes de comunicació i la qualitat de la informació sobre la qual es prenen les decisions.
• Definir els protocols, de forma consensuada entre tots els agents, per adoptar aquelles metodologies que permetin optimitzar la planificació, disseny, construcció, gestió, manteniment (facility management) i deconstrucció o canvi d’usos dels equipaments.
• Finalitzar la redacció de plans sectorials.
• Avaluar periòdicament les polítiques públiques d’equipaments, i els plans i les actuacions que les desenvolupen, per organismes independents i per la pròpia ciutadania.

Apostar per la qualitat no només el preu en les adjudicacions públiques

En el nostre país encara cal, però, que s’impulsi definitivament un canvi cultural del qual participin tots els agents implicats i s’adoptin massivament les metodologies i eines que ja han provat la seva vàlua per millorar substancialment l’eficiència i la qualitat en la inversió, i s’aposti per la qualitat i no només el preu en les adjudicacions públiques.

En els darrers anys s’han realitzat nous equipaments públics i també s’han ampliat o reformat equipaments existents. Però en moltes d’aquestes actuacions, no s’han considerat diversos aspectes: l’eficiència energètica i els costos de manteniment i explotació al llarg de la seva vida útil, l’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda o l’adequació a la societat de la informació, entre d’altres noves necessitats que van sorgint a la nostra societat.

Agència d’Infraestructures de Catalunya per canviar el model de gestió

Foment del Treball, amb el Nou Model de Gestió d’Equipaments a Catalunya, continua la seva aposta per la millora de la dotació de capital públic a Catalunya. En aquest sentit, ja des del 2016, ha implementat un conjunt d’actuacions que busquen la millora les infraestructures a Catalunya, tant des del punt de vista econòmic i social com mediambiental. En aquest sentit, ja l’any 2015 va proposar crear l’Agència d’Infraestructures de Catalunya, de caràcter independent i de composició mixta publicoprivada, per valorar i prioritzar, amb dades objectives i de forma transparent, els programes i projectes d’infraestructures que han de desenvolupar un paper cabdal en la competitivitat i la qualitat econòmica, social i ambiental de Catalunya. Va elaborar l’informe Per a un nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya, i va elaborar el Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques (CAT100), del qual ha fet un seguiment anual per constatar la mínima evolució de la inversió en infraestructures.

De la mateixa manera ara ha elaborat aquest CAT-Equipaments Catàleg d’Equipaments bàsics pendents a Catalunya.