Menu
juny 10

Foment proposa la creació de l’Agència d’Infraestructures de Catalunya per canviar el model de gestió

Cal prioritzar més rigorosament, seleccionar les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses, i identificar quina és la millor manera d’incloure la participació del sector privat

  • 10 de juny de 2015

Foment del Treball ha presentat avui la proposta per crear l’Agència d’Infraestructures de Catalunya, de caràcter independent i de composició mixta publicoprivada, per valorar i prioritzar, amb dades objectives i de forma transparent, els programes i projectes d’infraestructures que han de desenvolupar un paper cabdal en la competitivitat i la qualitat econòmica, social i ambiental de Catalunya. Segons l’informe Per a un nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya, redactat pel Grup de Treball de la Comissió d’Infraestructures de Foment, els anys vinents estaran marcats per uns pressupostos restrictius, la reducció del dèficit públic i la priorització de la despesa social en detriment de la inversió, raó per la qual “s’haurà de prioritzar més rigorosament, seleccionar les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses, i identificar quina és la millor manera d’incloure la participació del sector privat”. (veure’n presentació)

Foment-Agencia-Infraestructures-2-600
El document ha estat presentat avui a la seu del Foment pel seu secretari general, Joan Pujol, el president de la Comissió d’Infraestructures de la institució, Joaquim Llansó, i per el director d’Economia de Foment i secretari de la Comissió d’Infraestructures, Salvador Guillermo. L’informe inclou la relació de les cent infraestructures pendents d’executar i que, des del punt de vista empresarial multisectorial, es consideren bàsiques. I també les vint prioritàries que seran objecte de seguiment, a manca de l’agència que valori i prioritzi programes i projectes.

 

Entre les vint infraestructures seleccionades destaquen els trams principals del Corredor Mediterrani, els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona, l’accés ferroviari a l’aeroport, millores a les instal·lacions per a la prestació del servei de Rodalies de Barcelona; el vial del Port-Aeroport i la finalització de les línies L9 i L10.

 

Reivindicar un nou model per les necessitats d’infraestructures de Catalunya

 

El Grup de Treball de la Comissió d’Infraestructures de Foment del Treball fa un repàs crític del model d’inversió i gestió d’infraestructures a Catalunya, que és una de les principals àrees de desenvolupament econòmic del Sud d’Europa, amb uns condicionants geogràfics (situació fronterera, gran longitud de costa, orografia accidentada, climatologia mediterrània) que requereix infraestructures adaptades a les seves necessitats i que impulsin les inversions. Amb una comparació de dotació d’infraestructures de transport entre regions europees similars o properes i tenint en compte el PIB, la població i el territori (Aragó, Baden-Württemberg, Bayern, Madrid, Comunitat Valenciana, Dinamarca, Hessen, Holanda Occidental, Llenguadoc-Rosselló, Llombardia, Migdia-Pirineus, Niedersachasen, País Basc, Piemont, Roine- Alps), Catalunya manté necessitats significatives no satisfetes en transport de mercaderies via avió, carreteres, ports de mercaderies i ferrocarrils.

 

Les previsions d’increments de trànsit, transport de mercaderies i mobilitat de passatgers –fetes des de la Unió Europea- apunten que les congestions que ja es detecten en l’actualitat s’agreujaran en un futur immediat si no s’incrementa el ritme d’inversions a les infraestructures estratègiques i es minvarà el potencial de creixement de l’economia catalana. “El disseny radial de les infraestructures no s’adequa a la realitat econòmica de l’Estat (…..) per Catalunya circulen aproximadament el 15% de les mercaderies que es mouen per carretera a Espanya, el 25% del trànsit ferroviari, el 20% d’aeronaus i passatgers dels aeroports, i el 17% del trànsit portuari de mercaderies. Això significa –apunta el document que Catalunya hauria de rebre, com mínim, aquests percentatges de la inversió estatal en cada tipus d’infraestructura”, reivindica l’informe.

 

Am la mateixa línia, denuncia que els compromisos d’inversió contrets pel Ministerio de Fomento no s’han complert i tot plegat ha comportat que s’hagi incomplert també la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut de Catalunya per corregir el dèficit d’infraestructures. Regulava que per a un període de set anys (2006-2013) les inversions de l’Estat s’han d’equiparar a l’aportació de Catalunya al PIB, un 19%.

 

En relació a la Generalitat de Catalunya, el Grup de treball de Foment assenyala que tampoc ha estat aliena a la polèmica quant a l’oportunitat, el cost i el finançament de la construcció de certes infraestructures com, per exemple la L9 de metro o l’aeroport d’Alguaire. La inversió real pressupostada a Catalunya per el conjunt de les administracions (Estat, Generalitat i ens locals) ha estat, en el període 2002-2012 de mitjana, l’equivalent al 4,4% del PIB.

 

Col·laboració publicoprivada

 

L’Informe fa un repàs del sistemes de finançament (públic, privat en concessió i les col·laboracions publicoprivades) per concloure és necessari apel·lar a les iniciatives i sistemes de col·laboració publicoprivada per a la provisió d’infraestructures. Per fer-ho possible són necessàries millores al sistema legal i pràctica administrativa per protegir i equilibrar els interessos públics i dels contractistes, així com els incentius per a inversors i finançadors privats.

 

L’Informe defensa el principi del pagament per ús per reflectir el cost de manteniment, la cogestió, la contaminació de l’aire i la contaminació acústica. Espanya és el país amb més kilòmetres d’autopistes i autovies però manté un dels percentatges més baixos de pagament per usuari, només el 21%, i concentrats en determinants territoris com Catalunya.

 

Agència d’Infraestructures de Catalunya

 

El Grup de Treball d’Infraestructures de Foment del Treball considera que actualment hi ha confusió del rol polític i del tècnic, es detecta una manca d’anàlisis i de planificació estratègica i territorial flexible això com de protocols del cicle del projecte i, en general, no s’ha establert un espai de diàleg i participació.

 

En aquest sentit, reclama després de 138 anys una actualització de la norma bàsica de les infraestructures a l’Estat, la Ley General de Obras Públicas de 13 de abril de 1877. En tot cas, considera que la normativa de la Generalitat de Catalunya de planificació territorial y la Ley de Transparencia de 2013 de l’Estat permet crear agències o autoritats independents amb competència per la planificació, execució i avaluació d’infraestructures similar a organismes com el Comitè d’Inversions del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (FEIE), Débats Publics a França o Infraestructure Australia.

 

Les funcions principals de l’Agència d’Infraestructures de Catalunya que proposa el Grup de Treball de Foment del Treball són: anàlisi per a la planificació, avaluació de polítiques d’infraestructures i qualitat de serveis i coordinació de totes les actuacions en les que té lloc la concurrència de diferents administracions.

 

L’Agència hauria d’estar formada per un màxim de deu vocals experts de reconegut prestigi i trajectòria professional (50% procedent de l’administració i 50% del sector privat), un Director i un Secretari, assistits per un Departament tècnic de composició mixta publicoprivada.

 

Gestió autònoma de Port i aeroports

 

És imprescindible que tant els aeroports com els ports puguin gaudir de plena autonomia de gestió per tal que puguin, amb la participació de les administracions i institucions més properes, adaptar les seves estratègies a les seves especificitats i interessos. L’Informe recorda la mobilització que a l’any 2007 van protagonitzar els representants de més d’un centenar d’entitats del món empresarial i acadèmic per reivindicar que l’aeroport del Prat fos un nus de comunicacions de referència mundial , amb enllaços intercontinentals, i que les administracions autonòmica, municipal i la societat tinguessin capacitat de decisió sobre les actuacions estratègiques. “L’avenç que s’ha fet en aquesta qüestió ha estat minso. Per tot això, el món empresarial contínuament reclama una gestió individualitzada de l’aeroport que permeti un major aprofitament per part del territori al qual dona servei”, conclou.

Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques (CAT100)

1. Administració General de l’Estat:
1.1. Xarxa viària:
1.1.1. Accés viari al Port de Barcelona.
1.1.2. A-27 Tarragona – Montblanc – Lleida.
1.1.3. Desdoblament de la N-II per Girona.
1.1.4. Execució total de la B-40.
1.1.5. Desdoblament de la N-340. Inclou variant de Vallirana.
1.1.6. Enllaç A-2 – AP-7 / B-30 a Castellbisbal.
1.1.7. A-14 Tram: Lleida (A-2) Alfarràs.
1.1.8. A-26 Figueres-Besalú.
1.1.9. B-23 Molins de Rei-Av. Diagonal. Plataformes reservades per al transport públic.
1.1.10. N-152 Ribes de Fresser – La Molina – Puigcerdà – frontera francesa. Variant de traçat.
1.1.11. N-230 El Pont de Suert- Boca Sud Túnel de Vielha.
1.1.12. N-260 Variant de la Seu d´Urgell.
1.1.13. N-260 Adrall-Canturri.
1.1.14. N-260 Variant de Gerri de la Sal.
1.1.15. N-260 Variant de la Pobla de Segur.
1.1.16. N-240 Xerallo – el Pont de Suert.
1.1.17. N-240 Variant de Riudecols.
1.1.18. N-240 Variant de Corbera d´Ebre.
1.1.19. N-240 Variant de Gandesa.
1.1.20. AP2-A2-B-24 Connexió Pallejà-Molins de Rei.
1.1.21. A-2 Tercer carril entre Igualada i Martorell.
1.1.22. A-7 Vilafranca-Abrera.
1.1.23. Finalització Cinturó Litoral. Tram Zona Franca-Morrot.
1.1.24. Prolongació de la C-32 i la connexió amb la B-23. El Prat-Sant Boi de Llobregat.
1.1.25. B-20 Cobriment al seu pas per Santa Coloma de Gramanet.

1.2. Xarxa ferroviària de mercaderies:
1.2.1. Nou accés sud ferroviari al Port de Barcelona (I).
1.2.2. Nou corredor de mercaderies entre Martorell i Castellbisbal (variant de Martorell).
1.2.3. Conversió a ample de via mixt del corredor Castellbisbal-Vila-Seca.
1.2.4. Conversió a ample de via mixt del corredor Castelló-Tarragona.
1.2.5. Conversió a ample mixt d’una via del tram Vilamalla-Portbou.
1.2.6. Conversió a ample mixt del tram Reus-Vila-seca.
1.2.7. Rehabilitació de la via entre Reus i roda de Barà exclusiu per mercaderies.
1.2.8. Conversió a ample mixt de la línia convencional Zaragoza-Lleida-Reus/St.Vicens de Calders.
1.2.9. Conversió a ample mixt de la línia convencional Reus-Zaragoza (Casp).
1.2.10. Remodelació de la terminal ferroviària del Vallès (La Llagosta).
1.2.11. 2na fase de remodelació del nus de Mollet.
1.2.12. Plataforma ferroviària intermodal Far d’Empordà.
1.2.13. Adaptació i apartadors per trens 750m del corredor Barcelona-Zaragoza-Madrid.

1.3. Xarxa ferroviària de passatgers:
1.3.1. Millores de les instal·lacions per a la prestació del servei de Rodalies de Barcelona:
1.3.1.1. Millores generals d’infraestructura, electrificació, senyalització i instal·lacions de la xarxa.
1.3.1.2. Millora de la senyalització i els sistemes de gestió del trànsit ferroviari als túnels de rodalia de Barcelona.
1.3.1.3. Millora de la seguretat ferroviària: actuacions destinades a la millora de diferents aspectes relacionats amb la seguretat ferroviària i que incorporaran actuacions destinades a evitar encalçaments o les afeccions a la infraestructura motivades per accidents naturals (tempestes, despreniments de terreny), entre d’altres.
1.3.2. Desdoblament Montcada – Ripoll.
1.3.3. Duplicació Arenys de Mar – Blanes.
1.3.4. Accés ferroviari a l’Aeroport del Prat.
1.3.5. Túnel de Montcada.
1.3.6. Tram Castelldefels-Cornellà-Zona Universitària -Glòries que inclou el tercer túnel passant de rodalia de Barcelona. Intercanviador de la Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat) i millora de les instal·lacions i inserció urbana entra Sants i l’Hospitalet.
1.3.7. Estació de la Sagrera.
1.3.8. Nou traçat amb duplicació de la via del tram Vandellós-Tarragona de la línia convencional i connexió amb la línia d’alta velocitat.
1.3.9. Nova estació del TAV a l’aeroport de Girona.
1.3.10. Nova estació intermodal del Baix Llobregat i la Sagrera.
1.3.11. Intercanviadors de Martorell, El Prat de Llobregat, Arc de Triomf, Barberà-Cerdanyola, La Torrassa, San Cugat.

1.4. Ports:
1.4.1. Port de Barcelona. Nova terminal de sòlids a granel al moll Álvarez de la Campa.
1.4.2. Accessos ferroviaris i viaris als ports de Tarragona.
1.4.3. Port de Barcelona. Nou accés ferroviari al Port de Barcelona (II). Terminal expedició/recepció moll Prat; Noves terminals intermodals a l’antiga llera del riu Llobregat. Accés viari-ferroviari a Álvarez de la Campa. Ampliació terminal ferroviària Príncep d’Espanya.
1.4.4. Port de Barcelona. Xarxa viària interna: Nous accessos a l’Ampliació Sud. Fase 2: Nus Nord.

1.5. Aigua:
1.5.1. Interconnexió de xarxes Ebre- Ter/Llobregat.
1.5.2. Acabament de la xarxa principal Canal Segarra-Garrigues, inclosa la Presa
d’Albagés.

1.6. Telecomunicacions (competències compartides):
1.6.1. Extensió de la xarxa de fibra òptica.
1.6.2. Desplegament d’antenes de telefonia.

1.7. Energia:
1.7.1. Completar les línies d’alta tensió.
1.7.2. Millorar la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica i implantar noves subestacions i línies elèctriques.
1.7.3. Desenvolupar smart grid i l’autoconsum.

2. Generalitat de Catalunya
2.1. Xarxa viària:
2.1.1. Vial port-aeroport.
2.1.2. C-66. Tram: Banyoles-Besalú.
2.1.3. C-32 Tram: Tordera-Blanes-Lloret de Mar.
2.1.4. C-58. Tram: Cerdanyola-Terrassa. Tercer carril.
2.1.5. C-53 i C-26. Tàrrega-Balaguer- Alfarràs.
2.1.6. C-12 Tram Sant Carles de la Ràpita-Amposta-Lleida. Desdoblament.
2.1.7. Acabament de l’eix Vic – Olot. C-63 Variant d’Olot; Variant de les Preses.
2.1.8. A-16 Desdoblament dels túnels de Vallvidrera.
2.1.9. C-16 Reconversió a autovia entre Berga i Bagà.
2.1.10. Túnel d’Horta.
2.1.11. B-500. Tram Badalona-Mollet del Vallès.
2.1.12. C-32 Tram: Variant de Mataró.
2.1.13. C-35 Nova carretera Granollers-Cardedeu.
2.1.14. C-37 Ronda Sud d’Igualada. Fase 1.
2.1.15. C-14 Tàrrega-Adral. Variants pendents d’executar.
2.1.16. C-233. Eix de les Garrigues Variants i condicionaments pendents d’executar. Fase 1

2.2. Xarxa ferroviària de passatgers i tramvia:
2.2.1. Finalització de les línies L9 i L10.
2.2.2. Finalització ampliació FGC Sabadell.
2.2.3. Finalització ampliació FGC Terrassa.
2.2.4. FGC L8 Plaça Espanya- Gràcia.
2.2.5. Nova línia d’FGC Barcelona-Vallès pel túnel d’Horta.
2.2.6. Millora de capacitat de FGC entre Olesa i Manresa.
2.2.7. FGC L6 Reina Elisenda- Finestrelles.
2.2.8. Connexió Trambaix i el Trambesòs (tramvia).
2.2.9. Perllongament de la línia 3 d’Esplugues a Sant Feliu de Llobregat.
2.2.10. Perllongament de la línia 1 al Prat des de l’Hospital de Bellvitge.
2.2.11. Perllongaments de la línia 1 a Badalona.
2.2.12. Perllongament de la línia 2 (Sant Antoni) al Parc logístic.
2.2.13. Perllongament de la línia 4 La Pau-La Sagrera.

2.3. Aigua:
2.3.1. Interconnexió de les xarxes Ebre-Llobregat.
2.3.2. Execució total de la xarxa secundària del canal Segarra-Garrigues, inclosa la presa d’Albagés.
2.3.3. Tractament d’aigua i depuradores.
2.3.4. Millora de la garantia de l’abastament d’aigua.
2.3.5. Protecció i millora del litoral i dels aqüífers.

2.4. Plataformes logístiques:
2.4.1. Plataforma logística del Penedès.
2.4.2. LOGIS Ebre.
2.4.3. ZAL Tarragona.
2.4.4. Port sec pels ports de Tarragona i Barcelona.

Selección de 20 infraestructuras prioritarias (CAT20) que serán objeto de seguimiento.

1. Administració General de l’Estat:
1.1. Xarxa viària:
a) Accés viari al Port de Barcelona (Fitxa XV1/2015).
b) A-27 Tarragona – Montblanc – Lleida (Fitxa XV2/2015).
c) Desdoblament de la N-II per Girona (Fitxa XV3/2015).
d) Autovia orbital B-40 (Fitxa XV4/2015).
e) Desdoblament de la N-340. Inclou variant de Vallirana (Fitxa XV5/2015).

1.2. Xarxa ferroviària de mercaderies:
a) Nou accés ferroviari al Port de Barcelona (I) (Fitxa XFM1/2015).
b) Conversió a ample de via mixt del corredor Castellbisbal-Vila-Seca i del corredor
Castelló-Tarragona (Fitxa XFM2/2015).
1.3. Xarxa ferroviària de passatgers:
a) Millores de les instal·lacions per a la prestació del servei de Rodalies de Barcelona
(Fitxa XFP1/2015).
b) Accés ferroviari a l’Aeroport del Prat (Fitxa XFP2/2015).
c) Desdoblament Montcada – Ripoll (Fitxa XFP3/2015).

1.4. Ports:
a) Port de Barcelona. Nou accés ferroviari al Port de Barcelona (II) (Fitxa
XFM1/2015); Nous accessos a l’Ampliació Sud. Terminal d’expedició i recepció del
moll Prat (Fitxa P1/2015); Terminal intermodal de l’antiga llera (Fitxa P2/2015);
Accés viari i ferroviari al moll Álvarez de la Campa (Fitxa P3/2015); Ampliació de la
Terminal Ferroviària de Príncep d’Espanya (Fitxa P3/2015).

1.5. Aigua:
a) Interconnexió de xarxes Ebre- Ter/Llobregat (Fitxa A1/2015).
b) Acabament de les xarxes principal i secundària Canal Segarra-Garrigues (Fitxa
A2/2015).

2. Generalitat de Catalunya:
2.1. Xarxa viària:
a) Vial port-aeroport (Fitxa XV6/2015).
b) C-66 Tram: Desdoblament entre Banyoles i Besalú (Fitxa XV7/2015).
c) C-32 Tram: C-32: Tordera-Blanes-Lloret de Mar (Fitxa XV8).
d) C-58 Tram: Barberà-Terrassa. Tercer carril (Fitxa XV9).
e) C-53 i C-26. Tàrrega-Balaguer- Alfarràs (Fitxa XV10).
f) C-12 Tram: Desdoblament entre Sant Carles de la Ràpita-Amposta-Lleida (Fitxa
XV11).

2.2. Xarxa ferroviària de passatgers i tramvia:
a) Finalització de les línies L9 i L10 (Fitxa XFP4/2015).

VOLS REBRE NOTÍCIES? Subscriu-te a la nostra newsletter i selecciona les temàtiques sobre les que t’agradaria rebre notícies.
X
X