- Instar al Govern per a l’ elaboració d’un pla estratègic a quatre anys per reduir l’economia submergida en deu punts en relació al PIB. En total, els ingressos ascendirien a 100.585 milions d’euros en el conjunt dels quatre anys, si es realitzessin de forma gradual. A partir del quart any s’aconseguirien uns ingressos recurrents de 40.234 milions anuals.
- Foment del Treball demana la supressió de l’Impost del Patrimoni. Aquest impost dissuadeix i distorsiona l’activitat econòmica i el seu efecte redistributiu és molt menor, 0,03%.
- Es proposa recuperar els incentius a l’estalvi a llarg termini (2n i 3r pilar de les pensions), especialment als majors de 52 anys i persones discapacitades (33%).
- Rebaixar els tipus marginals de l’IRPF a Catalunya, tant per a les rendes altes (48%) com les baixes (21,5%). Catalunya té els tipus més elevats del conjunt de les comunitats autònomes espanyoles. Es proposa situar-los al nivell de les comunitats més dinàmiques (18,5% – 43,5%).
- Situar el tipus impositiu de l’Impost sobre Successions i Donacions en el 5% per als parents pròxims, i del 10% per a la resta.
- En l’Impost de societats (25%), Foment considera imprescindible establir un tipus més reduït (15%) per a les pimes i per als beneficis no distribuïts; eliminar el pagament mínim (que paguin el que correspon) i considera essencial mantenir en el futur la deducció del 100% per doble imposició.
- Foment proposa la reducció de les cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors a mesura que es millori la recaptació per l’augment d’ocupació.
- Resulta imprescindible revisar els impostos propis de la Generalitat. Catalunya és la comunitat autònoma que té més tributs propis, 18 en total, però la recaptació només és superior en un 1 punt més (3,2%) respecte a la mitjana de la resta d’autonomies (2,2%).
- Es proposa eliminar també de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la imposició per Documents Notarials, obsoleta en un sistema fiscal modern.
- Ampliar a 10 anys, igual que Portugal, el termini per al tractament de no residents amb l’objectiu d’atreure talent de fora.
- Baixar al tipus d’IVA reduït i superreduït en les activitats bàsiques
- Règim fiscal com a Zones Econòmiques Especials per a territoris despoblats.
El model de finançament autonòmic de l’Estat i l’excés de tributs propis de l’administració autonòmica no afavoreixen l’activitat econòmica i empresarial i dissuadeixen l’atracció d’inversions i de talent a Catalunya. Foment del Treball proposa una reforma del marc regulador del sistema fiscal que s’aplica a Catalunya a empreses i ciutadans amb el propòsit d’equiparar-lo a la resta de comunitats autònomes d’Espanya i també a les principals capitals europees. L’objectiu és no perdre posicions en el rànquing dels territoris i capitals europees més dinàmiques i competir en igualtat de condicions, de manera que la fiscalitat no representi un obstacle sinó que, per contra, estimuli la localització d’inversions i capital humà a Barcelona i les principals comarques de Catalunya.
Foment del Treball ha elaborat un informe tècnic que apunta algunes propostes per eliminar o reformar determinats tributs, però que inclou també abordar la lluita contra l’economia submergida en un pla a quatre anys. Sense ser aquesta una qüestió estrictament fiscal, s’entén que reduir el volum d’economia submergida –que a Espanya registra una taxa molt superior a la dels principals països de la UE -aconsegueix un volum similar al 25,2% del PIB-, l’impacte per increment en la recaptació per impostos seria molt notable i, amb tota probabilitat, la principal font d’augment d’ingressos per a l’administració pública. L’informe il·lustra, per exemple, que si Espanya aconseguís reduir l’economia submergida al registre d’Alemanya, que representa un 15,6% del PIB del país, les arques públiques augmentarien els seus ingressos en 38.625 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 9,6% de recaptació per impostos.
El sistema fiscal és rellevant en la presa de decisions d’empreses i ciutadans i representa una palanca essencial que determina la competitivitat d’un territori. En definitiva, no es tracta tant d’exigir majors càrregues fiscals als contribuents, ni de reduir els recursos públics de l’administració per a fer front als principals fonaments de l’Estat del Benestar -Sanitat i Educació-, com d’explorar i incentivar una activitat econòmica responsable que contribueixi fiscalment a les seves obligacions i que eviti, per això, un model impositiu dissuasiu per a ciutadans, empreses i talent internacional. Catalunya és la comunitat autònoma que té més tributs propis respecte a la resta de l’Estat, però la recaptació només és superior en un 1 punt més (3,2%) respecte a la mitjana de la resta d’autonomies (2,2%). Ha de fer-se compatible el manteniment de l’Estat del Benestar, amb una gestió eficient dels impostos i amb la reversió, de forma gradual, del continuat increment de la pressió fiscal.
Economia submergida
El volum de recaptació impositiva a Espanya és considerablement inferior al dels principals països de la Unió Europea, conseqüència de l’elevada activitat de l’economia submergida i no pel model fiscal que recullen, en termes generals, les principals figures tributàries de la resta de països. Des d’aquest punt de partida, l’increment d’impostos i de la pressió fiscal no resol el problema.
Fent una comparativa amb els nivells d’economia submergida existent en altres Estats grans i de similar nivell de desenvolupament que Espanya, podem extreure que, si aquesta disposés dels mateixos nivells d’economia submergida que aquests països, les seves arques públiques disposarien de majors ingressos per la via impositiva (un 33,3% aprox.) sobre la nova part de l’economia il·luminada. A tall d’exemple, si Espanya (25,2%) tingués el mateix nivell d’economia submergida que Alemanya (15,6%), s’aflorarien 115.991 M€ extra en concepte d’economia il·luminada, dels quals uns 46.396 M€ contribuirien a les arques públiques. Foment proposa que s’abordi definitivament un pla, a quatre anys per a reduir en 10 punts – en relació al PIB- el volum d’economia submergida fins a situar-lo en la mitjana dels principals països europeus.
Impost sobre el Patrimoni
L’Impost sobre el Patrimoni, temporalment suprimit en 2008/2010, es va recuperar en el 2011 en un escenari d’enfonsament dels ingressos tributaris. Madrid i La Rioja han establert una bonificació del 100% i del 75% de l’impost, respectivament. Catalunya té, al costat d’Aragó, Extremadura i Comunitat Valenciana, el mínim exempt més baix (500.000€). Es proposa la seva eliminació o bonificació del 100%, ja que la seva contribució a la redistribució del sistema fiscal és mínima, com a conseqüència de la seva escassa capacitat recaptatòria i els elevats costos de la seva gestió. Només redueix en un 0,03% la desigualtat en la distribució de la renda bruta de les llars espanyoles.
En l’entorn internacional, l’informe destaca que França ha transformat el seu impost equivalent a les grans fortunes, en un tribut orientat a gravar els béns immobles. Per part seva, els països nòrdics, amb gran responsabilitat a aplicar un sistema equitatiu, han eliminat aquest tribut fa molts anys.
Incentius a l’estalvi a llarg termini
Reducció de l’import del límit màxim dels fons de pensions i dels plans d’ocupació (3r i 2n pilar de les pensions) que va ser fixat al novembre de 2014 en 8.000€. Abans de 2011, els majors de 52 anys podien fer majors aportacions als plans de pensions (que eren de 12.500€ més 1.250€ per cada any d’edat a partir de 52 anys, amb el límit màxim de 24.250€).
Davant la situació del sistema de pensions, ha d’incentivar-se (en aquest cas diferir-se) el pagament de l’impost de la renda de les persones físiques perquè cada persona pugui responsabilitzar-se més de la seva pensió, amb l’estalvi, i per tant, ha de revertir-se aquest criteri tan estricte que al llarg de la crisi s’ha fet del límit màxim a aportar als plans i fons de pensions, tornant al sistema d’un límit major per a tots, i augmentant per als majors de 52 anys fins als 24.250€, que es manté per als discapacitats amb un grau superior al 66% (33% si és mental), el qual s’hauria de generalitzar al 33% amb independència d’on procedeixi la discapacitat.
IRPF, l’efecte mirall
Es constaten les diferències que existeixen entre les Comunitats de règim comú, amb dades de 2019. El tipus mínim més alt el té Catalunya amb un 21,5% (12% en la part de la tarifa autonòmica, i 9,5% en l’estatal) i el tipus màxim també el té Catalunya, amb un 48% (25,5% en la tarifa autonòmica, i 22,5% en l’estatal) juntament amb altres Comunitats com Andalusia o Astúries. El més baix se situa a Madrid amb un 18,5% de tipus mínim conjunt i un 43,5% el tipus impositiu màxim conjunt.
Novament, s’enfoquen dues estratègies, que encara que són legítimes, han de contemplar-se en els seus efectes sobre l’atracció d’inversions i activitat. En aquest sentit, la recaptació que s’obté pels tipus màxims és minsa, però el seu efecte mirall és rellevant davant els executius que han de decidir sobre on situar una nova activitat. Segurament a curt termini el seu resultat és inapreciable, però a mitjà i llarg termini pot ser rellevant i en sentit contrari.
Tipus baixos per l’Impost Successions i Donacions. Com demana la Comissió d’Experts
Es proposa, tal com també suggereixen la Comissió d’Experts per al Finançament Autonòmic 2017 i la Comissió d’Experts per a la Reforma del Sistema Tributari Espanyol 2014 la introducció d’un mínim exempt únic que proporcionaria progressivitat a una tarifa lineal, que podria variar entre el 4-5% i el 10-11%, segons el grau de parentiu. Per això, Foment proposa situar el tipus del 5% per a l’Impost sobre Successions i Donacions per als parents pròxims i del 10% per a la resta .
Impost de Societats, aproximar-ho a la mitjana europea
A Espanya la reducció del tipus impositiu nominal de societats, que es deixa en el 25% després de l’última reforma d’aquest, es fa amb càrrec, en gran part, a l’eliminació d’un conjunt de deduccions i bonificacions, que sufraguen la reducció de la recaptació.
Foment proposa establir un Impost de societats que permeti millorar el finançament propi mitjançant un tipus més reduït per a pimes i per als beneficis no distribuïts, i considera essencial mantenir en el futur la deducció del 100% per doble imposició, com fins ara i l’eliminació del pagament mínim d’aquest.
Cotitzacions socials, alineades a l’evolució de l’ocupació
Espanya té, en el conjunt de les fonts impositives, un pes rellevant de les cotitzacions socials, que representa el 34,2% del total. Aquesta pressió és especialment rellevant per a l’ocupador. Per això, sempre des del món empresarial, s’ha demanat la seva reducció amb càrrec a l’IVA. Foment entén que com a conseqüència del notable increment de l’IVA fins al 21%, aplicat en 2012, és fonamental que el pes dels impostos directes i el de les contribucions socials sobre el total de la càrrega fiscal estiguin aliniats a l’evolució de l’ocupació.
Eliminar la imposició per Documents Notarials
Foment comparteix la necessitat de suprimir la imposició per Documents Notarials, tal com destaca en el seu Informe la Comissió d’Experts per al finançament autonòmic. Es considera una figura peculiar del nostre sistema tributari, amb escàs parangó en els sistemes comparats i que implica a vegades una sort de doble imposició penalitzadora sobre les transaccions econòmiques, quan ja existeixen figures més adequades per a gravar els augments de la capacitat de pagament generats per aquestes.
Ampliar a 10 anys el règim especial per a impatriats
Barcelona mostra una fiscalitat que en res afavoreix l’atracció de talent, enfront d’altres vuit ciutats competidores, tals com París, Amsterdam, Berlín, Zuric; Madrid, Nova York, Londres i Singapur. Així ho va constatar Barcelona Global en el seu estudi “Què necessíta Espanya per a atreure talent: la fiscalitat”.
Per això, Foment proposa aproximar-se al sistema implantat a Portugal per a impatriats, segons el qual, es fixa un període de deu anys d’aplicació amb un tipus impositiu del 20% per a les rendes generades al país lusità, entre altres aspectes.
Baixar al tipus d’IVA reduït i superreduït les activitats bàsiques
Fixar el tipus reduït de l’IVA (del 10%) a les següents activitats:
- Gimnasos, pel fet que constitueixen un element essencial en la prevenció de la salut.
- Despeses de sepeli o per decessos, és un dispendi rellevant de l’economia familiar, i cal revertir la pujada del tipus impositiu del reduït al general adoptada en la crisi.
- Serveis bàsics, com el subministrament d’aigua, electricitat i gas, i conseqüentment haurien de disposar del tipus reduït.
- Parcs d’atraccions, per a la seva capacitat d’arrossegament sobre l’activitat turística, sent Espanya la segona potència mundial, per ingressos turístics en la seva Balança de Pagaments.
- Perruqueries, recuperant el tipus que tenien abans de la crisi, i que es va realitzar sobre la base de ser un tipus d’activitat molt intensiva en treball, i present en tot el territori nacional.
- Al cost de l’energia emprada pels regadius; pels treballs forestals d’obertura de camins i pels verds ornamentals, per a potenciar el sector agrari.
Fixar el tipus d’IVA superreduït (4%):
- Als sectors de la carn i la pesca.
- Aplicació de l’IVA del 4% a tots els serveis socials de dependència del sector privat per justícia social.
Règim fiscal com a Zones Econòmiques Especials per a territoris despoblats
Identificació i implantació de “Zones Econòmiques Especials” que pateixen un grau alt de despoblament del medi rural i baixa activitat econòmica. En aquestes es disposaria d’un marc fiscal diferenciat, basat en una rebaixa generalitzada de caràcter temporal dels impostos directes, sigui en societats o de la renda, per les noves instal·lacions o residència de persones.
Comments are closed.