- La patronal catalana considera aquest impost “confiscatori” i vol que l’Audiència Nacional consideri inconstitucional la seva aplicació i ho elevi al Tribunal Constitucional.
- Josep Sánchez Llibre: “Volem que desapareixi de la legislació espanyola perquè és injust i és inconstitucional”.
- Manuel J. Silva manifesta que “la incidència de l’impost del Patrimoni en el món de l’empresa es extraordinària”.
- Jordi de Juan: “Entenem que el TC hauria d’establir quin es el límit per un impost per arribar a ser o no confiscatori, com s’ha fet a Alemanya”.
Foment del Treball segueix amb la seva tasca per millorar la competitivitat de l’ecosistema empresarial català. Un dels elements importants és la fiscalitat. Amb l’objectiu “d’aconseguir per les nostres empreses i famílies una fiscalitat competitiva” ha apuntat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, “s’ha de dir que ens preocupa molt l’impost de Patrimoni perquè considerem que és confiscatori”. Pel líder patronal aquest impost “carrega sobre un actiu que no genera rendes suficients per pagar el propi impost”. És per aquest motiu que “volem que desapareixi de la legislació espanyola perquè és inconstitucional”, ha reblat Sánchez Llibre. El president de Foment ha anunciat que hi ha una nova manera de tractar la qüestió: Foment ha presentat un recurs a la sala del contenciós administratiu de l’Audiència Nacional perquè elevi una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.
El president Sánchez Llibre ha lamentat que “al nostre país tenim diversos impostos cedits i propis que van contra l’economia productiva, i aquest és un impost injust”. El líder patronal ha recordat que “l’impost de Patrimoni era transitori l’any 1977 pensat pel control de la riquesa de llavors, i encara hi som: és una autèntica vergonya”, i ha afegit que “no pararem”.
Foment ja va presentar el 2021 dictamen sobre inconstitucionalitat a grups parlamentaris i institucions i el Partit Popular ho va presentar al Tribunal Constitucional. El 2022 als Pressupostos Generals de l’Estat va aparèixer l’anomenat impost sobre grans fortunes i la patronal catalana va elaborar un altre dictamen que es va fer arribar a formacions i institucions, i alguns governs autonòmics han presentat recurs al TC. I avui arriba un tercer mecanisme.
Els motiu per presentar un recurs a la sala del contenciós administratiu de l’Audiència Nacional perquè elevi una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional són diversos. L’advocat i soci consultor del bufet Roca & Junyent, Manuel J. Silva, ha manifestat que “la incidència de l’impost del Patrimoni en el món de l’empresa es extraordinària”. Sobretot, perquè segons Silva, “fa moure els directius de les empreses, depenent de si hi ha impost o no en territori o en un altre, perquè és un impost que no existeix enlloc més de la UE”. L’advocat ha indicat que “no cal ser dramàtics, però ha afectat a eventuals inversions empresarials i tenim interès perquè Espanya sigui un país apte per implementar empreses i captar talent”.
Per la seva banda Jordi de Juan, soci de procediments tributaris Crowe Spain, i “autor intel·lectual” del nou mecanisme ha incidit en que “es tracta de presentar un recurs contra la ordre ministerial que aprova l’aplicació de la llei”. La idea doncs és “suscitar dubte de constitucionalitat”. Aquesta via es va obrir fa pocs mesos amb el decret-llei sobre l’impost de societats que pretenia gravar les pèrdues. Per De Juan, “l’impost de Patrimoni està afectat d’inconstitucionalitat”. Segons el jurista i professor universitari, “cal tenir en compte que aquest impost no respon al principi de capacitat econòmica, que recull l’article 31 de la Constitució perquè es tracta de fer pagar impostos on hi ha capacitat de riquesa, i grava l’estalvi”. Jordi de Juan ha assenyalat que “en el nostre sistema fiscal, l’efecte conjunt de l’IRPF i de l’impost de Patrimoni pot estar per sobre del 60% renda d’una persona”. Amb aquest teló de fons, “entenem que el TC hauria d’establir quin es el límit per un impost per arribar a ser o no confiscatori, com s’ha fet a Alemanya”.
Sobre els terminis dels recurs, cal tenir en compte que avui s’interposa l’escrit i que després es fa la demanda que demana la qüestió inconstitucionalitat i que si el tribunal ho admet ho eleva al TC el calendari seria de 4 o 5 mesos. Després l’Alt Tribunal hauria de seguir els seus tràmits.
Comments are closed.