-
L’augment històric de l’SMI generarà una espiral inflacionista en treballadors amb salaris superiors: la clau es trobaria en realitzar un augment de salaris compatible amb l’increment de l’ocupació i amb el manteniment dels nivells de competitivitat adequats per a així crear un creixement sostenible de consum privat i demanda interna
-
Les mesures presentades pel Gobierno i que esmenen la Reforma Laboral del 2012 generen un perjudici greu sobre les empreses i la capacitat de generar nous llocs de treball i de mantenir els actuals
L’augment d’un 22,3%del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a aquest 2019 ha estat el més elevat en la història d’Espanya. Aquest increment genera repercussions com ara un increment sobre l’Acord entre agents socials estatals i el Govern de l’Estat de 773 euros per al 2019 i 850 euros per al 2020. També repercussions sobre els assalariats, ja que genera una espiral inflacionista en treballadors que perceben salaris superiors. Aquestes dades, així com la resta dels indicadors habituals per a l’anàlisi del mercat de treball i la negociació col·lectiva es recullen en el darrer informe elaborat per Foment, corresponent als últims 3 mesos, i que han presentat la presidenta de la Comissió Laboral i de Recursos Humans del Foment, María Ángeles Tejada; i el director de Relacions Laborals i Afers Socials de la patronal catalana, Javier Ibars. Alhora l’informe fa també una anàlisi especial sobre les darreres propostes anunciades pel Gobierno que pretenen esmenar la Reforma Laboral de 2012.
El Foment considera que aquest increment sense equiparació històrica de l’SMI tindrà efectes negatius sobre la població ocupada i la creació de nous llocs de treball, per l’augment de costos per a l’empresari, que pot desembocar en pèrdua de llocs de treball, reducció de la jornada de treball, augment en la temporalitat de contractació; i la generació d’una barrera d’accés a l’ocupació de determinats col·lectius, com són joves o persones menys formades.
De la mateixa manera, tindrà una repercussió econòmica en relació a les prestacions, subsidis i altres indicadors vinculats a l’SMI; així com la desvinculació en la relació entre la productivitat i el salari.
A més, aquest increment extraordinari de l’SMI no ha tingut en compte el punt de vista del món empresarial, que és qui determina l’augment dels salaris.
Per tot això, el Foment creu que s’haurà de realitzar una anàlisi i un debat sobre aquest increment i la seva repercussió a nivell macroeconòmic, la manera en què afectarà al creixement del consum intern; tenint en compte aspectes com la fiscalitat, la confiança en els agents econòmics, en l’evolució de l’economia o altres dades que poden afectar als tipus d’interès.
La clau es trobaria en realitzar un augment de salaris compatible amb l’increment de l’ocupació i amb el manteniment dels nivells de competitivitat adequats per a així crear un creixement sostenible de consum privat i demanda interna.
Segons un estudi propi, de l’anàlisi dels Convenis Col·lectius sectorials d’aplicació a Catalunya del 2017, es va observar que un 28,16% dels Convenis estableixen un salari mínim igual o inferior a l’SMI vigent en aquell moment, en gran part es referien a personal en formació o aprenents de primer any. D’aquests convenis, només el 8,62% remetien directament a l’SMI vigent per establir el salari mínim.
Amb dades del 2017, el 50% dels Convenis Col·lectius estarien per sota dels 850€ de salari mínim i haurien d’incrementar els salaris de mitjana un 24% per arribar als 900 euros de SMI.
Impacte de la nova normativa i propostes de reforma laboral
El Gobierno ha fet arribar a la taula de Diàleg Social una sèrie de propostes que afecten sobre matèries rellevants de les nostres Relacions Laborals i que pretenen introduir nous costos i rigideses perjudicials per les empreses i el mercat de treball, que tot seguit s’analitzen. Alhora, ha aprovat recentment importants normes en matèria sociolaboral que tindran conseqüències econòmiques en la seva aplicació per a totes les empreses.
És per això, que aquest darrer Informe del Foment sobre el Mercat Laboral i Negociació Col·lectiva fa un seguiment i una anàlisi d’aquestes propostes o modificacions normatives per veure’n el seu impacte ral sobre el mercat de treball (pàgines 50-60), que afecten qüestions com el registre horari, la prioritat aplicativa del conveni sectorial, la ultra activitat, la subcontractació, el contracte d’obra o servei, la mobilitat geogràfica, la modificació substancial de les condicions de treball, la suspensió del contracte de treball, l’acomiadament col·lectiu, la desaparició de contractes i incentius vinculats a una taxa d’atur superior al 15%, o les cotitzacions a la Seguretat Social.
En tot cas, en general, el Foment ha manifestat la seva disconformitat amb aquestes mesures que esmenen la Reforma Laboral del 2012, perquè generen un perjudici greu sobre les empreses i la capacitat de generar nous llocs de treball i de mantenir els actuals.
Comments are closed.