- Les dades publicades al seu informe del mercat laboral constaten una tendència negativa que confirma una desacceleració del mercat laboral
- Foment insisteix en demanar precaució de cara a les futures propostes laborals del Govern
- Els representants patronals defensen una reflexió profunda sobre la reordenació del temps de treball i reclamen abordar les reformes laborals en el marc de la negociació col·lectiva
La nova edició de l’Informe del Mercat Laboral i la Negociació Col·lectiva de Foment del Treball publicat avui preveu, a través de l’anàlisi d’indicadors clau com l’atur registrat, els demandants d’ocupació i l’afiliació, una tendència negativa que confirma una desacceleració del mercat laboral.
El president de la Comissió de Laboral i Recursos Humans, Luís Pérez, i el director de Relacions Laborals i Afers Socials, Javier Ibars, han presentat les conclusions de l’informe i del monogràfic especial que l’acompanya, en el qual s’han analitzat les propostes del Govern en matèria laboral.
L’estudi de la patronal ha pogut constatar que tot i el creixement de l’ocupació al 2023, s’observa un estancament de la taxa d’atur en els últims trimestres de l’any. La creació d’ocupació mostra una desacceleració, amb una disminució significativa de les ocupacions generades entre gener i abril.
Segons les dades de l’informe, la Reforma Laboral ha provocat una elevada mortalitat dels contractes indefinits i una alta presència de contractes de curta durada i fixos discontinus.
Des de Foment del Treball s’ha posat de manifest que existeix un desajust entre la normativa laboral i les necessitats reals de les empreses, que requereix d’una revisió de les polítiques laborals. La patronal defensa que les propostes de reformes laborals han de considerar la complexitat de la situació i millorar la productivitat de manera sostenible per evitar repercussions negatives a llarg termini.
En aquest sentit, la Foment insisteix en demanar precaució de cara a les futures propostes laborals del Govern, tenint en compte que malgrat el creixement de l’ocupació, l’economia mostra una disminució en el seu ritme, que planteja interrogants sobre la sostenibilitat del creixement de l’ocupació.
Foment ha reiterat que no està en contra de la reducció de la jornada laboral per principi, sinó de la reducció generalitzada per llei i uniforme per a tots els sectors. Les característiques de cada sector fan que una mesura d’aquest tipus no es pugui aplicar de manera homogènia ni separar-la de la resta de qüestions d’organització del treball, ja que no queda garantit que aquesta mesura contribueixi a la millora de la productivitat. Hi ha sectors que per la seva pròpia naturalesa no seria viable aplicar aquest tipus de mesures, i en aquells en què es pot aplicar s’hauria d’analitzar el seu impacte en diferents qüestions com ara la càrrega i distribució del treball.
Per això, els representants patronals han demanat una reflexió profunda sobre la reordenació del temps de treball, alhora que han reclamat que aquest tipus de qüestions s’han d’abordar en el marc de la negociació col·lectiva.
Pel que fa a les darreres estadístiques disponibles del mercat de treball i negociació col·lectiva, a continuació detallen les principals dades.
Ocupació
Interanualment, el ritme de reducció de l’atur s’ha desaccelerat a Catalunya, i s’ha situat en un 1,3%. En el conjunt d’Espanya, el descens de l’atur registrat ha estat més intens, del 4,8%. La taxa d’atur catalana se situa en un 8,97% i en un 11,76% a Espanya.
Quant a afiliació, interanualment ha augmentat un 2,7% a Catalunya (97.755 afiliacions més) i un 2,6% a Espanya (523.537 més).
Contractació
Interanualment, la contractació ha augmentat un 5,1%, impulsada principalment per un increment del 8,6% dels contractes temporals, mentre que els indefinits han crescut tímidament (0,6%).
Negociació col·lectiva
A Catalunya la mitjana de variació interanual salarial pactada ha sigut del 3,44% (9,90%), i a Espanya la mitjana de la variació salarial pactada és del 3,46% (24,46%).
Fins al desembre de 2023 s’han registrat a Catalunya 339 convenis col·lectius (5,61%) i a nivell estatal 3.515 Convenis (13,88%).
En l’any 2023 s’han dipositat 573 inaplicacions de conveni (2,87%) de les quals el 44,5% són de quantia salarial exclusivament. El 90,2% de les inaplicacions s’han resolt amb acord.
Expedients de Regulació d’Ocupació
Fins al mes de novembre de 2023, s’han comunicat o resolt 611 expedients (-62,78%) que han afectat a un total de 32.457 treballadors (-48,31%).
Segons aquestes dades ja ens estem en números similars d’expedients al període previ a la pandèmia (any 2016: 517 expedients, 2017: 350 expedients, 2018: 269 expedients, 2019: 403 expedients).
Els expedients de de suspensió de contracte s’han reduït un 64,98% interanualment, en canvi, els expedients d’extinció s’han incrementat en un 12,59%.
Del total d’expedients que es van presentar en l’any 2007 els d’extinció suposaven el 60,41%, el 20,03% en 2015, en 2016 el 28,43%, en 2017 el 32,29%, en 2019 el 45,16%, el 12,67% en 2022 i a l’any 2023 el 31,59%.
Conflictivitat laboral
A Catalunya s’han produït 119 vagues fins al mes d’octubre de 2023, amb un total de 35.234 treballadors participants i 87.586 jornades laborals perdudes, augmentant el nombre de vagues registrades.
Resolució extrajudicial de conflictes
Interanualment, el total d’expedients s’ha incrementat en un 19,6% a Catalunya.
A l’any 2023 s’han desconvocat 26 vagues al Tribunal Laboral de Catalunya, el que suposa un total de 68.888 hores desconvocades i un valor anual de 1.262.257,79 d’euros.
Durant l’any 2023, s’han produït 82.513 conciliacions individuals, un 10,7% més respecte 2022, i 48 conflictes col·lectius, un -27,3% respecte 2022.
Comments are closed.