L’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i Foment del Treball, davant dels recents anuncis en matèria d’habitatge, volen exposar les següents consideracions:
El parc d’habitatges públics a Espanya és dels menors de la UE, amb només un 2,5% d’habitatge social, mentre la mitjana europea se situa en un 9,3%. Per aconseguir incrementar aquest parc cal que les administracions hi destinin recursos suficients com fan altres països del nostre entorn.
Els Fons Europeus Next Generation han propiciat l’anunci ahir del president del Govern de l’Estat, d’obrir una línia de finançament de l’ICO de 4.000 MEUR per a la promoció de 43.000 nous habitatges en lloguer social i assequible, línia que, a priori, és benvinguda, tot i que caldrà conèixer-ne els detalls per poder fer una valoració més acurada.
L’habitatge és un àmbit que sempre s’usa com a “cavall de batalla” en períodes electorals. Malauradament, aquesta preocupació no se sol veure reflectida posteriorment en forma d’importants partides pressupostàries. Calen més recursos i que les administracions deixin de traspassar la seva responsabilitat en matèria d’habitatge social al sector privat. En aquest sentit, cal recordar -un cop més- que ha estat el sector privat el que ha construït més del 80% dels habitatges de protecció oficial a Catalunya en els darrers 10 anys.
Acord per a la Ley Vivienda
Foment del Treball i l’APCE considerem que el document que han consensuat amb ERC i EH Bildu per aprovar la futura Ley por el Derecho a la Vivienda va en la línia contrària -com ja va passar amb la normativa catalana- per aconseguir ampliar el parc d’habitatges i disposar d’una oferta diversa que pugui donar resposta a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes.
Les tensions en el mercat residencial en lloguer a Espanya són atribuïbles a la manca d’habitatge a disposició de la ciutadania, pel que la solució no és la intervenció dels preus del reduït parc existent, sinó que passa per incrementar l’oferta. Les conseqüències no desitjades del control de rendes de lloguer són ben conegudes arreu dels diferents països on s’ha implantat: reducció en l’oferta d’habitatge de lloguer, disminució de la construcció futura o la pitjor qualitat dels immobles, entre d’altres problemes.
Recentment es va publicar un informe sobre les primeres evidències científiques obtingudes durant el període de vigència de la llei catalana 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge, elaborat per la Càtedra “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra i l’APCE. Els resultats d’aquest policy brief mostren una reducció de preus a l’entorn del 5% – i decreixent al llarg del període-, mentre que les caigudes en l’àmbit de l’oferta se situen al voltant del 15%. A més, l’estudi destaca altres efectes negatius de l’aplicació de la normativa, amb canvis en la composició dels habitatges de lloguer, ja que els habitatges que estaven per sobre del preu de referència van passar a la compravenda, segmentant el mercat de manera aleatòria. Així mateix el preu del lloguer s’ha encarit en aquells habitatges per sota del preu de referència i, en aquest sentit, també s’observen increments de preus a les vendes d’immobles en els segments regulats i no regulats després de la revocació de la llei 11/2020.
Cal fomentar fórmules realment efectives per incidir en el creixement del parc públic d’habitatge: promoure la col·laboració publicoprivada, la implementació d’incentius fiscals als propietaris perquè introdueixin els seus habitatges buits al mercat del lloguer, o la millora de la seguretat jurídica del propietari davant d’impagaments o ocupacions, entre d’altres accions.
D’altra banda, també cal tenir present que el problema d’accés a l’habitatge no és exclusiu del lloguer, sinó també de la propietat, assenyalant l’accés dels joves al mercat de propietat com un altre dels principals reptes del mercat de l’habitatge. Per això, és essencial facilitar la concessió de préstecs per un percentatge superior al 80% del valor de l’immoble a aquells joves amb bones perspectives al mercat laboral o bé la copropietat sector públic (20%) -jove (80%) de l’habitatge, amb la qual cosa es contribuiria a la descongestió de la demanda d’habitatges de lloguer, especialment a les grans ciutats.
Comments are closed.