- L’àmbit d’actuació de l’Agència és tan ampli que condiciona qualsevol desenvolupament estratègic a la indústria, les infraestructures, l’energia, l’urbanisme o l’agroalimentació, entre d’altres. Qualsevol activitat que necessiti del territori per al seu desenvolupament.
- És imprescindible acotar l’àmbit d’actuació a allò que cal protegir veritablement, començant pel que s’ha fet malament durant anys amb el medi natural: l’absència de criteris tècnics, científics i econòmics en una gestió ordenada i de qualitat.
- No hi ha necessàriament una correlació directa entre la protecció del medi natural i les mesures que l’Agència prendrà, menys encara davant l’absència d’estudis d’impacte sobre el teixit productiu per part de l’òrgan impulsor que és la Generalitat de Catalunya.
Foment del Treball exigeix canvis profunds perquè la posada en marxa de l’Agència de la Natura posa en risc el desenvolupament econòmic i el teixit productiu perquè no hi ha una garantia que es faci una gestió adequada del medi natural a Catalunya. Per promoure l’atracció de noves indústries i el retorn de les que se’n van anar els últims anys, l’Agència de la Natura ha de fer un gir de 180° per generar incentius positius i no majors costos. En línia amb la política europea, cal evitar una regulació excessiva i contradictòria, simplificant tràmits administratius. Aquesta Agència, tal com està plantejada en aquest moment, suposa més burocràcia improductiva i més costos per a les empreses sense un retorn tangible per a la natura.
Segons la redacció actual de la normativa, es tracta d’una Agència que tindrà plenes competències per, en última instància, prendre decisions sobre desenvolupaments urbanístics, instal·lació d’hivernacles, regadius, tecnologia de precisió, energies renovables, desenvolupament industrial, marítim i aeri, infraestructures hídriques o plantes de biomassa, entre d’altres. En resum, qualsevol activitat que requereixi del territori o els seus recursos per al seu desenvolupament. La creació d’aquest nou organisme paral·lel a l’actual Administració amb plena capacitat recaptatòria (l’impost al CO2 que provoca una pèrdua de competitivitat respecte a Europa i a la resta d’Espanya), d’endeutament, administrativa i sancionadora té un impacte molt important sobre l’activitat econòmica de Catalunya més enllà del teòric fi inicial de conservació natural.
En aquest sentit, Foment exigeix modificar l’àmbit d’actuació de l’Agència, restringint la seva competència a boscos d’especial protecció públics i amb acords específics, on és més important posar en marxa plans específics de gestió, innovació científica i avaluació de riscos. En aquest sentit, les qüestions centrals són l’àmbit d’actuació, la presa de decisions i gestió de l’organisme i la manera en què s’exerceixen les competències pròpies, que pot ser tant amb una visió restrictiva on només es busqui un entorn natural de postal. És imprescindible, per tant, delimitar l’àmbit d’actuació al que veritablement cal protegir, començant pel que s’ha fet malament durant anys amb el medi natural: l’absència de criteris tècnics, científics i econòmics en una gestió ordenada i de qualitat.
Davant una situació tan important, la veu dels empresaris catalans no pot quedar al marge quan és més que evident que la Generalitat pretén multiplicar el poder actual que té la declaració d’impacte ambiental (DIA) per a qualsevol desenvolupament empresarial. En cas contrari, el risc de prendre decisions arbitràries és molt elevat, generant desincentius per a la inversió i animant a la deslocalització. No hi ha reindustrialització ni recuperació possible de la confiança dels empresaris si el Govern posa en marxa instruments que no són neutrals a l’activitat econòmica, sinó que més aviat la perjudiquen.
Per aquest motiu, Foment reclama la seva presència en la presa de decisions de l’Agència, atès que la seva actuació afecta de manera transversal a la pràctica totalitat dels sectors econòmics de Catalunya i perquè, ara com ara, no hi ha necessàriament una correlació directa entre la protecció del medi natural i les mesures que l’Agència prendrà, menys encara davant l’absència d’estudis d’impacte sobre el teixit productiu per part de l’òrgan impulsor que és la Generalitat de Catalunya.
Comments are closed.