- La patronal catalana reclama al proper president que endegui les reformes econòmiques necessàries per millorar l’ocupació i frenar la caiguda de les rendes de les famílies
- El respecte a la figura de l’empresari i la defensa de l’aportació social de l’empresa són elements per la cohesió social
En el procés de formació d’un nou Govern a Espanya considerem oportú fer algunes reflexions sobre la situació econòmica actual, suggerint aspectes que, al nostre criteri, hauria de tenir presents el nou Govern.
La Unió Europea en el seu conjunt, i Espanya en particular, veu com es va alentint el creixement econòmic i per tant les expectatives d’una conjuntura favorable es van diluint.
Situats en aquest context, cal prestar molta atenció a les polítiques econòmiques i socials i el que convé és abordar la nova legislatura amb molt diàleg i el màxim consens possible.
La prioritat ha de ser teixir amplis acords que busquin la millora de l’ocupació, apaivagar la caiguda de les rendes de les famílies i garantir un creixement sostingut en el futur immediat i basat en la millora de la productivitat.
Foment, en forma de decàleg, definim les prioritats que al nostre entendre ha d’entomar el nou Govern:
- És vital que els poders públics afavoreixin la creació d’un clima de seguretat i de certesa per tal de que el país tingui estabilitat social i econòmica. És necessari comptar amb un govern sòlid que garanteixi fermesa i credibilitat. Assolir aquesta estabilitat és desitjable per la cohesió social i també per aconseguir el retorn d’empreses catalanes que van canviar la seva seu el 2017.
- Cal defensar la figura de l’empresari i l’aportació social de l’empresa. Aquests darrers temps hem vist com es produïen atacs injustificats a empresaris destacats, menystenint injustament les importants accions que han fet en favor de la cohesió social.
El Govern té la responsabilitat de posar en valor l’aportació de les empreses, que són les que creen llocs de treball i faciliten la justa distribució de la riquesa.
- És imprescindible una fiscalitat competitiva al servei de la inversió productiva, els processos de fusió d’empreses (la mida mitjana de l’empresa espanyola està per sota de la mitjana europea) i la creació d’ocupació. La fiscalitat s’ha convertit essencialment en un instrument per quadrar els comptes públics. Impostos com el del patrimoni o el de grans fortunes no ajuden a fer-nos competitius, i cal homogeneïtzar-se amb la UE on no existeixen aquests tributs.
- És imprescindible un gran acord a les Corts Generals que defineixi un pla d’inversions en infraestructures que generi certeses i fixi prioritats.
- L’educació i la Formació Professional segueixen sent una assignatura pendent. Cal revertir el fracàs escolar, molt superior a la mitjana europea, i millorar decididament l’adequació de la Formació Professional a les necessitats reals de la producció. Correm el risc de què la digitalització i la intel·ligència artificial expulsi a moltes persones del mercat laboral. És paradoxal que tenint una elevada taxa d’atur hi hagi tantes vacants de llocs de treball.
- La dificultat d’accedir a un habitatge, sigui de compra o de lloguer, reclama una resposta urgent que provingui del conjunt de les administracions. Cal fer propostes viables i realistes, i no lleis excessivament ideològiques que no solucionen, ans al contrari, la situació. No es pot traslladar al sector privat una responsabilitat que és del sector públic.
- La modernització del sector públic és inajornable. Cal millorar l’eficiència, evitar duplicitats i tràmits absurds. És imprescindible avaluar l’eficiència de la despesa pública i eliminar despeses inútils. Així mateix cal incidir en aprofundir més la col·laboració publicoprivada. És especialment rellevant el tractament dels fons europeus: s’ha de millorar la seva gestió perquè arribin a temps a les empreses, i gestionar-los amb total transparència.
- Transició energètica: cal seguir amb els objectius de desenvolupament sostenible de forma justa, i cal fer-ho compassant els objectius a les possibilitats reals de les empreses.
- És inviable mantenir l’increment de la despesa en pensions incrementant constantment les cotitzacions socials de les empreses, de les més altes d’Europa i que són un veritable impost a la creació i manteniment de l’ocupació.
- Política industrial amb majúscules, facilitant la instal·lació, creació i desenvolupament de l’activitat industrial. No tindrem una economia sòlida sense un sector industrial potent, i per tant, cal augmentar el seu pes a l’economia.
Pel que fa a les concreció de les mesures a emprar dins d’aquest decàleg, el Comitè Executiu de Foment recorda les 370 mesures aprovades a la Junta Directiva de 3 de juliol per articular una Agenda Econòmica i Social davant les Eleccions celebrades el passat mes de juliol.
Comments are closed.