- La patronal catalana considera que l’acció del Govern central és una mesura discriminatòria amb el sector energètica i recorda que aquest gravamen era temporal i excepcional
- Aquesta situació posa en risc la continuïtat de diverses inversions importants a tot el país en un sector econòmic cabdal
Convertir en permanent el gravamen temporal energètic que es va aplicar el 2022 a les companyies del sector petrolier, també anomenat “impost sobre les energètiques”, per compensar l’impacte provocat per la gran pujada de preus que es va registrar arran de l’inici de la guerra d’Ucraïna és un atac al cor de l’economia del país i una maniobra confiscatòria. Foment del Treball no entén aquesta persecució. Es tracta d’una mesura discriminatòria amb el sector energètic, àmbit en el que s’han baixat els preus a nivells previs a la crisi energètica de fa un parell d’anys. Va ser una mesura excepcional, va dir el Govern central, que seria temporal i només en relació a la crisi del moment. Però ara s’ha conegut que l’Executiu pretén fer-lo permanent i Foment del Treball ha d’alçar la veu per demanar la retirada d’aquest gravamen per part del Govern central i demana al Govern de la Generalitat que faci tot el possible per aturar aquesta situació injusta. La patronal catalana fa una crida al Govern català per tal que prengui totes les mesures que estan a la seva mà per tal de revertir aquest gravamen, perjudicial per la indústria catalana i l’economia en el seu conjunt.
Aquest gravamen o impost a l’activitat energètica és una càrrega a la indústria que competeix als mercats internacionals. No té cap caràcter redistributiu i es converteix en una afectació negativa per a la competitivitat de la indústria que incideix en les inversions, la continuïtat de les activitats industrials i l’ocupació industrial.
El gravamen en els seus termes actuals té un impacte econòmic desproporcionat per a la indústria i resulta discriminatori davant d’operadors que produeixen fora o importen a la Unió Europea i davant d’altres sectors econòmics. Aquesta situació també provoca que les companyies energètiques implicades vegin en risc les seves inversions i plantejaments a futur a l’Estat espanyol. Tant és així que podria estar en entredit el futur del pol químic de Tarragona, fet que augmentaria la dependència energètica espanyola de l’estranger així com enquistaria els plans de transformació energètica del país. Cal tenir en compte que per assolir els objectius de Transició Energètica que Espanya s’ha compromès davant la Unió Europea al nou PNIEC al 2030 cal una inversió de més de 300.000 milions d’euros en els propers cinc anys. Aquesta inversió és necessària en xarxes de transport i distribució d’energia i en la generació d’electricitat i combustibles d’origen renovable. Gairebé tota s’ha d’iniciar, i amb l’impacte econòmic d’aquest impost es convertiran gairebé tots els projectes en no rendibles.
Un altre element a tenir en compte és el nou atac a la seguretat jurídica i regulatòria del país amb aquest tipus de polítiques agressives i sovint emmascarant amb ideologia un afany recaptatori. A més, aquest cop fiscal es converteix en un element desestabilitzador entre els territoris i per a la lliure competència. Si alguna comunitat autònoma tingués la possibilitat de compensar l’impost a les empreses localitzades al seu territori, provocaria un greuge comparatiu a més de generar una competència deslleial. I també és una mesura centralitzadora perquè col·lideix amb la capacitat de presa de decisions de les comunitats autònomes. Cal tenir en compte que la consolidació d’aquest gravamen atorga al Ministeri de Transició Ecològica la potestat de decisió sobre els projectes adequats o no adequats a l’hora d’acceptar-ne la deduïbilitat de l’impost. És una manera de recuperar el poder de decisió sobre les destinacions d’inversió.
A banda cal dir que aquest és un gravamen indirecte per a tots els ciutadans perquè eleva el preu de gasoli, gasolina i derivats.
Comments are closed.