- El president Josep Sánchez Llibre demana als poders públics que ajudin als propietaris enlloc de pressionar-los
- La patronal catalana defensa que no es pot privar ningú de la seva propietat, ni imposar-li càrregues, servituds o prestacions no establertes en les lleis
En les darreres setmanes ha tingut molta rellevància pública el cas d’un desnonament previst d’un inquilí a la casa Orsola de Barcelona per un mandat judicial. S’hauria d’haver dut a terme divendres passat i es va impedir actuar a la comitiva judicial. Està previst pel proper 18 de febrer. Amb tot, Foment del Treball vol fer, de nou i les vegades que facin falta, una defensa radical del dret a la propietat privada i del bon funcionament i vigència de l’Estat de Dret. És per aquest motiu que la patronal catalana vol expressar el suport al propietari de l’edifici, el senyor Albert Ollé. El president Josep Sánchez Llibre vol indicar que cal respectar la llei i la seva aplicació i que la propietat de la Casa Orsola ha actuat de manera ajustada al Dret i que les Administracions Públiques haurien d’ajudar a aquesta propietat i no pressionar-la fins a extrems molt propers a la coacció.
És fonamental recordar que les lleis -també les que regulen el lloguer d’habitatge- són aprovades pels parlaments, són aplicades pels jutges i és obligatori complir les sentències que aquests dicten. Això és el que diu la Constitució. Sense aquest respecte, l’Estat de Dret s’enfonsa.
Foment defensa que no es pot privar ningú de la seva propietat, ni imposar-li càrregues, servituds o prestacions no establertes en les lleis. Els que pretenguin això, siguin persones públiques o privades, no estan exercint potestats ni drets, sinó coaccionant i intimidant il·legalment per privar a un propietari legítim de la seva propietat i dels fruits d’aquesta.
Aquells que utilitzen el cas de la Casa Orsola per, suposadament, defensar el dret a l’habitatge, han triat un mal exemple. El propietari no és un especulador, sinó una persona que ha actuat conforme al Dret, amb diligència i responsabilitat.
S’estan usant en el debat públic diversos termes que aporten confusió com si alguns dels inquilins desnonats es troben en situació material de vulnerabilitat. És el jutge qui interpreta les lleis i decideix, amb tots els elements i causes, no es fa en base a judicis mediàtics o d’opinió. L’incompliment de la llei és un greuge respecte a la resta de ciutadans però també ho és buscar cert tipus de privilegi o especificitat a costa de la propietat d’un ciutadà que compleix les seves obligacions legals i fiscals. Això és preocupant.
També s’usa públicament amb molta lleugeresa el terme especulació i es parla poc d’instrumentalització o de l’assenyalament de responsables d’una situació preocupant al país com és la dificultat d’accés a l’habitatge, sobretot per part de col·lectius vulnerables o d’altres com els joves. No hi ha un dret a viure on es vulgui al preu que es vulgui. Basar debats tan importants en premisses simplistes és un error i caldria que, sobretot des de les Administracions Públiques, s’apliqués el rigor necessari per entomar aquesta crisi social amb responsabilitat i sense acusacions populistes que, com veiem, no solucionen res i, fins i tot, agreugen la situació.
Durant els darrers tres anys, l’edifici de la Casa Orsola ha estat objecte de campanyes de desprestigi, ocupacions il·legals i fins i tot actes vandàlics que han malmès un patrimoni modernista que el propietari volia preservar.
Amb certa tristesa, el senyor Ollé manifesta en una carta feta pública avui que es planteja seriosament vendre la finca. És una mala notícia per Barcelona i per Catalunya que empresaris catalans decideixen deixar d’invertir al nostre país. Un tret al peu perillós. A més, paradoxalment, si la propietat ven la Casa Orsola, és possible que els inquilins es trobin amb un autèntic especulador que no tindrà cap interès en preservar el patrimoni ni en trobar acords.
Per tot això, Foment del Treball expressa el seu suport al senyor Albert Ollé i defensa amb total rotunditat el respecte a la propietat privada i al compliment de les lleis -que, per cert, ja limiten la propietat per tal que compleixi la seva funció social- com a pilars fonamentals de la nostra societat.
Un país on no es fan complir lleis ni les sentències, ni es respecta la propietat; on no hi ha, per tant, seguretat jurídica, no es atractiu pels inversors ni pot aspirar a la prosperitat. I és que com diu el senyor Albert Ollé al final de la seva carta: “En una societat on els valors fonamentals es dilueixen, cal preguntar-nos: qui són els veritables voltors?”
Comments are closed.