- Demana que en l’àmbit de la governança es faciliti mes informació detallada dels projectes d’infraestructura en marxa, tot començant pels més estratègics, que permeti una rendició de comptes.
- Dins del grans eixos econòmics i de comunicació de Catalunya, cal assenyalar el Corredor Mediterrani, on es pateixen endarreriments destacats, tot i que s’està donant un impuls polític, que caldrà reflectir a l’obra.
- Novament la manca de la licitació pronostica la caiguda de l’activitat i de l’assoliment de les infraestructures que requereix el país, com la N-II, la B-40, la N-340, entre d’altres. Des de la recuperació econòmica la licitació ha continuat caient, i ho ha fet en un 35%.
- El món empresarial contínuament reclama una millora de la governança de les infraestructures, com per exemple, la gestió individualitzada de l’aeroport que permeti un major aprofitament per part del territori al qual dóna servei
Foment del Treball ha actualitzat el catàleg de 100 infraestructures (CAT100) que considera bàsiques per pal·liar el dèficit infraestructural que pateix Catalunya i que va presentar el 10 de juny de 2015 per primer cop. Foment ha treballat en el darrer any en l’actualització de l’estudi Per a un nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya, redactat pel Grup de Treball de la Comissió d’Infraestructures de la patronal, en el qual constata que els avenços en les infraestructures han estat deficients.
Si es manté en el temps aquesta baixa inversió pública a Catalunya, no només es posa en perill la continuïtat del sector de les infraestructures, sinó també la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans, i es perdran oportunitats de crear llocs de treball, riquesa i benestar.
El document ha estat presentat avui a la seu del Foment pel president de la Comissió d’Infraestructures de la institució, Joaquim Llansó, i per el director d’Economia de Foment i secretari de la Comissió d’Infraestructures, Salvador Guillermo. El treball conclou que, davant d’una situació de recursos públics limitats, cal seleccionar les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses amb criteris objectius i transparents, emprant metodologies que sistemàticament avaluïn els projectes i que permetin comparar-los entre ells, per tal de treure el màxim profit dels recursos públic, en un context de forta restricció pressupostaria, alhora que caldrà contemplar les col·laboracions publicoprivades (CPP) i el finançament mitjançant el pagament per ús (peatges oberts, eurovinyeta, etc).
Per donar resposta al mandat de les lleis de transparència i la seva filosofia, i del principi de rendició de comptes que tota societat democràtica com l’actual exigeix, no és suficient que les administracions realitzin només el tràmit d’audiència pública en aprovar-se un projecte d’infraestructures: fóra adient que cada projecte disposés d’una fitxa informativa actualitzada, disponible al web de l’administració actuant, amb la informació rellevant i detallada perquè els ciutadans coneguessin l’estat d’execució del projecte.
Segons la Intervención General de la Administración del Estado (IGAE), l’execució de les inversions públiques a Catalunya ha estat del 56,4%, que representa el 10,5% del regionalitzable, i el 2015 ho va ser del 70,8%, per sota de la mitjana de l’Estat.
Principals infraestructures que s’han posat en servei el 2016
- Nou tram de L9 que connecta la Zona Universitària y el aeroport de Barcelona amb 15 parades de metro (febrer 2016).
- Nou tram del Metro del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i les noves estacions Can Feu – Gràcia i Plaça Major de Sabadell (setembre 2016).
- Enllaços de la C-32 a Argentona i Mataró (juliol 2016).
- Millora del nus de Sitges Centre de la C-32 (juliol 2016).
- Variant a Calldetenes N-141d (setembre 2016).
- Ampliació de la sala de embarcament de l’alta velocitat de l’estació de Barcelona Sants (novembre 2016)
- Obres de millora estació Renfe Sant Joan Despí (setembre 2016)
La licitació pública d’avui són les obres de demà
La licitació pública, mitjançant la qual les administracions sol·liciten a les empreses que presentin ofertes pels serveis i obres d’infraestructures, és l’indicador que ens determinarà la inversió efectiva que es produirà en el futur immediat.
L’any 2016 la licitació oficial d’obres a Catalunya va ser de 1.130,5 milions d’euros, un 2% menys respecte el mateix període de l’any anterior, en el qual es varen licitar 1.148,8 milions d’euros. Es tracta del tercer pitjor any després del 2012 (797,4 milions d’euros) i el 2013 (1.109,3 milions d’euros) i una caiguda del 86% respecte d’allò que es va licitar el 2008 (8.064,7 milions d’euros) i del 35% respecte la recuperació de la licitació el 2014.
Per administracions, l’Administració General de l’Estat va experimentat la disminució més significativa en la licitació, amb una caiguda de l’11%, havent publicat anuncis de sol·licitud d’ofertes per un import de 283,5 milions d’euros, 194 milions dels quals, l’equivalent al 68%, procedien d’organismes amb ingressos d’explotació propis sufragats en gran part pels usuaris, com AENA-ENAIRE, ADIF, Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, Renfe i Correus. Pel que fa a la Generalitat, la licitació va retrocedit un 5%, essent el total publicat de 297,5 milions d’euros. En canvi, l’Administració Local va augmentat el volum en un 6% i va ser el nivell administratiu més actiu amb 549,5 milions d’euros licitats.
També destaca que s’avança a un ritme molt lent el desdoblament de la N-II per Girona i la N-340, vies que pateixen un elevat nivell d’accidentalitat, i la autovia orbital B-40, indispensable per solucionar el coll d’ampolla de la mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
La capacitat d’actuació de la Generalitat quant a noves infraestructures es veu limitada, a més de la demanda de contenció de la despesa, perquè bona part del pressupost d’infraestructures de la Generalitat està compromès per pagar infraestructures realitzades en anys anteriors amb finançament estructurat.
Es preveu que el 2017 també pugui ser un any pobre per a les infraestructures a Catalunya. La baixa licitació del 2016 i del primer trimestre del 2017, afegida a la baixa execució pressupostària, indiquen que el compliment dels objectius de dèficit s’estan realitzant a costa de la inversió.
Agència d’Infraestructures de Catalunya
Foment del Treball Nacional proposa la creació d’una agència independent, de composició mixta publicoprivada, que porti a terme aquest procés de millora de l’eficiència i faciliti el canvi de model de gestió de les infraestructures. En política comparada, es constata que existeixen arreu autoritats independents similars, de naturalesa i funcions molt diverses, sovint amb participació del sector privat en els òrgans decisoris o d’assessorament, essent potser els exemples més reeixits Infrastructure Australia i la francesa Commission nationale du débat public (CNDP). Després d’haver analitzat les millors pràctiques internacionals i tenint en compte la nostra tradició administrativa, Foment creu que la figura que més adequada és l’agència.
En tant que no es creï l’Agència d’Infraestructures de Catalunya, des de la iniciativa privada s’ha constituït el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, format per catorze experts de reconegut prestigi i trajectòria professional.
Altres mesures que proposa Foment per a la millora de la governança són:
- Necessitat que ports i aeroports gaudeixen de plena autonomia de gestió.
- Necessitat d’una metodologia comuna d’avaluació de totes les infraestructures.
- Revisió dels protocols reguladors del cicle del projecte.
- Informació detallada i a l’abast de la societat de l’estat i evolució dels projectes d’infraestructures, per tal de donar compliment a la filosofia de les lleis de transparència i de la rendició de comptes per part de les administracions.
- Necessitat de definir instruments de compensació a escala individual i municipal per als afectat per la construcció d’infraestructures.
- Canvis culturals i de processos en relació a les infraestructures
- Tendències i desenvolupaments futurs en l’àmbit de les infraestructures
Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques (CAT100)
En blau, infraestructura amb fitxa creada el 2017
-
Administració General de l’Estat:
1.1. Xarxa viària:
1.1.1. Accés viari al Port de Barcelona (Fitxa XV1/2015).
1.1.2. A-27 Tarragona – Montblanc – Lleida (Fitxa XV2/2015).
1.1.3. Desdoblament de la N-II per Girona (Fitxa XV3/2015).
1.1.4. Execució total de la B-40 (Fitxa XV4/2015).
1.1.5. Desdoblament de la N-340. Inclou variant de Vallirana (Fitxa XV5/2015).
1.1.6. Connexió entre l’A-2 i l’AP-7 a l’alçada de Castellbisbal (Fitxa XV13/2017).
1.1.7. Connexió entre l’A-2 i la C-32 a Sant Boi de Llobregat (Fitxa XV12/2017).
1.1.8. A-14 Tram: Lleida (A-2) Alfarràs (Fitxa XV15/2017).
1.1.9. A-26 Figueres-Besalú (Fitxa XV14/2017).
1.1.10. N-152 Ribes de Fresser-La Molina-Puigcerdà-frontera francesa. Variant de traçat (Fitxa XV14/2017).
1.1.11. N-260 Variants de la Seu d´Urgell, Adrall-Canturri, Gerri de la Sal, de la Pobla de Segur, Xerallo-el Pont de Suert (Fitxa XV14/2017).
1.1.12. N-230 El Pont de Suert- Boca Sud Túnel de Vielha (Fitxa XV15/2017).
1.1.13. N-420 Variants de Riudecols, Corbera d´Ebre i Gandesa (Fitxa XV16/2017).
1.1.14. AP2-A2-B-24 Connexió Pallejà-Molins de Rei.
1.1.15. A-2 Tercer carril entre Igualada i Martorell.
1.1.16. A-7 Vilafranca-Abrera.
1.1.17. Finalització Cinturó Litoral. Tram Zona Franca-Morrot.
1.1.18. B-23 Molins de Rei-Av. Diagonal. Plataformes reservades per al transport públic.
1.1.19. B-20 Cobriment al seu pas per Santa Coloma de Gramanet.
1.2. Xarxa ferroviària de mercaderies:
1.2.1. Nou accés sud ferroviari al Port de Barcelona (I) (Fitxa XFM1/2015).
1.2.2. Nou corredor de mercaderies entre Martorell i Castellbisbal (variant de Martorell). (Fitxa XFM2/2015).
1.2.3. Conversió a ample de via mixt del corredor Castellbisbal-Vila-Seca (Fitxa XFM2/2015).
1.2.4. Conversió a ample de via mixt del corredor Castelló-Tarragona (Fitxa XFM2/2015 i XFM3/2016)
1.2.5. Adaptació a l’ample UIC del tram de Vilamalla-Portbou (Fitxa PL1/2017).
1.2.6. Conversió a ample mixt del tram Reus-Vila-seca.
1.2.7. Rehabilitació de la via entre Reus i roda de Barà exclusiu per mercaderies.
1.2.8. Conversió a ample mixt de la línia convencional Zaragoza-Lleida-Reus/St.Vicens de Calders.
1.2.9. Conversió a ample mixt de la línia convencional Reus-Zaragoza (Casp).
1.2.10. Remodelació de la terminal ferroviària del Vallès (La Llagosta).
1.2.11. Condicionament de la Terminal de Vilamalla a les necessitats del tràfic europeu (Fitxa PL1/2017).
1.2.12. 2na fase de remodelació del nus de Mollet.
1.2.13. Adaptació i apartadors per trens 750m del corredor Barcelona-Zaragoza-Madrid.
1.3. Xarxa ferroviària de passatgers:
1.3.1. Millores de les instal·lacions per a la prestació del servei de Rodalies de Barce-lona (Fitxa XFP1/2015):
1.3.1.1. Millores generals d’infraestructura, electrificació, senyalització i instal·lacions de la xarxa.
1.3.1.2. Millora de la senyalització i els sistemes de gestió del trànsit ferroviari als túnels de rodalia de Barcelona.
1.3.1.3. Millora de la seguretat ferroviària: actuacions destinades a la millora de diferents aspectes relacionats amb la seguretat ferroviària i que incorporaran actuacions destinades a evitar encalçaments o les afeccions a la infraestructura motivades per accidents naturals (tempestes, despreniments de terreny), entre d’altres.
1.3.2. Desdoblament Montcada – Ripoll (Fitxa XFP3/2015).
1.3.3. Duplicació Arenys de Mar – Blanes (Fitxa XFP1/2015).
1.3.4. Accés ferroviari a l’Aeroport del Prat (Fitxa XFP2/2015).
1.3.5. Túnel de Montcada (Fitxa XFP1/2015).
1.3.6. Tram Castelldefels-Cornellà-Zona Universitària-Glòries que inclou el tercer túnel passant de rodalies de Barcelona. Intercanviador de la Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat) i millora de les instal·lacions i inserció urbana entre Sants i l’Hospitalet (Fitxa XFP1/2015).
1.3.7. Nou traçat línia R2 Montcada i Reixac (Fitxa XFP1/2015).
1.3.8. Nova estació del TAV a l’aeroport de Girona.
1.3.9. Nova estació intermodal del Baix Llobregat i la Sagrera.
1.3.10. Intercanviadors d’El Prat de Llobregat, Arc de Triomf, Barberà-Cerdanyola, Sant Cugat.
1.4. Ports:
1.4.1. Port de Barcelona. Nova terminal de sòlids a granel al moll Álvarez de la Campa.
1.4.2. Accessos ferroviaris i viaris als ports de Tarragona. (Fitxa XFM3/2016 i Fitxa XV2/2015).
1.4.3. Port de Barcelona. Nou accés ferroviari al Port de Barcelona (II) (Fitxa XFM1/2015); Nous accessos a l’Ampliació Sud. Terminal d’expedició i recepció de Nou Llobregat (Fitxa P1/2015) i del moll Prat (Fitxa P5/2017); Terminal in-termodal de l’antiga llera del riu Llobregat (Fitxa P2/2015); Accés viari-ferroviari a Álvarez de la Campa (Fitxa P3/2015); Ampliació terminal ferroviària Príncep d’Espanya (Fitxa P4/2015).
1.4.4. Port de Barcelona. Xarxa viària interna: Nous accessos a l’Ampliació Sud. Fase 2: Nus Nord.
1.5. Aigua:
1.5.1. Interconnexió de xarxes Ebre- Ter/Llobregat (Fitxa A1/2015).
1.5.2. Acabament de la xarxa principal Canal Segarra-Garrigues, inclosa la Presa d’Albagés (Fitxa A2/2015).
1.6. Telecomunicacions (competències compartides):
1.6.1. Extensió de la xarxa de fibra òptica.
1.6.2. Desplegament d’antenes de telefonia.
1.7. Energia:
1.7.1. Completar les línies d’alta tensió.
1.7.2. Millorar la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica i implantar noves subestacions i línies elèctriques.
1.7.3. Desenvolupar smart grid i l’autoconsum.
-
Generalitat de Catalunya:
2.1. Xarxa viària:
2.1.1. Vial port-aeroport (Fitxa XV6/2015).
2.1.2. C-66. Tram: Banyoles-Besalú (Fitxa XV7/2015).
2.1.3. C-32 Tram: Tordera-Blanes-Lloret de Mar (Fitxa XV8/2015).
2.1.4. C-58. Tram: Cerdanyola-Terrassa. Tercer carril (Fitxa XV9/2015).
2.1.5. C-53 i C-26. Tàrrega-Balaguer- Alfarràs (Fitxa XV10/2015).
2.1.6. C-12 Tram Sant Carles de la Ràpita-Amposta-Lleida (Fitxa XV11/2015).
2.1.7. Acabament de l’eix Vic – Olot. C-63 Variant d’Olot; Variant de les Preses (Fitxa XV17/2017)
2.1.8. A-16 Desdoblament dels túnels de Vallvidrera.
2.1.9. C-16 Reconversió a autovia entre Berga i Bagà.
2.1.10. Túnel d’Horta.
2.1.11. B-500. Tram Badalona-Mollet del Vallès.
2.1.12. C-32 Tram: Variant de Mataró.
2.1.13. C-35 Nova carretera Granollers-Cardedeu.
2.1.14. C-37 Ronda Sud d’Igualada. Fase 1.
2.1.15. C-14 Tàrrega-Adrall. Variants pendents d’executar.
2.1.16. C-233. Eix de les Garrigues Variants i condicionaments pendents d’executar.Fase 1
2.2. Xarxa ferroviària de passatgers i tramvia:
2.2.1. Finalització de les línies L9 i L10 (Fitxa XFP4/2015).
2.2.2. Finalització ampliació FGC Sabadell (Fitxa XFP6/2017).
2.2.3. Finalització ampliació FGC Terrassa (en servei juliol 2015).
2.2.4. FGC L8 Plaça Espanya- Gràcia (Fitxa XFP7/2017).
2.2.5. Nova línia d’FGC Barcelona-Vallès pel túnel d’Horta.
2.2.6. Millora de capacitat de FGC entre Olesa i Manresa.
2.2.7. FGC L6 Reina Elisenda- Finestrelles.
2.2.8. Connexió Trambaix i el Trambesòs (tramvia).
2.2.9. Perllongament de la línia 3 d’Esplugues a Sant Feliu de Llobregat (Fitxa XFP5/2016).
2.2.10. Perllongament de la línia 1 al Prat des de l’Hospital de Bellvitge (Fitxa XFP5/2016).
2.2.11. Perllongament de la línia 1 a Badalona (Fitxa XFP5/2016).
2.2.12. Perllongament de la línia 2 (Sant Antoni) al Parc logístic (Fitxa XFP5/2016).
2.2.13. Perllongament de la línia 4 La Pau-La Sagrera (Fitxa XFP5/2016).
2.2.14 Línia Orbital Ferroviària de la Regió Metropolitana de Barcelona.
2.2.15. Eix Transversal Ferroviari de Catalunya.
2.2.16. Tren Tramvia
2.3. Aigua:
2.3.1. Interconnexió de les xarxes Ebre-Llobregat (Fitxa A1/2015).
2.3.2. Execució total de la xarxa secundària del canal Segarra-Garrigues, inclosa la presa d’Albagés (Fitxa A2/2015).
2.3.3. Tractament d’aigua i depuradores.
2.3.4. Millora de la garantia de l’abastiment d’aigua.
2.3.5. Protecció i millora del litoral i dels aqüífers.
2.4. Plataformes logístiques:
2.4.1. Logis Intermodal Penedès, Empordà i Montblanc (Fitxa PL1/2017).
2.4.2. LOGIS Ebre (Fitxa PL1/2017).
2.4.3. ZAL Tarragona (Fitxa PL1/2017).
2.4.4. Xarxa logística pels ports de Tarragona i Barcelona (Fitxa PL1/2017).
2.4.5. Nou centre logístic en l’àmbit metropolità de Barcelona (Baix Llobregat nord-Abrera) (Fitxa PL1/2017).
Comments are closed.