Foment constata els minsos avenços en les infraestructures a Catalunya

• Demana que en l’àmbit de la governança es faciliti mes informació detallada dels projectes d’infraestructura en marxa, tot començant pels més estratègics.
• Dins del  grans eixos econòmics i de comunicació de Catalunya cal assenyalar el Corredor Mediterrani, on es pateixen endarreriments destacats.
• La manca de la licitació pronostica la caiguda de l’activitat i de l’assoliment de les infraestructures que requereix el país, com la N-II, la B-40, la N-340, entre d’altres.
• El món empresarial contínuament reclama una millora de la governança de les infraestructures, com per exemple, la gestió individualitzada de l’aeroport que permeti un major aprofitament per part del territori al qual dóna servei

Foment del Treball ha actualitzat el catàleg de 100 infraestructures (CAT100)  que considera bàsiques per pal·liar el dèficit infraestructurals que considera que pateix Catalunya i que va presentar el 10 de juny de 2015 per primer cop. Foment ha treballat en el darrer any en l’actualització de l’estudi Per a un nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya, redactat pel Grup de Treball de la Comissió d’Infraestructures de la patronal, en el qual constata que els avenços en les infraestructures han estat minsos.

Si es manté en el temps aquesta baixa inversió pública a Catalunya, no només es posa en perill la continuïtat del sector de les infraestructures, sinó també la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans, i es perdran oportunitats de crear llocs de treball, riquesa i benestar.

El document ha estat presentat avui a la seu del Foment pel president de la Comissió d’Infraestructures de la institució, Joaquim Llansó, i per el director d’Economia de Foment i secretari de la Comissió d’Infraestructures, Salvador Guillermo. El treball conclou que, davant d’una situació de recursos públics limitats, cal seleccionar les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses amb criteris objectius i transparents, emprant metodologies que sistemàticament avaluïn els projectes i que permetin comparar-los entre ells, per tal de treure el màxim profit dels recursos públic, en un context de forta restricció pressupostaria, alhora que caldrà contemplar les col·laboracions publicoprivades (CPP) i el finançament mitjançant el pagament per ús (peatges oberts, eurovinyeta, etc).

Per donar resposta al mandat de les lleis de transparència i la seva filosofia, i del principi de rendició de comptes que tota societat democràtica com l’actual exigeix, no és suficient que les administracions realitzin només el tràmit d’audiència pública en aprovar-se un projecte d’infraestructures: fóra adient que cada projecte disposés d’una fitxa informativa actualitzada, disponible al web de l’administració actuant, amb la informació rellevant i detallada perquè els ciutadans coneguessin l’estat d’execució del projecte

El Ministerio de Fomento no ha publicat les dades de liquidació pressupostària a Catalunya de la inversió real dels anys 2014 i 2015 (la del 2013 va ser només del 65%), ni la seva distribució territorial arreu d’Espanya, i, per tant, no podem saber l’abast d’allò que realment s’ha fet.

Principals infraestructures que s’han posat en servei el 2015 i el primer trimestre del 2016

• La línia L9 sud del Metro de Barcelona fins a l’aeroport.
• Prolongació dels FGC a Terrassa i la posada en servei de tres noves estacions: Vall-Paradís Universitat, Terrassa Nacions Unides y Terrassa Estació Nord.
• Desdoblament de la N-240 Tarragona-Montblanc-Lleida (A-27) entre El Morell i la Variant de Valls.
• Enllaç Figueres-Nord de la N-II.
• Pont sobre el riu Ter per a la connexió de la variant de Girona amb la N-IIa.
• Vial port – aeroport. Tram 1, entre la carretera B-250 i el polígon Pratenc a El Prat de Llobregat.
• Millora de l’enllaç entre la C-17 i la BV-1432 a Granollers- Lliçà d’Amunt.
• Eixamplament de la C-55 a la ronda de Manresa.
• Connexió entre la C-33 i la C-17 a Mollet del Vallès.

La licitació pública d’avui són les obres de demà

La licitació pública, mitjançant la qual les administracions sol·liciten a les empreses que presentin ofertes pels serveis i obres d’infraestructures, és l’indicador que ens determinarà la inversió efectiva que es produirà en el futur immediat.

L’any 2015 la licitació oficial d’obres a Catalunya va ser de 1.157,9 milions d’euros, un 34% menys respecte el mateix període de l’any anterior, en el qual es varen licitar 1.753,1 milions d’euros. Es tracta del tercer pitjor any després del 2012 (784,9 milions d’euros) i el 2013 (1.084,7 milions d’euros) i una caiguda del 87% respecte d’allò que es va licitar el 2008 (8.618,4 milions d’euros).

Per administracions, la disminució més significativa en la licitació va ser la de l’Administració Local, amb un -36% (essent, però, el nivell administratiu més licitador amb 516,1 milions d’euros) seguida de la Generalitat, amb -33% (309,4 milions d’euros), i l’Administració General de l’Estat, amb un -31% (332,4 milions d’euros, del quals 84,6 milions provenen d’organismes amb ingressos propis, com les autoritats portuàries, Aena i Renfe).

També destaca que s’avança a un ritme molt lent el desdoblament de la N-II per Girona i la N-340, vies que pateixen un elevat nivell d’accidentalitat, i la autovia orbital B-40, indispensable per solucionar el coll d’ampolla de la mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La capacitat d’actuació de la Generalitat quant a noves infraestructures es veu limitada, a més de la demanda de contenció de la despesa, perquè bona part del pressupost d’infraestructures de la Generalitat està compromès per pagar infraestructures realitzades en anys anteriors amb finançament estructurat.

Es preveu que el 2016 també pugui ser un any perdut per a les infraestructures a Catalunya. La baixa licitació del 2015 i del primer trimestre del 2016, afegida a la baixa execució pressupostària, indiquen que el compliment dels objectius de dèficit s’estan realitzant a costa de la inversió.

Agència d’Infraestructures de Catalunya

Foment del Treball Nacional proposa la creació d’una agència independent, de composició mixta publicoprivada, que porti a terme aquest procés de millora de l’eficiència i faciliti el canvi de model de gestió de les infraestructures. En política comparada, es constata que existeixen arreu autoritats independents similars, de naturalesa i funcions molt diverses, sovint amb participació del sector privat en els òrgans decisoris o d’assessorament, essent potser els exemples més reeixits Infrastructure Australia i la francesa Commission nationale du débat public (CNDP). Després d’haver analitzat les millors pràctiques internacionals i tenint en compte la nostra tradició administrativa, Foment creu que la figura que més adequada és l’agència.

L’Agència d’Infraestructures de Catalunya hauria d’estar constituïda per un Consell Assessor, format per un màxim de deu experts de reconegut prestigi i trajectòria professional (50% procedents de l’administració i l’altre 50%, del sector privat), i recolzada per una estructura lleugera formada per un Director, un Secretari i un departament tècnic.

Altres mesures que proposa Foment per a la millora de la governança són:

• Necessitat que ports i aeroports gaudeixen de plena autonomia de gestió.
• Necessitat d’una metodologia comuna d’avaluació de totes les infraestructures.
• Revisió dels protocols reguladors del cicle del projecte.
• Informació detallada i a l’abast de la societat de l’estat i evolució dels projectes d’infraestructures, per tal de donar compliment a la filosofia de les lleis de transparència i de la rendició de comptes per part de les administracions.
• Necessitat de definir instruments de compensació a escala individual i municipal per als afectat per la construcció d’infraestructures.
• Canvis culturals i de processos en relació a les infraestructures
• Tendències i desenvolupaments futurs en l’àmbit de les infraestructures

Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques (CAT100)

1. ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT:
1.1. Xarxa viària:
1.1.1. Accés viari al Port de Barcelona (Fitxa XV1/2015).
1.1.2. A-27 Tarragona – Montblanc – Lleida (Fitxa XV2/2015).
1.1.3. Desdoblament de la N-II per Girona (Fitxa XV3/2015).
1.1.4. Execució total de la B-40 (Fitxa XV4/2015).
1.1.5. Desdoblament de la N-340. Inclou variant de Vallirana (Fitxa XV5/2015).
1.1.6. Enllaç A-2 – AP-7 / B-30 a Castellbisbal.
1.1.7. A-14 Tram: Lleida (A-2) Alfarràs.
1.1.8. A-26 Figueres-Besalú.
1.1.9. B-23 Molins de Rei-Av. Diagonal. Plataformes reservades per al transport públic.
1.1.10. N-152 Ribes de Fresser-La Molina-Puigcerdà-frontera francesa. Variant de traçat.
1.1.11. N-230 El Pont de Suert- Boca Sud Túnel de Vielha.
1.1.12. N-260 Variant de la Seu d´Urgell.
1.1.13. N-260 Adrall-Canturri.
1.1.14. N-260 Variant de Gerri de la Sal.
1.1.15. N-260 Variant de la Pobla de Segur.
1.1.16. N-240 Xerallo-el Pont de Suert.
1.1.17. N-240 Variant de Riudecols.
1.1.18. N-240 Variant de Corbera d´Ebre.
1.1.19. N-240 Variant de Gandesa.
1.1.20. AP2-A2-B-24 Connexió Pallejà-Molins de Rei.
1.1.21. A-2 Tercer carril entre Igualada i Martorell.
1.1.22. A-7 Vilafranca-Abrera.
1.1.23. Finalització Cinturó Litoral. Tram Zona Franca-Morrot.
1.1.24. Prolongació de la C-32 i la connexió amb la B-23. El Prat-Sant Boi de Llobregat.
1.1.25. B-20 Cobriment al seu pas per Santa Coloma de Gramenet.

1.2. Xarxa ferroviària de mercaderies:
1.2.1. Nou accés sud ferroviari al Port de Barcelona (I) (Fitxa XFM1/2015).
1.2.2. Nou corredor de mercaderies entre Martorell i Castellbisbal (variant de Martorell). (Fitxa XFM2/2015).
1.2.3. Conversió a ample de via mixt del corredor Castellbisbal-Vila-Seca (Fitxa XFM2/2015).
1.2.4. Conversió a ample de via mixt del corredor Castelló-Tarragona (Fitxa XFM2/2015 i XFM3/2016)
1.2.5. Adaptació a l’ample UIC del tram de Vilamalla-Portbou.
1.2.6. Conversió a ample mixt del tram Reus-Vila-seca.
1.2.7. Rehabilitació de la via entre Reus i roda de Barà exclusiu per mercaderies.
1.2.8. Conversió a ample mixt de la línia convencional Zaragoza-Lleida-Reus/St.Vicens de Calders.
1.2.9. Conversió a ample mixt de la línia convencional Reus-Zaragoza (Casp).
1.2.10. Remodelació de la terminal ferroviària del Vallès (La Llagosta).
1.2.11. Condicionament de la Terminal de Vilamalla a les necessitats del tràfic europeu.
1.2.12. 2na fase de remodelació del nus de Mollet.
1.2.13. Adaptació i apartadors per trens 750m del corredor Barcelona-Zaragoza-Madrid.

1.3. Xarxa ferroviària de passatgers:
1.3.1. Millores de les instal·lacions per a la prestació del servei de Rodalies de Barcelona (Fitxa XFP1/2015):
1.3.1.1. Millores generals d’infraestructura, electrificació, senyalització i instal·lacions de la xarxa.
1.3.1.2. Millora de la senyalització i els sistemes de gestió del trànsit ferroviari als túnels de rodalia de Barcelona.
1.3.1.3. Millora de la seguretat ferroviària: actuacions destinades a la millora de diferents aspectes relacionats amb la seguretat ferroviària i que incorporaran actuacions destinades a evitar encalçaments o les afeccions a la infraestructura motivades per accidents naturals (tempestes, despreniments de terreny), entre d’altres.
1.3.2. Desdoblament Montcada – Ripoll (Fitxa XFP3/2015).
1.3.3. Duplicació Arenys de Mar – Blanes.
1.3.4. Accés ferroviari a l’Aeroport del Prat (Fitxa XFP2/2015).
1.3.5. Túnel de Montcada.
1.3.6. Tram Castelldefels-Cornellà-Zona Universitària-Glòries que inclou el tercer túnel passant de rodalies de Barcelona. Intercanviador de la Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat) i millora de les instal·lacions i inserció urbana entre Sants i l’Hospitalet.
1.3.7. Estació de la Sagrera.
1.3.8. Nou traçat amb duplicació de la via del tram Vandellós-Tarragona de la línia convencional i connexió amb la línia d’alta velocitat.
1.3.9. Nova estació del TAV a l’aeroport de Girona.
1.3.10. Nova estació intermodal del Baix Llobregat i la Sagrera.
1.3.11. Intercanviadors de Martorell, El Prat de Llobregat, Arc de Triomf, Barberà-Cerdanyola, San Cugat.

1.4. Ports:
1.4.1. Port de Barcelona. Nova terminal de sòlids a granel al moll Álvarez de la Campa.
1.4.2. Accessos ferroviaris i viaris als ports de Tarragona. (Fitxa XFM3/2016 i Fitxa XV2/2015).
1.4.3. Port de Barcelona. Nou accés ferroviari al Port de Barcelona (II) (Fitxa XFM1/2015);. Terminal expedició/recepció Nou Llobregat (Fitxa P1/2015); Noves terminals intermodals a l’antiga llera del riu Llobregat (Fitxa P2/2015);. Accés
viari-ferroviari a Álvarez de la Campa (Fitxa P3/2015);. Ampliació terminal ferroviària Príncep d’Espanya. (Fitxa P3/2015).
1.4.4. Port de Barcelona. Xarxa viària interna: Nous accessos a l’Ampliació Sud. Fase 2: Nus Nord.

1.5. Aigua:
1.5.1. Interconnexió de xarxes Ebre- Ter/Llobregat (Fitxa A1/2015).
1.5.2. Acabament de la xarxa principal Canal Segarra-Garrigues, inclosa la Presa d’Albagés (Fitxa A2/2015).
1.6. Telecomunicacions (competències compartides):
1.6.1. Extensió de la xarxa de fibra òptica.
1.6.2. Desplegament d’antenes de telefonia.

1.7. Energia:
1.7.1. Completar les línies d’alta tensió.
1.7.2. Millorar la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica i implantar noves subestacions i línies elèctriques.
1.7.3. Desenvolupar smart grid i l’autoconsum.

2. GENERALITAT DE CATALUNYA:
2.1. Xarxa viària:
2.1.1. Vial port-aeroport (Fitxa XV6/2015).
2.1.2. C-66. Tram: Banyoles-Besalú (Fitxa XV7/2015).
2.1.3. C-32 Tram: Tordera-Blanes-Lloret de Mar (Fitxa XV8/2015).
2.1.4. C-58. Tram: Cerdanyola-Terrassa. Tercer carril (Fitxa XV9/2015).
2.1.5. C-53 i C-26. Tàrrega-Balaguer- Alfarràs (Fitxa XV10/2015).
2.1.6. C-12 Tram Sant Carles de la Ràpita-Amposta-Lleida (Fitxa XV11/2015).
2.1.7. Acabament de l’eix Vic – Olot. C-63 Variant d’Olot; Variant de les Preses.
2.1.8. A-16 Desdoblament dels túnels de Vallvidrera.
2.1.9. C-16 Reconversió a autovia entre Berga i Bagà.
2.1.10. Túnel d’Horta.
2.1.11. B-500. Tram Badalona-Mollet del Vallès.
2.1.12. C-32 Tram: Variant de Mataró.
2.1.13. C-35 Nova carretera Granollers-Cardedeu.
2.1.14. C-37 Ronda Sud d’Igualada. Fase 1.
2.1.15. C-14 Tàrrega-Adral. Variants pendents d’executar.
2.1.16. C-233. Eix de les Garrigues Variants i condicionaments pendents d’executar. Fase 1

2.2. Xarxa ferroviària de passatgers i tramvia:
2.2.1. Finalització de les línies L9 i L10 (Fitxa XFP4/2015).
2.2.2. Finalització ampliació FGC Sabadell.
2.2.3. Finalització ampliació FGC Terrassa (en servei parcial el juliol 2015).
2.2.4. FGC L8 Plaça Espanya- Gràcia.
2.2.5. Nova línia d’FGC Barcelona-Vallès pel túnel d’Horta.
2.2.6. Millora de capacitat de FGC entre Olesa i Manresa.
2.2.7. FGC L6 Reina Elisenda- Finestrelles.
2.2.8. Connexió Trambaix i el Trambesòs (tramvia).
2.2.9. Perllongament de la línia 3 d’Esplugues a Sant Feliu de Llobregat (Fitxa XFP5/2016).
2.2.10. Perllongament de la línia 1 al Prat des de l’Hospital de Bellvitge (Fitxa XFP5/2016).
2.2.11. Perllongament de la línia 1 a Badalona (Fitxa XFP5/2016).
2.2.12. Perllongament de la línia 2 (Sant Antoni) al Parc logístic (Fitxa XFP5/2016).
2.2.13. Perllongament de la línia 4 La Pau-La Sagrera (Fitxa XFP5/2016).

2.3. Aigua:
2.3.1. Interconnexió de les xarxes Ebre-Llobregat (Fitxa A1/2015).
2.3.2. Execució total de la xarxa secundària del canal Segarra-Garrigues, inclosa la presa d’Albagés (Fitxa A2/2015).
2.3.3. Tractament d’aigua i depuradores.
2.3.4. Millora de la garantia de l’abastiment d’aigua.
2.3.5. Protecció i millora del litoral i dels aqüífers.

2.4. Plataformes logístiques:
2.4.1. Logis Intermodal Penedès, Empordà i Montblanc.
2.4.2. LOGIS Ebre.
2.4.3. ZAL Tarragona.
2.4.4. Xarxa logística pels ports de Tarragona i Barcelona.
2.4.5. Nou centre logístic en l’àmbit metropolità de Barcelona (Baix Llobregat nord-Abrera).