- És necessari i urgent noves normes de caràcter fiscal i reducció de costos laborals que reverteixin aquelles mesures legislatives
- Foment insisteix en la necessitat de prorrogar els ERTO sine die per les empreses que ho requereixin.
- S’han d’adoptar mesures necessàries per evitar noves restriccions a l’activitat econòmica, suprimir les prohibicions i limitacions a la capacitat de gestionar els RRHH
- Les mesures de flexibilitat que estableix la reforma laboral del 2012, així com la introducció de noves mesures en la línia d’impulsar un marc de relacions laborals flexible, és molt positiu. No obstant, la Reforma Laboral 2012, pot ser objecte de revisió i modernització.
Foment del Treball considera “mesures errònies” diversos reials decrets llei aprovats durant la pandèmia que regulan el marcat laboral i alerta que “atempten contra la llibertat d’empresa i representen una limitació inusitada de les facultats empresarials. A més generen inseguretat jurídica, intervencionisme, desprotecció i són un atac a la iniciativa empresarial amb una incidència molt negativa per la recuperació de l’ocupació”. Així ho destaca l’Informe del Mercat Laboral i Negociació Col.lectiva del mes d’octubre que s’ha presentat avui la seu de la institució.
Les previsions sobre el mercat de treball apunten a una caiguda destacada de l’ocupació equivalent a temps complet el 2020, del 8,2 % – en el caso que l’aparició de rebrots que només requereixen mesures de contenció d’abast limitat- i del 9,5 % -si la intensitat dels rebrots és més elevada i les mesures de contenció més severes-. Aquestes previsions difereixen de la caiguda més moderada del nombre de persones ocupades segons l’EPA (del 5,6 % en el 1er cas i del 6,4 % en el 2on escenari). L’ocupació de l’EPA segueix considerant com a ocupats aquells treballadors coberts per mecanismes temporals d’ajust en l’ocupació (principalment els expedients de regulació temporal d’ocupació, ERTO). En canvi, l’ocupació equivalent a temps complet sí que recull la caiguda en les hores treballades dels llocs de treball coberts per un ERTO.
A diferència d’altres fases recessives, aquests ritmes de caiguda de l’ocupació són inferiors als ritmes de descens que es projecten per a l’activitat econòmica, de manera que el comportament de la productivitat seria procíclic per primera vegada, en línia amb els països del nostre entorn. En qualsevol cas, l’impacte sobre el mercat de treball és destacat però de manera desigual per branques d’activitat. Segons les dades de l’afiliació, les branques més afectades fins al moment són l’hostaleria, la restauració i l’oci, el comerç i el transport, totes elles afectades especialment per les mesures de distanciament social. Aquesta dinàmica de l’ocupació, en conjunció amb un retrocés de la població activa, al voltant del 0,8 %, propiciaria un augment de la taxa d’atur, fins al 15,4 %, en el 1er escenari, i el 16,1 % al 2on escenari el 2020.
Les mesures errònies i les esmenes de Foment
Foment ha presentat múltiples esmenes a totes les mesures que atempten contra els interessos empresarials. A títol d’exemple, i entre moltes altres:
- En relació a la “prohibició” d’acomiadar que es va introduir en el RDL 9/2020, des de Foment ja es va dir que era de dubtosa constitucionalitat i que alterava, entre altres, principis fonamentals de la llibertat d’empresa. Per tant, hauria d’haver desaparegut des de la seva publicació, i no només no ha desaparegut sinó que s’ha tornat a incorporar en els successius reials decrets llei i pròrrogues.
- Quant a la interrupció del còmput dels contractes temporals per ERTOs, de força major i ETOP vinculats al COVID-19, que suposa l’ampliació de la durada d’aquests contractes i dels períodes de referència equivalents a el període suspès. Es va presentar una esmena en el sentit que no s’interrompés el còmput de durada dels contractes temporals si “la causa que justifica la subscripció d’aquests contractes, durant el període de suspensió o després de la represa de l’activitat hagués desaparegut”.
- A més, no podem obviar la D.A. 6a de l’RDL 8/2020 sobre “salvaguarda l’ocupació” que estableix “el compromís de l’empresa de mantenir l’ocupació durant el termini de 6 mesos des de la data de represa de l’activitat”. Des del moment de publicació d’aquesta norma, des de Foment del Treball ja vam alertar del greu perill que comportava la mateixa, atès que nombroses empreses es veuran abocades a extingir contractes per adaptar els seus recursos humans a la nova i delicada realitat amb la qual ens trobem. L’ esmena expressava que “el compromís de manteniment de l’ocupació no podrà exigir-se en els supòsits en què s’acrediti la necessitat empresarial de reestructuració i redimensionament de les seves plantilles provocada per una situació econòmica negativa derivada directament o indirectament de la Covid-19” , amb la qual cosa de facto no s’aplicaria aquesta disposició. Lamentablement, no només no s’ha suprimit aquesta clàusula de salvaguarda de l’ocupació sinó que s’ha tornat a incloure en les successives pròrrogues dels ERTES.
Propostes de Foment
Davant aquesta greu situació, Foment proposa:
1.- És necessari i urgent que s’adoptin mesures de caràcter fiscal i de reducció de costos laborals, que es reverteixin aquelles mesures legislatives que impedeixen a les empreses ajustar els seus recursos humans a la seva realitat i introduir mecanismes de flexibilitat en la gestió de les relacions laborals.
2.- Prorrogar els ERTOs sine die per a les empreses que ho requereixin. Per tant, hauria de prorrogar indefinidament per a la totalitat de les empreses mentre subsisteixin les causes, la suspensió o cancel·lació d’activitats, o una afectació en el seu nivell d’activitat o una pèrdua de facturació.
3.- S’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar noves restriccions a l’activitat econòmica, suprimir les prohibicions i limitacions a la capacitat de gestionar els RRHH per part de les empreses i reduir els costos laborals.
- A títol d’exemple, des de Foment hem fet una proposta perquè el FOGASA aboni el 50% de la indemnització legal que correspongui als treballadors la relació laboral s’extingeixi en base als articles 51 o 52 c) de l’Estatut dels Treballadors immediatament després o en tot cas a partir dels 6 mesos amb posterioritat a haver estat inclòs en un expedient de regulació d’ocupació de suspensió o de reducció de jornada, ja sigui per força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, com a conseqüència o relacionades amb el Covid-19 tal com es contemplen en els articles 22.1 i 23.1 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, i normes complementàries.
La Reforma Laboral del 2012 és positiva, per es pot modernitzar
Les mesures de flexibilitat que estableix la reforma laboral del 2012, així com la introducció de noves mesures en la línia d’impulsar un marc de relacions laborals flexible, contribuiran en el moment actual a l’establiment d’unes bases positives per millorar la creació d’ocupació i evitar la destrucció de la mateixa. Això no obsta, que la mateixa pugui ser objecte de revisió i modernització, sempre en el marc de el diàleg social amb els agents socials. Per això, des de Foment del Treball s’exigeix la participació dels agents socials amb caràcter previ a l’adopció de mesures com la “contrareforma laboral” o qualsevol altre modificació normativa restrictiva de l’activitat empresarial, que puguin generar un nou escenari molt perjudicial per les empreses i les quals poden suposar greus impactes econòmics i socials.
La supressió de l’autorització administrativa en els expedients de regulació d’ocupació, faciliten l’adopció de mesures empresarials necessàries, i les disposicions que facilitin i incentivin els ERTOS de suspensió o reducció de jornada en detriment dels d’extinció, ajuden a evitar acomiadaments i promouen la supervivència de les empreses. Els expedients d’extinció han augmentat en un 39,32% respecte al mateix període de l’any anterior.
La distribució irregular del temps de treball, les modificacions que es van introduir en l’Art. 41 de l’Estatut dels Treballadors o en la inaplicació de convenis col·lectius o en la prioritat aplicativa del conveni d’empresa han contribuït a salvaguardar la viabilitat de les empreses i evitar la destrucció de llocs de treball.
Les mesures anunciades per part de Govern sobre una contrareforma en matèries tan importants com la ultraactivitat, la prioritat aplicativa del Conveni d’empresa, la subcontractació o la inaplicació dels Convenis Col·lectius, no afavoriran a la recuperació de la productivitat i l’ocupació.
Comments are closed.