Canvi de cicle
Les darreres dades confirmen el canvi de cicle de l’economia internacional i, especialment, dels països desenvolupats. En aquest sentit, l’economia espanyola ja mostra taxes de variació del seu PIB positives i creixents, així com els indicadors de curta freqüència. Les darreres previsions econòmiques apunten a la consolidació del creixement incipient, encara que feble, en els propers dos anys. Alhora, les previsions tant del organismes internacionals com de les entitats públiques i privades a Espanya assenyalen l’elevació de les seves previsions anteriors, un cop es constata que agafa força el creixement econòmic.
Aquest procés de recuperació es dóna en el cas espanyol i català en un context de millora de l’economia internacional, tant en termes de PIB com del comerç internacional, com també preveuen les darreres previsions de l’OMC i les previsions dels Comissió Europea i de l’OCDE al mes de maig.
Aquest context de recuperació de l’economia internacional es troba en la continuació de la política de contenció del dèficit públic, per la qual cosa la política fiscal continuarà sent restrictiva i, tot que hi ha una política monetària laxa, no arriba amb la suficient intensitat als països perifèrics d’UE com a conseqüència de la fragmentació del crèdit, cosa que cal redreçar.
Exportacions, destí UE
El sector exterior continua als primers mesos de 2014 amb la seva capacitat exportadora, que redreça la reducció de les dades d’exportació de béns que es mostrava als darrers mesos del 2013, a la vegada que la millora de la demanda interna tiba de les importacions, que mostren un creixement destacat. També cal destacar el creixement de les exportacions a la Zona Euro i a la Unió Europea, atesa la recuperació que experimenten les seves economies, a la vegada que es constata un creixement baix a de les exportacions que es destinen a la resta del món, a causa de l’apreciació de l’euro sobre el dòlar, que ha estat del 6,6% entre el març de 2013 i de 2014. Cal assenyalar la política monetària menys laxa a Europa respecte de les que s’apliquen als EUA o al Japó amb la injecció monetària gegantina de les operacions no convencionals, que actualment es redrecen.
El ritme de les exportacions espanyoles es superior al que experimenten les alemanyes, franceses, italianes, i fins i tot de les nord-americanes.
No hi ha risc de deflació
Els preus es troben al mes de març a valors negatius (-0,1% a Espanya), tota vegada que la dada estimada i avançada per al mes d’abril se situa al 0,4%, per la qual cosa no sembla que pugui donar-se un període de deflació, encara que s’estima un baix nivell d’inflació, que dificulta el procés de devaluació interna, al fer-la més costosa, i més en una economia que pateix d’un elevat nivell d’endeutament, que cal reduir gradualment.
La reducció del nivell d’endeutament ha d’anar acompanyada de fluxos de crèdits nous, destinats a les activitats productives. En aquest sentit, es contrasten les noves operacions comercials que diverses entitats financeres han adreçat al públic en general i a les empreses per canalitzar noves operacions de crèdit, amb una presumible major activitat creditícia que d’aquestes accions se’n deriven.
Finalment assenyalar que aquest context econòmic necessita, per reconduir les elevades taxes d’atur que pateix el nostre país, enfortit el creixement que s’ha insinuat i aprofitar al màxim les poques possibilitats dels estris i instruments al nostre abast. En aquest sentit, Foment del Treball creu que cal mantenir la política de contenció del dèficit públic, però cal acompanyar-la d’una reforma fiscal que impulsi el creixement –centrant-se en els impostos directes i les cotitzacions socials. En tot cas, continuar amb les polítiques de reformes estructurals en què la recuperació econòmica no ha de ser l’excusa per defugir-les sinó l’esperó per continuar-les, especialment en l’àmbit energètic, administratiu, de foment de la competència i de la liberalització dels mercats.
Comments are closed.