- Es reflectirà en una baixa reacció d’ocupació que comportarà una imperceptible reducció de la taxa d’atur
- S’estimen pujades de l’IPC a Espanya que es moderarà al llarg de 2024
- La inflació més persistent obliga els bancs centrals a tenir uns tipus d’interès alts o fins i tot incrementar-los
Foment del Treball observa en el seu nou Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al segon trimestre de l’any, un comportament dispar del PIB entre les principals economies mundials. Als EUA es va mantenir un creixement estable, mentre que a la Xina es va moderar substancialment l’activitat. Per la seva part, Alemanya va registrar una variació nul·la del PIB després de la recessió tècnica en els dos trimestres anteriors. L’economia de França va repuntar, i també la del Japó, però es va contreure la d’Itàlia. En conjunt, la taxa de creixement del PIB de la UE va baixar a zero i la de l’eurozona es va mantenir. El Regne Unit pràcticament va romandre estancat des del segon trimestre de 2022.
Així, les previsions dels principals organismes internacionals apunten a una moderació del creixement de l’economia al 2023 que presumiblement ja comenci en els últims mesos de l’any, amb menys activitat comercial i una inflació menor però encara en nivells relativament elevats, en un context de creixement del preu del petroli que està sent seguit molt de prop també per les autoritats monetàries en aquest cicle d’enduriment de la política monetària.
En el cas d’Espanya es va registrar una desacceleració de l’economia, especialment del consum privat i les exportacions (en aquest cas pel menor dinamisme de l’economia europea que és el destí principal de les vendes a l’exterior espanyoles i catalanes). Funcas, per exemple, preveu un creixement de l’economia trimestral de l’ordre del 0,2% en la segona part de l’any, però millorant a partir del 2024. S’aprecia, d’altra banda, que es van mantenir les hores treballades, la qual cosa implicaria un descens dels nivells de productivitat agregada. Es va reduir l’aportació de la demanda exterior, amb un estancament de la indústria i una desacceleració dels serveis. A Catalunya, no obstant això, van pujar els serveis i la indústria.
El 14 de setembre el Banc Central Europeu va pujar, per desena vegada consecutiva, els tipus d’interès, en 25 punts bàsics en aquesta ocasió, deixant els valors de referència en màxims històrics: els tipus d’interès de les operacions principals de finançament i els tipus d’interès de la facilitat marginal de crèdit i de la facilitat de dipòsit van pujar fins al 4,50%, el 4,75% i el 4,00%, respectivament. Respecte a la inflació, l’autoritat monetària europea considera que “encara s’espera que continuï sent massa alta durant massa temps”.
Mentrestant, la Fed, en la seva última reunió del 20 de setembre, va deixar els tipus d’interès en el rang de 5,25%-5,50%, encara que és probable que, després d’una breu pausa, torni a observar-se una pujada de tipus enguany.
D’altra banda, el mercat de treball mostra indicadors encara resilients en termes d’ocupació i afiliació. L’ocupació mostra creixement, però anirà moderant-se en els propers mesos, amb una taxa d’atur estable (CEOE preveu un 12,5% al 2023 i un 12,4% al 2024).
En aquest sentit, la morositat bancària es manté en mínims. Cal recordar que aquesta variable està fortament correlacionada amb la taxa d’atur que, de moment, també s’ha reduït. Però, al seu torn, s’observa un fort augment del cost del crèdit, amb caigudes dels préstecs a llars des del mes de febrer, per la reducció de les hipoteques i la moderació del crèdit al consum. També es contreu el crèdit a empreses.
La tendència de la inflació general és descendent, encara que la subjacent encara roman en nivells elevats. La inflació registrarà augments apreciables fins a desembre, a causa de la baixada del preu dels productes energètics a finals de 2022. Això no implicarà un repunt permanent ja que al 2024 aquest efecte s’haurà diluït. Segons la CEOE, s’espera que l’any tanqui amb un IPC del 4,8%, mentre que per a l’any vinent la previsió és del 2,1%
És important destacar, en aquest sentit, l’increment del preu del petroli, que actualment se situa prop dels 95 dòlars el barril, havent arribat a un mínim, d’aproximadament, 80 dòlars a finals d’abril.
Quant a les finances públiques, els ingressos per recaptació van augmentar a causa de l’increment de les rendes nominals per la inflació. A Espanya, a més, es va optar per l’aplicació d’impostos específics, bàsicament al sector energètic i bancari, que a diferència d’altres països europeus en els quals es van gravar els beneficis extraordinaris, a Espanya va ser la xifra de negoci (OCDE, setembre 2023).
A més de nous impostos com el de grans fortunes. L’afebliment de l’economia es veurà reflectit en una menor recaptació, com per exemple l’IVA, i els ajustos que hagin de realitzar-se en relació amb el dèficit públic hauran de venir del costat de la despesa i no dels ingressos. En aquest sentit, són rellevants les propostes de política econòmica del Comitè Executiu del Foment del Treball per a la millora de la productivitat donats aquests menors nivells de creixement, i a reforçar una agenda econòmica i política per afrontar l’afebliment de l’economia i l’estancament de la taxa d’atur.
Comments are closed.