L’economia espanyola, prenent les dades de les projeccions de l’FMI de cara als propers cinc anys, projecta una desacceleració en el ritme de creixement del PIB que es va iniciar el 2015, passant a créixer per sota del 3% a partir d’aquest mateix any: segons l’FMI, la previsió és d’un increment del 2,7% (corregit una dècima a la baixa respecte del juliol). El creixement previst a partir del 2019 serà inferior al 2%. L’FMI ha publicat el seu últim informe sobre perspectives econòmiques (WEO octubre) en el qual fa una actualització de les seves previsions de creixement per al mig termini, tant per a l’economia mundial, com para cadascun dels països.
Val a dir, que, en cap cas es pot assenyalar que es tracti de l’anunci d’una fase recessiva, sinó de la constatació d’un creixement més moderat d’acord amb una fase madura del cicle econòmic. No obstant això, en ser una projecció de mig termini, ha de prendre’s amb la prudència necessària.
Addicionalment, amb una política inercial del cicle econòmic, sense mesures discrecionals per reduir el dèficit públic, serà molt difícil de mantenir la senda de consolidació fiscal. Caldrà evitar la generació de despeses que es traslladin a futur i ser prudents en la política tributària perquè, si resulta intensa, repercutiria en menys activitat i, per tant, en menor creació d’ocupació.
En aquest context, cal posar de rellevància que una menor taxa de creixement del PIB de l’economia espanyola suposarà una moderació en la creació d’ocupació. La major flexibilitat del mercat laboral espanyol ha permès generar ocupació, però sense l’adopció de noves mesures, que impulsin la inèrcia del creixement econòmic, la reducció de l’atur en els propers anys serà molt reduïda. La taxa d’atur arribarà el 2023 a ser del 13,8%, amb una reducció anual poc significativa.
la política econòmica ha de ser serena i raonable, per evitar que pèrdues de dècimes en l’augment del PIB d’Espanya es tradueixin en menors increments de l’ocupació, que és el rellevant
En altres ocasions hem destacat que l’ocupació és la variable rellevant per determinar el dinamisme del consum privat, i per tant de la demanda interna, en l’economia espanyola. En aquesta línia, la política econòmica ha de ser serena i raonable, per evitar pèrdues de dècimes en l’augment del PIB d’Espanya que es tradueixen en menors increments de l’ocupació, que és el rellevant. Així, el marge de maniobra ha de contemplar aquest escenari per evitar pujades en els costos de producció i per donar impuls a una política de reformes estructurals que promogui majors increments del PIB i doni major flexibilitat a l’economia i, per tant, que es pugui augmentar l’ocupació amb un creixement del PIB menys potent.
En les projeccions de l’FMI s’aprecia la congelació de la taxa d’atur en els propers anys, com a conseqüència d’un creixement del PIB menys vigorós. I aquesta és la variable rellevant a modificar sobre aquest escenari que contempla a mig termini l’FMI.
Comments are closed.