- Només el 13,24% dels convenis estableixen un horari flexible, mentre que el 42% pacten la jornada en còmput anual i el 54,79% contemplen la distribució irregular de la jornada de treball
- El 21,92% dels convenis col·lectius estableixen la compensació de les hores extraordinàries preferentment amb descansos, el 15,98% les compensen en metàl·lic, el 33,79% amb les dues fórmules indistintament i el 28,31% no regulen aquesta matèria.
- Foment presenta el seu V Informe sobre el Mercat Laboral i la Negociació Col·lectiva a Catalunya.
- Les dades analitzades constaten que en el període gener-agost 2016 han augmentat els ERO d’extinció (+9,78%) i han decrescut els de suspensió (-33,33%) i els de reducció de jornada (-50,54%), cosa que pot evidenciar que els efectes negatius de la incertesa al voltant de la permanència de l’actual normativa laboral
Foment del Treball ha constatat que les mesures de flexibilitat en les jornades laborals regulades en la negociació col·lectiva són encara manifestament insuficients. Foment considera que cal promoure encara més aquestes mesures de flexibilitat acordada, a tenor del compromís signat per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a Catalunya en el darrer Acord Interprofessional de Catalunya, de promoure la regulació en la negociació col·lectiva de l’organització flexible del temps de treball, com una alternativa per poder assolir acords de flexibilitat. Foment ha analitzat els 219 Convenis Col·lectius que s’apliquen a Catalunya, dels quals 100 són d’àmbit estatal, 42 d’àmbit autonòmic (Catalunya) i 77 d’àmbit provincial (Barcelona, Girona, Lleida o Tarragona). Aquest estudi s’inclou en el darrer Informe sobre el Mercat Laboral i la Negociació Col·lectiva a Catalunya.
Els Convenis Col·lectius sectorials i d’empresa poden establir les regles generals de la flexibilitat del temps de treball: distribució irregular de la jornada, borses d’hores anuals, determinació del màxim d’hores flexibles, regles de compensació, períodes de reorganització del temps de treball (setmanes, trimestres, semestres, organització del temps més enllà de l’any natural, etc.), jornada mínima i màxima diària, i la seva relació amb les hores extraordinàries. En relació al tipus de jornada, el 27,85% del total de Convenis analitzats estableixen jornada continuada (el 16,89% són Convenis estatals, el 3,20% són autonòmics i el 7,76% són provincials) . En comparació amb la darrera Enquesta de CEOE sobre Negociació Col·lectiva del 2008, hi ha un descens de 5,15 dècimes ja que en aquesta Enquesta se situaven en el 33% dels Convenis analitzats.
De l’anàlisi de les dades podem observar que l’establiment de la jornada continuada no és una pràctica habitual en la negociació col·lectiva.
Únicament, el 13,24% dels Convenis analitzats estableixen un horari flexible. Si bé, cal destacar que és en l’àmbit estatal on aquest tipus de mesures tenen una major incidència amb un 19,80% dels Convenis d’aquest àmbit que així ho regulen.
Com es pot observar, l’horari flexible no és una pràctica generalitzada en la negociació col·lectiva, fet que ja es posava de manifest en l’Enquesta de CEOE sobre Negociació Col·lectiva del 2008, on només dos de cada deu dels Convenis analitzats ho contemplaven.
La incertesa sobre una possible derogació de la Reforma Laboral pot afectar l’ocupació
En el V Informe sobre el Mercat Laboral i la Negociació Col·lectiva a Catalunya, analitza els indicadors del darrer trimestre relacionats amb l’ocupació i la contractació, la negociació col·lectiva, els expedients de regulació d’ocupació, la conflictivitat laboral i la resolució extrajudicial de conflictes. Ha cridat l’atenció en aquesta darrera anàlisi el fet que en el període gener-agost 2016 han augmentat els ERO d’extinció (+9,78%) i han decrescut els de suspensió (-33,33%) i els de reducció de jornada (-50,54%). Aquest fet, segons l’anàlisi de Foment, pot evidenciar que la incertesa generada davant possibles decisions polítiques futures que modifiquin la normativa laboral comportant retrocessos en els mecanismes flexibilitzadors, hagi incidit en les decisions d’algunes empreses.
Per la resta, l’Informe constata que es continua amb la tendència positiva de creixement de l’ocupació iniciada el juliol 2013. Interanualment s’ha produït una reducció de l’atur registrat del 12,10% a Catalunya i del 9,13% a Espanya. Segons l’EPA, la taxa d’atur se situa en el 15,95% a Catalunya i en el 20% a Espanya. Quant a l’afiliació i la contractació, també es constata una millora amb augments a Catalunya del 3,90% i del 14,07%, respectivament.
I en la negociació col·lectiva destaca el notable increment del nombre de Convenis Col·lectius registrats: d’un 44,91% a Catalunya i el 84,57% a Espanya en el període de gener-agost del 2016 respecte a idèntic període de l’any anterior.
A més, el salari pactat en els convenis registrats de gener a agost de 2016 s’ha incrementat un 35,63% a Catalunya, passant del 0,87% al 1,18%, i un 47,30% a Espanya, passant del 0,74% a l’1,09%: són increments rellevants però se situen en una línia de moderació salarial i dins dels paràmetres del AENC.
Comments are closed.