Catalunya viu des de fa anys en un atzucac on l’increment constant de la pressió fiscal, molt per sobre de la d’altres economies comparables i amb què competim en un món globalitzat, perjudica la competitivitat, resta oportunitats i dificulta l’atracció d’inversions i talent.

La política fiscal defineix si un país vol un sistema econòmic que faci possible avançar cap a una societat més justa, més dinàmica i més solidària, generadora de riquesa i de llocs de treball. No és la imposició fiscal més alta, sinó l’estimulació del creixement la que ens assegura seguir progressant en la generació de benestar i en la disminució de la desigualtat. La clau no està a pagar més, sinó a generar més per incrementar el perímetre real de la recaptació.

Catalunya ha incrementat un 17 % el seu PIB en el període 2014-2018, gràcies al caràcter emprenedor d’empresaris i ciutadans que van apostar per la internacionalització i la innovació per afrontar la intensa crisi econòmica. Tanmateix, en aquest període de temps, la recaptació fiscal ha crescut un 48 % molt per sobre del creixement econòmic. En un context de finançament autonòmic insuficient, la Generalitat de Catalunya ha apujat els impostos i ha creat nous tributs inexistents en altres economies de dimensió similar. La recaptació de l’impost sobre el patrimoni ha crescut un 21 % la de l’impost sobre successions un 41 % i la de l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP) o actes jurídics documentats fins a un 63 %. En definitiva, la fiscalitat dels catalans es quasi un 20 % superior a la de la resta dels ciutadans d’Espanya.

A més, el volum d’economia submergida a Espanya equival al 25 % del PIB i això vol dir que regularitzar-la –al menys en 10 punts- representaria un increment de 40.000 milions d’euros anuals d’ingressos. És urgent un pla estratègic contra el frau fiscal.

De la mateixa manera, Catalunya és la comunitat autònoma amb més tributs propis: fins a 18, enfront els 5 de mitjana de la resta d’autonomies. Aquests impostos graven els sectors més estratègics de l’economia catalana: alimentació, automoció, turisme i generació energètica. La recaptació que generen representa un 3,2 % dels ingressos, només un punt més que la recaptació per tributs propis d’altres autonomies. Per tant, és evident que el volum d’ingressos nous que es recull és desproporcionat respecte a l’esforç fiscal que es demana a empreses i ciutadans.

L’alta pressió fiscal projecta una imatge de Catalunya dissuasiva per a la inversió i la retenció de talent. Atesa aquesta situació, la proposta de pressupostos de la Generalitat, lluny de proposar un gir, promou una fiscalitat que castiga empreses i ciutadans. L’increment de l’IRPF i el manteniment a l’alça dels impostos sobre patrimoni, successions i actes jurídics documentats són un exemple clar que la via triada perjudica Catalunya enfront economies d’un pes similar.

Des de Foment del Treball volem obrir un debat amb tots els agents socials i econòmics del país per treballar a favor d’una política fiscal de progrés. Ho fem amb 12 propostes pel creixement i la igualtat. Per una #FISCALITATDEPROGRES

Des de Foment, diem PROU DE NOUS I MÉS IMPOSTOS i rebutgem la política fiscal del Govern de la Generalitat per a aquest any, que continua amb l’augment desmesurat d’impostos: