És important posar de manifest les confluències entre l’empresa i la millora social del nostre món. Des del Tercer Sector, des d’on m’he mogut i treballat durant molts d’anys, he vist diferents maneres d’acostar-se i d’implicar-se en el món social, empobrit i vulnerable. Algunes d’aquestes maneres han estat certament a favor de la transformació social. Algunes altres, en canvi, s’han beneficiat donant resposta a necessitats de manera fraudulenta. I altres que s’acosten a la realitat més marginal i necessitada de la nostra societat, amb ajuts i assistència, encara que en molts casos cronificant pobreses i fent-les dependents de subsidis i de tota mena d’ajuts.
Evidentment, la transformació social és l’aposta que les ONGs, les Fundacions de proximitat, la societat civil organitzada, el món empresarial amb propòsit social i les administracions, quan no es deixen portar por les ideologies polítiques d’un partit concret que les enfonsa en el sense sentit de la lluita, i no mirant la construcció social per a tothom. Avui sabem que la transformació social és la que ens portarà a fer que la ciutat, la metròpoli i qualsevol comunitat humana, teixeixi un benestar humà que fa temps que s’ha deixat enrere en els nostres entorns.

Barcelona ha acollit i encara acull a bona part de les persones vulnerables que venen a Catalunya. Va arribar la immigració del Sud d’Espanya. Van treballar i van tirar endavant. Ara, moltes de les pensions que tenen no arriben a cobrir els mínims vitals que avui es necessiten per a tenir una vellesa acompanyada en aquesta Ciutat. Els recursos no es corresponen amb l’envelliment poblacional. L’escassetat d’habitatge públic a preus assequibles fa que siguin moltes les persones que treballant i vivint aquí no tenen garantit poder viure i alimentar-se autònomament.

A Barcelona tenim un altre greu problema: el malviure, que comença a repercutir en l’àrea metropolitana, d’una immigració que ens arriba i suposadament s’acull amb una llei d’estrangeria que esfereeix i que no permet treballar abans de tres o més anys per a poder ser contractat per qualsevol empresa o particular. Pagar, esperant tres anys fins a regularitzar la documentació, és objecte de sancions econòmiques importants.

La contradicció és màxima: suposadament s’acull i “s’obliga” a viure del frau, de la droga o de la delinqüència per a subsistir. O la relació publicoprivada es fa efectiva i es deixa de recelar dels qui atenem des de l’escolta i la proximitat, o els Serveis Socials haurien de reinventar-se i adaptar-se a una població cada vegada més empobrida i danyada.

En aquests darrers anys, col·laborar amb les empreses socialment responsables ha estat i és un camí de transformació social que augura un futur corresponsable d’una societat civil organitzada i beneficiosa per a la Ciutat i per a l’àrea metropolitana. Ens necessitem.

Llum Delàs Ugarte

És llicenciada en Psicologia i en Teologia. Màster en Psicogeriatria. És religiosa del Sagrat Cor. Està vinculada amb diferents responsabilitats a diverses entitats socials i culturals.

És presidenta de la Fundació Roure. Fa 36 anys que viu en el Raval. Treballa a Ciutat Vella de Barcelona. Assessora sobre temes socials de l’Obra Social de La Caixa. Patrona de la Fundació de l’Esperança.