Els estímuls a la recuperació del teixit empresarial marcaran la capacitat competitiva de l’economia

• Les empreses que més han patit han estat les petites (10-49 empleats) i les mitjanes empreses (50-200), que han vist desaparèixer el 31% i el 18% respectivament del seu gruix 
• Foment posa el focus en la necessitat d’accions dirigides a augmentar la grandària empresarial per a la generació de majors nivells d’ocupació i de major valor afegit
• En un context de previsions econòmiques han estat lleugerament revisades a la baixa, el PIB a Espanya ha reduït la seva taxa intertrimestral tan sols una dècima el seu ritme d’avenç en el tercer trimestre del 2016, fins a un 0,7% intertrimestral
• L’FMI, en les seves últimes previsions del mes d’octubre, ha posat l’accent en la recent desacceleració del comerç mundial com a conseqüència del menor creixement de la demanda agregada i en particular del baix nivell d’inversió

Catalunya ha perdut el 4,8% del seu teixit empresarial entre els anys 2008 i 2016. A més, per mida quant a nombre de treballadors, el sector que més ha patit han estat les petites (10-49 empleats) i les mitjanes empreses (50-200), que han vist desaparèixer el 31% i el 18% respectivament del seu gruix. Les microempreses (0-9 treballadors) i les grans (+ 500) han estat les que han resistit millor aquests darrers vuit anys. Aquest balanç indica que la capacitat de recuperació de competitivitat de l’economia catalana estarà subjecta a la regeneració del parc empresarial que, habitualment, acostuma a ser un procés lent. És per això que Foment posa el focus en la necessitat d’accions dirigides a augmentar la grandària empresarial per a la generació de majors nivells d’ocupació i de major valor afegit i de la promoció no només de l’emprenedoria sinó també de la consolidació de projectes empresarials al llarg dels tres primers anys de vida, que son els anys amb major índex de mortalitat empresarial.

Foment recorda que resulta paradoxal que no es focalitzi l’interès en la demografia empresarial i en els canvis en la seva estructura i composició, que permeten vaticinar alguns elements en el procés de recuperació econòmica. Perquè és a través del sector privat, de forma molt majoritària, que es pot resoldre el problema de l’atur que presenta la nostra economia. L’última dada disponible, la de l’EPA del tercer trimestre assenyala que en l’últim any el sector privat ha generat el 96% dels ocupats.

Foment ha analitzat aquesta i moltes altres dades en el darrer Informe de Conjuntura corresponent al desembre de 2016 i que han presentat aquest matí el president de la Comissió d’Economia de Foment, Valentí Pich, i el director d’Economia de la patronal, Salvador Guillermo.

En un context de previsions econòmiques han estat lleugerament revisades a la baixa, el PIB a Espanya ha reduït la seva taxa intertrimestral tan sols una dècima el seu ritme d’avenç en el tercer trimestre del 2016, fins a un 0,7% intertrimestral, fruit de l’impuls de la demanda interna i d’una evolució favorable del sector exterior. A Catalunya, el creixement del PIB hauria estat igual al del conjunt d’Espanya. En definitiva, es constata el menor impuls del consum, i especialment de la inversió, amb una aportació positiva de la demanda externa, però a causa de la feblesa més gran de les importacions.

L’FMI, en les seves últimes previsions del mes d’octubre, ha posat l’accent en la recent desacceleració del comerç mundial com a conseqüència del menor creixement de la demanda agregada i en particular del baix nivell d’inversió. Es tracta d’uns cicles de debilitament de moderada demanda i moderada inflació, i de baixa productivitat i baixa inversió

El PIB a Europa es va desaccelerar en el tercer trimestre del 2016, als EUA, es va observar un nou creixement del PIB, amb un augment de 0,7% respecte al trimestre anterior. En aquest sentit, cal assenyalar el creixement de la inflació a l’octubre, que es va elevar fins a 1,6%, la qual cosa pot reafirmar la possibilitat que al desembre la FED pugui apujar els tipus d’interès. Addicionalment, es projecta amb les noves administració una política fiscal expansiva, tant en el vessant d’ingressos, amb reduccions en els impostos sobre la renda i de societats, com en una major despesa pública.

No obstant això, continuem sent vigents els riscos assenyalats en altres informes, com el procés de reequilibri econòmic a la Xina o les condicions financeres de les economies emergents.

Les dades sobre l’evolució del mercat de treball continuen sent positives, amb creixements de l’ocupació d’un 2,7% interanual, i majors a Catalunya (3,6%): és important destacar que en els últims 12 mesos es van crear 113.100 nous llocs de treball a Catalunya i 478.700 a Espanya. També la caiguda de l’atur a Catalunya va ser major, del 16,2% en taxa interanual mentre que a Espanya la reducció va ser de 10,9%. Així, la taxa d’atur es va reduir en tots dos casos, sent a Catalunya del 14,6% i del 17,4% a Espanya. Aquesta tendència es constata en les dades d’atur registrat i d’afiliació fins al mes d’octubre.

A l’octubre, l’IPC va registrar un increment, que a Espanya va ser de 0,7% i a Catalunya de 0,9%. La inflació subjacent s’ha mantingut en el 0,8% en termes anuals, ja la diferència ja ha quedat a solament una desena.

El finançament del sector privat de l’economia espanyola destinada a llars i les ISFLSH (Instituciones Sin Fines de Lucro al Servicio de los Hogares) va continuar decreixent però a un ritme cada vegada menor, amb una caiguda d’1,6% en el mes de setembre. Hi destaca la disminució del 3% en el crèdit a l’habitatge i l’augment del 3% en les altres destinacions. D’altra banda, en el cas de les societats no financeres, el finançament va créixer per segon mes consecutiu; concretament en el mes de setembre l’augment va ser de 0,5% i el crèdit bancari continu amb taxes negatives properes a l’1%.

Quant a les finances públiques, la reforma de l’impost de societats aprovada recentment mitjançant la qual s’eleva de forma destacada i abrupta el pagament mínim de l’impost de societats, ha de permetre complir de l’objectiu de dèficit de 4,6% pactat amb la Comissió Europea per al present any.

D0’altra banda, durant els primers nou mesos de l’any les exportacions espanyoles van aconseguir la xifra de 188.485,2 milions d’euros, la qual cosa representa un increment d’1,2% interanual. També es va produir una caiguda de les importacions d’1,6% que van totalitzar 201.712,3 milions d’euros. El saldo comercial deficitari (-13.227,1 milions d’euros) es va reduir un 29,0% i la taxa de cobertura va pujar fins al 93,4%.

El dèficit energètic es va reduir un 41,7%: és a dir, que la factura energètica es va reduir en aproximadament 8.5000 milions d’euros. Cal assenyalar que el saldo no energètic va presentar un balanç negatiu de 1.177,9 milions d’euros, mentre que en igual període del 2015 es va registrar un superàvit de 2.034,1 milions d’euros. D’altra banda, les vendes a l’exterior catalanes van pujar un 2,1%, aconseguint un valor de 48.583,0 milions d’euros (25,8% del total), mentre que les importacions van pujar un 1,9%, totalitzant 57.806,8 milions d’euros.

Les exportacions d’algunes de les principals economies mundials, com Alemanya o Itàlia, van créixer amb taxes més reduïdes que les espanyoles, mentre que les vendes a la resta del món de països com França o Regne Unit van descendir, i inclús amb major intensitat ho van fer les exportacions dels EUA, la Xina i el Japó.