Realitzat pel departament de Relacions Labors i Afers Social
- Al mes de gener, l’atur ha disminuït interanualment en 31.057 persones a Catalunya (-6,84%).
- Segons les dades de la EPA els ocupats a temps complert han crescut de manera significativa (4%; 110.300 més), mentre que els ocupats a temps parcial s’han incrementat lleugerament (0,7%; 3.300 més).
- En termes interanuals, el mes de gener, l’afiliació i la contractació també milloren amb increments a Catalunya del 3,46% i un 15,90%, respectivament. En matèria de contractació, s’ha de destacar l’increment mensual més intens en el cas de la contractació indefinida (37,76%; 9.930 més) que en el de la temporal (17,21%; 33.238 més).
- Respecte a la negociació col·lectiva, durant el 2017 s’han registrat a Catalunya 358 Convenis Col·lectius, el que suposa un increment del 15,86% respecte a l’any anterior. Respecte als salaris, els Convenis registrats han pactat un 22,41% més respecte el mateix període de l’any anterior. A la resta d’Espanya s’ha pactat un 34,91% més.
- A Catalunya la mitjana de variació salarial pactada en convenis és del 1,42% i a Espanya del 1,43%.
- El total d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) ha disminuït en un 32,30% i ha afectat a totes les modalitats: -29,44% expedients de suspensió, -46,76% els de reducció i -23,13% els d’extinció. En general, el nombre de treballadors afectats s’ha reduït en 49,49%.
- L’últim trimestre de 2017 ha estat especialment convuls a nivell de conflictivitat laboral, com a conseqüència de les diferents vagues convocades entre el mes d’octubre i novembre, si bé únicament es disposen de dades oficials fins al mes de setembre de 2017.
Davant aquests fets, Foment del Treball ha presentat una demanda jurídica per defensar els interessos empresarials per considerar que aquestes vagues tenen un caràcter polític.
Els motius pels quals Foments del Treball ha presentat la demanda són: d’una banda, perquè es vaig crear un antecedent per evitar que un sindicat minoritari pugui convocar i desconvocar vagues generals per motivacions polítiques, i d’altra banda, perquè es rescabalin els danys i perjudicis causats a les empreses.
La demanda es basa en tres arguments, que són: la motivació política de les vagues convocades, els defectes formals per no haver estat notificats amb els 10 dies que estableix la llei, i la falta de legitimitat del sindicat per convocar una vaga general, atès que no té la suficient representativitat i implantació.
Foment presenta un anàlisis relatiu al salari mínim interprofessional i l’impacte a la negociació col·lectiva
Tot i l’acord que s’ha subscrit a nivell estatal en relació al SMI el mateix s’ha de desvincular dels possibles increments que es puguin acordar en el marc de la negociació col·lectiva. I això és així perquè la fixació del SMI és una intervenció de l’Estat en l’economia, que fixa per llei un preu al factor treball, desvinculat del preu que es fixaria en un mercat laboral lliure.
En l’àmbit empresarial i laboral el SMI no és un referent, malgrat que s’ha de reconèixer que si es registressin increments accentuats del SMI podria arribar a afectar a la Negociació Col·lectiva generant una negativa espiral inflacionista a les taules salarials dels convenis col·lectius.
De l’anàlisi dels Convenis Col·lectius sectorials d’aplicació a Catalunya podem observar que un 28,16% dels Convenis estableixen un salari mínim igual o inferior al SMI, en gran part es refereixen a personal en formació o aprenents de primer any. D’aquests convenis, només el 8,62% remeten directament al SMI vigent per establir el salari mínim.
L’increment progressiu del SMI pactat entre els agents socials i el Govern, fixa pel 2020 un SMI de 850€/mes. Doncs bé, amb dades del 2017, el 50% dels Convenis Col·lectius estarien per sota dels 850€ de salari mínim en els nivells inferiors i haurien d’incrementar els salaris de mitjana un 17,12% fins al 2020.
Dels convenis que tenen un salari mínim del SMI o inferior el 48% són provincials, el 33% autonòmics i el 19% d’àmbit estatal.
Des de Foment, considerem necessari establir criteris o directrius en política salarial vinculats amb factors relacionats amb la productivitat o la situació de l’empresa i desvinculats de la indexació a l’IPC o determinats increments del SMI que puguin servir de marc general per a la posterior aplicació en els convenis Col·lectius de sector o empresa.
Comments are closed.