Amb 30 anys d’història, el setmanari Capgròs és una capçalera de referència dins la premsa gratuïta.
Capgròs va néixer l’any 1984 de la mà de Mateu Ros amb la voluntat de ser un mitjà gratuït, en uns inicis de difusió comercial, i després amb informació i contingut propi. Des de fa ja anys amb una tirada de 30.000 exemplars a tot color, el setmanari compta amb un públic fidel que arriba als 100.000 lectors en l’edició impresa segons el Baròmetre de la Comunicació i als 65.000 usuaris únics cada mes al portal capgros.com (OJD interactiva).
Des de Foment de la Producció repassem amb Mateu Ros, director de Capgròs, l’evolució del setmanari i de la premsa gratuïta al llarg de les últimes tres dècades.
Capgròs va néixer al 1984 con un setmanari a tot color i en llengua catalana. Per què vau apostar per aquests trets tan diferencials?
Era l’inici de la premsa gratuïta a Europa, i Catalunya va ser pionera al continent. Per tant no teníem gaires referències on marcar el rumb, però sí teníem clar que volíem diferenciar-nos i prestigiar la premsa gratuïta en un moment que la premsa de venda convencional liderava el rànquing de les audiències. Durant els anys 80 néixer com a mitjà escrit al cent per cent en català era molt arriscat, ja que era molta la gent nouvinguda de la resta de l’Estat que ocupaven els barris de la perifèria de Mataró i pocs entenien encara la nostra llengua. Però per nosaltres era una aposta de país.
El color, en un moment que només veies alguna portada d’alguna revista de venda a quiosc que ho feia, també va ser una aposta molt arriscada, ja que la producció per imprimir a color era molt laboriosa i costosa, però volíem oferir un producte de qualitat on els anunciants poguessin oferir la millor imatge dels seus productes i de les empreses.
Com ha evolucionat el setmanari en aquestes tres dècades?
Ja en fa més de dues que vàrem apostar molt seriosament per la informació, creant una redacció pròpia i dotant d’eines als professionals per poder-la desenvolupar. Informació gratuïta per a tot tipus de lectors, contrastada i rigorosa i molta difusió per garantir les audiències. Aquest aspecte ha estat clau per poder perdurar en el temps i apropar-nos avui als 35 anys de lideratge al territori.
La gran tirada, distribuir també a la primera corona de poblacions de la capital Mataró, seguir oferint una bona imatge gràfica i haver també professionalitzat l’empresa per poder oferir nous serveis als nostres clients, i també al setmanari, ens han ajudat a consolidar-nos com una empresa de comunicació.
La crisi també es va notar als mitjans de comunicació. Vostè va ser president de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (2003 – 2007): com es va viure la crisi a Capgròs i als mitjans gratuïts en general?
A Capgròs ha estat una època complicada. Com pot haver passat a moltes altres empreses del sector, afrontar aquesta llarga crisi amb una estructura gran i amb fortes retallades de facturació no ha estat gens fàcil. Després de reinvertir en l’empresa i trobar algunes ajudes fiscals temporals, hem arribat a una situació de certa tranquil·litat que esperem que ens permeti tornar a créixer per donar millor estabilitat.
Els mitjans gratuïts diaris de l’àrea metropolitana de Barcelona, que els anys 2000 van néixer amb molta força, la crisi els ha fet desaparèixer. Queda tan sols el 20 Minutos. La premsa gratuïta de comarques, amb diferents periodicitats, ha aguantat estoicament gràcies a estar consolidada als seus territoris de proximitat. Nosaltres en som un exemple.
L’AMIC, l’antiga ACPG (Associació Catalana de Premsa Gratuïta), aglutina avui més de 300 capçaleres de premsa gratuïta en paper i digitals de Catalunya. És una associació forta, amb estructura i mentalitat d’empresa, que treballa per dignificar el sector i per promocionar comercialitzant les capçaleres associades. És de les tres associacions de premsa de Catalunya la de més pes específic amb diferència. I avui és una referència, m’atreveixo a dir a escala mundial, de la qual Capgròs està molt orgullós de formar-ne part i d’haver contribuït en el seu creixement i gestió.
I ara? Quin moment viu la premsa gratuïta a Catalunya i què caldria millorar?
La gratuïta i la de venda estan al mateix sac. Podem trobar de forma gratuïta també els mitjans tradicionals de venda, en universitats, hotels, restaurants i fins i tot als seients del metro, autobusos i trens.
Les noves tecnologies que també en molts aspectes són gratuïtes han ofert al lector, consumidor, una nova manera d’informar-se que els permet des dels seus dispositius fer-ho en qualsevol moment del dia i des de qualsevol lloc. Una nova competència, que fa que els mitjans del segle XX haguem de millorar en els nostres continguts, haguem de posar-nos al dia amb les noves plataformes tecnològiques i, aprofitant la credibilitat de les nostres marques, ser capaços de seguir mantenint les audiències que encara avui en el segle XXI afortunadament tenim.
Un dels grans èxits de Capgròs és la fidelització dels lectors, que esperen cada divendres trobar els exemplars del setmanari als punts de distribució. Quin és el secret per aconseguir-ho?
La periodicitat és molt important, ens permet informar de l’actualitat. També ho és ser pròxims, oferim un contingut molt exclusiu que els mitjans nacionals no toquen. Parlem del que passa a casa, del nostre entorn més pròxim, i això avui importa molt.
Fer-ho no és gens fàcil. Si dius que alguna cosa està bé, no es qüestiona, però si dius que alguna cosa es pot millorar o senzillament no està com hauria, automàticament la proximitat se’ns torna a la contra. Per això intentem ser molt imparcials, posar si cal el dit a la nafra i no obviar res, sobre cap interès nostre particular o d’empresa. El rigor és el que més valora el lector. Amb això no vull dir en cap cas que no ens equivoquem mai i per tant cada dia aprenem sobre els nostres errors que ens permeten adreçar el rumb per tenir continuïtat.
A més del setmanari, també teniu un espai d’exposicions que just celebra el seu 15è aniversari. Què us va fer decidir apostar per oferir aquest espai als artistes?
Des dels nostres mitjans, la cultura sempre ha estat un vessant informatiu important. Per això quan ara fa 15 anys vàrem traslladar les nostres oficines al carrer sant Benet de Mataró, un carrer de molt de pas i comercial, pensàrem que en disposar d’aquest espai en forma d’aparador podria ser un element també clau per promocionar les obres i els artistes de casa i de la comarca en una ciutat que no disposa de gaires llocs on poder exposar. Avui ja són més de 165 les exposicions realitzades i amb quasi 140 artistes que han passat per aquest Espai.
El vincle amb la ciutat es fa palès també en la participació en associacions com la Unió de Botiguers. Quin paper hi jugueu?
Quan vàrem ocupar un local comercial en un dels carrers comercials importants de Mataró, vam tenir clar que d’alguna manera havíem de participar, malgrat que no som un comerç ni tan sols compartim l’horari comercial del cap de setmana, en el teixit comercial de la ciutat. Ens hi involucràrem de tal manera que des de fa ja uns anys formem part de la junta d’aquesta entitat. No tenen una tasca fàcil, pensem en el moment complicat de transformació del sector comercial de proximitat, hàbits de consum, noves maneres de compra del ciutadà, les competències ferotges amb els grans operadors, els centres comercials, etc.
Cal recordar que estem en una ciutat amb una taxa d’atur molt gran, que repercuteix molt en el consum, i per tant la Unió de Botiguers ha de ser molt creativa i innovadora per fer front a un panorama complicat. Malgrat tot, parlem d’una entitat amb dècades de trajectòria i molt coneixedora de l’àmbit que ocupa. Confio que sabrem seguir marcant el pas, la sortida de la crisi, l’estabilitat política de país que ha d’arribar i del govern municipal, ajudin per seguir fent camí.
Des de Capgròs, donem suport a la difusió de les activitats i projectes que des de l’Associació es generen, i mirem de ser un altaveu per promocionar tant l’entitat com el teixit comercial de la ciutat. Quins reptes es planteja Capgròs de cara al futur?
Estem treballant més que mai en els nous mitjans informatius i publicitaris que les noves tecnologies han fet pujar a escena en l’àmbit comunicatiu. I hem d’estar forts i ser competitius. Sense afluixar amb el setmanari, ni en els diferents serveis comunicatius que des de fa anys oferim als nostres clients. Volem seguir sent un referent informatiu a la comarca i ajudar a la cohesió social del nostre país.
Comments are closed.