El Garraf, l’Alt i el Baix Penedès marquen un any molt positiu amb mínims d’atur, màxims en l’afiliació en molts sectors i activitats econòmiques i una aposta per la contractació indefinida a conseqüència de la reforma laboral
L’economia global supera expectatives en 2023: resiliència davant pandèmia, tensions geopolítiques i l’augment del cost de la vida, amb lideratge dels Estats Units i de les economies emergents.
Durant el 2023, l’economia global ha demostrat resiliència enfront de desafiaments com la pandèmia, tensions geopolítiques i l’augment del cost de vida, aconseguint una reducció ràpida de la inflació sense perjudicar l’ocupació o l’activitat econòmica, gràcies a millores en l’oferta i polítiques monetàries estrictes. El Fons Monetari Internacional ressalta el lideratge dels Estats Units en el creixement entre les economies avançades, i expansions moderades en economies emergents com Turquia, Rússia i Sud-àfrica. La recuperació econòmica ha superat expectatives, empesa per l’augment de la inversió i la participació laboral, malgrat persistir reptes com les interrupcions en les cadenes de subministrament i canvis en polítiques monetàries. Aquest context evidencia la importància d’ajustar polítiques econòmiques per promoure un creixement sostenible, en un escenari global marcat per la complexitat i el canvi constant.
Les autoritats monetàries ajusten polítiques per combatre la inflació i assegurar el creixement sostenible, malgrat els reptes del 2024.
En 2024, les polítiques monetàries restrictives implementades per combatre la inflació podrien limitar el creixement econòmic a causa de l’augment dels costos d’endeutament i la reducció del suport fiscal en un context de deute elevat. Malgrat això, s’espera una relaxació progressiva d’aquestes polítiques amb la caiguda de la inflació. Existeix una asincronia global en les estratègies de política monetària, essent crucials les reformes estructurals i un seguiment atent de les condicions de finançament per minimitzar els impactes negatius. L’Informe de Perspectives Econòmiques Mundials de l’FMI de gener de 2024 destaca la importància de la coordinació multilateral per abordar els desafiaments econòmics globals, incloent-hi la gestió de la inflació i el deute, així com l’adaptació a canvis climàtics.
El creixement mundial es mantindrà estable fins al 2025, amb lleugeres millores malgrat els desafiaments globals.
Per al 2024, s’anticipa un creixement mundial estable del 3,1%, augmentant lleugerament al 3,2% en 2025, segons l’FMI. Aquestes xifres, inferiors a la mitjana històrica del 3,8% entre 2000-2019, reflecteixen la resiliència d’economies clau com els Estats Units i certes economies emergents, així com els efectes positius de l’estímul fiscal a la Xina. Les economies avançades preveuen un augment del PIB real d’entre l’1,5% i l’1,8% per als anys 2024 i 2025, mentre que les economies emergents i en desenvolupament experimentaran una reducció del creixement del 5,4% en 2023 al 4,8% en 2025. En particular, els EUA esperen un creixement de l’1,7% en 2025, similar a la projecció per a la zona euro per a 2024 i 2025.
Equilibri entre riscos i oportunitats defineix l’escenari econòmic global per al 2024.
L’informe de Perspectives Econòmiques Mundials de gener de 2024 identifica un panorama global marcat per un equilibri entre riscos, com les tensions geopolítiques i el canvi climàtic, i oportunitats derivades de l’avanç tecnològic, especialment en intel·ligència artificial. Aquests avenços prometen potenciar la productivitat i reduir les desigualtats, encara que desafiaments com l’augment en els preus de les matèries primeres i la fragmentació geoeconòmica podrien limitar el creixement. Paral·lelament, existeix el potencial d’un creixement econòmic robust si es gestionen adequadament la desinflació i es duen a terme reformes prooferta, les quals podrien beneficiar especialment a economies emergents i en desenvolupament. Tot i això, l’impacte d’aquests canvis serà desigual, amb economies avançades potencialment avantatjades per l’impuls tecnològic. En resum, l’economia mundial s’enfronta a una complexitat de desafiaments i oportunitats que requereixen una gestió prudent per assegurar un desenvolupament sostenible i equitatiu.
La zona euro davant un futur incert: estancament i reptes estructurals posen a prova la resiliència.
La zona euro afronta un període econòmic desafiador amb un creixement previst de l’1,6% per al 2024, marcada per l’estancament de diverses economies i l’impacte negatiu de l’encariment del crèdit i l’augment dels costos, particularment en la indústria alemanya. Les altes taxes d’interès i la pèrdua de competitivitat internacional exerceixen pressió, tot i que s’espera una millora respecte a l’any anterior gràcies a una inflació més controlada i mercats laborals forts. Alemanya, el motor econòmic de la regió, pateix una recessió tècnica, amb previsions de creixement reduïdes al 0,5% pel 2024, evidenciant problemes estructurals a llarg termini com la manca de mà d’obra qualificada.
Indicadors com l’índex PMI mostren una manufactura europea en contracció durant el 2023, però amb perspectives de millora a mitjà any. Tot i les tensions, especialment en el transport marítim, hi ha signes d’optimisme en el sector serveis, suggerint una recuperació econòmica moderada per a la zona euro al llarg del 2024.
Espanya lidera el creixement a la zona euro el 2023, però enfronta una moderació prevista per al 2024.
Durant el 2023, Espanya ha sobresortit com a líder de creixement dins la zona euro, amb un augment del PIB del 2,5%, superant altres economies meridionals com Itàlia i Portugal. Aquesta expansió s’ha sustentat en la força del mercat laboral i una demanda externa sòlida, encara que limitada per una baixa productivitat i reptes econòmics regionals. Per al 2024, les previsions de l’FMI ajusten el creixement espanyol a l’1,5%, reflectint una moderació a causa d’una demanda exterior debilitada i un augment de les importacions. Tot i això, el consum domèstic mantindrà un rol essencial en l’economia, tot i els desafiaments per un accés més restrictiu al crèdit. S’anticipa un augment de la inversió al 2,7% en 2024, que podria resultar en un major creixement de les importacions en comparació amb les exportacions, afectant negativament el creixement del PIB per la demanda exterior neta, en un context europeu encara fràgil.
Catalunya supera expectatives econòmiques el 2023 i es preveu un sòlid creixement per al 2024.
L’economia de Catalunya va experimentar un creixement destacat a l’últim trimestre del 2023, amb un augment del PIB del 0,7% trimestral i 2,8% interanual, superant les previsions i destacant-se dins la zona euro. Aquest impuls s’atribueix a sectors clau com serveis i indústria, especialment en tecnologia i finances, i es preveu un manteniment de la tendència ascendent per al 2024 gràcies a la inversió i el consum privat. Malgrat un creixement moderat en construcció, el comerç i el turisme han mostrat una expansió remarcable, amb un increment significatiu en les vendes al detall i el moviment de passatgers aeroportuaris. La indústria ha superat expectatives amb un creixement sòlid, impulsada per una millora en els costos energètics i un augment en les exportacions, especialment en productes farmacèutics, químics i tecnològics.
El mercat laboral català experimenta un robust creixement i la menor taxa d’atur des de 2008, amb una marcada preferència per la contractació indefinida.
El mercat laboral català ha experimentat un significatiu creixement de l’ocupació en l’últim trimestre del 2023, amb un augment interanual de 197.600 persones, tot i que l’atur ha disminuït de manera moderada a causa de l’entrada de nous actius. La taxa d’atur ha arribat al 9,0%, el nivell més baix des del 2008, amb un total de 366.600 persones desocupades. Destaca l’augment de l’ocupació indefinida en un 7,1% interanual, marcant una tendència cap a contractes més estables i una disminució de la temporalitat fins a un mínim històric del 13,3%. Aquests canvis indiquen un creixement en l’ocupació, una lleugera reducció de l’atur i una clara preferència per la contractació indefinida, reflectint una millora general en la situació laboral i major estabilitat en el mercat de treball de Catalunya.
L’economia catalana mostra resiliència davant la volatilitat energètica i els desafiaments logístics, impulsada per polítiques monetàries i fiscals que han resultat estratègiques.
L’economia catalana ha demostrat resiliència davant les variacions dels preus energètics i els desafiaments en els subministraments, gràcies a polítiques monetàries més estrictes del Banc Central Europeu i una recent moderació de la inflació que alleuja els riscos derivats de l’encariment del crèdit. Malgrat la retirada gradual de mesures antiinflacionistes pel Govern central, com l’ajust de l’IVA en rebuts energètics, s’ha aconseguit una certa estabilitat en els preus per als consumidors, tot i l’eliminació de límits al preu del gas. Les tensions en el transport marítim global, especialment per conflictes com el del Mar Roig, han incrementat els costos de transport i logística, afectant les cadenes de subministrament, però l’impacte exacte d’aquestes tensions en l’economia catalana encara està per veure. En resum, diverses dinàmiques clau han contribuït a la capacitat de Catalunya de mantenir una certa estabilitat econòmica enfront de desafiaments globals, minimitzant els efectes negatius en la seva activitat econòmica.
Catalunya davant el 2024: creixement moderat i resilient enmig d’oportunitats i desafiaments globals.
Catalunya preveu un creixement econòmic de l’1,8% per al 2024, en un context de moderació, però amb resiliència davant incerteses globals, com tensions geopolítiques i canvis en polítiques internacionals, que podrien afectar negativament el comerç i la inversió. Aquesta projecció, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, reflecteix tant els reptes, com la falta de convergència en la inversió productiva, com les oportunitats, particularment en sectors innovadors i a través de la formació laboral, que poden impulsar la productivitat i el creixement sostenible. Els fons europeus Next Generation EU emergeixen com a eines clau per a la millora de la inversió i la productivitat, encara que es mantenen els riscos per factors com la desacceleració del turisme i l’augment dels tipus d’interès.
El Garraf celebra nous mínims històrics en atur i registra un robust creixement laboral impulsat pels serveis de mercat, la construcció i la indústria.
El Garraf ha consolidat la seva recuperació econòmica el 2023, destacant-se pel creixement dels serveis de mercat, la construcció i la indústria. L’ocupació ha augmentat notablement, amb el treball assalariat liderant la generació d’ocupació i el treball autònom assolint màxims. El ritme de recuperació empresarial s’ha estabilitzat, i els llocs de treball han crescut un 3,1% interanual, evidenciant una capacitat sostinguda de generar ocupació, encara que amb una moderació respecte a l’any anterior. El sector serveis, especialment les immobiliàries i els serveis empresarials, juntament amb la construcció i la indústria, han impulsat aquest creixement.
La contractació indefinida ha experimentat un augment, reflectint una preferència per la qualitat de l’ocupació i una reducció de la temporalitat. L’atur ha tocat mínims històrics, superant les xifres precrisi, tot i que la disminució de la taxa d’atur ha estat més moderada durant l’any. La sinistralitat laboral ha mostrat una millora en la seguretat laboral, amb una baixada notable en el nombre d’accidents.
Pel que fa a l’últim trimestre del 2023, el Garraf ha registrat un creixement interanual de l’ocupació del 2,6%, evidenciant una continuació en la recuperació econòmica amb una moderació respecte a l’any anterior. El sector serveis ha estat el principal impulsor d’aquest creixement, amb un augment significatiu de l’1,5%, destacant especialment les immobiliàries i els serveis empresarials amb un increment del 0,9%. Aquesta tendència s’ha complementat amb un avanç notable en la construcció, que ha registrat un creixement del 0,5%, i en la indústria, que ha experimentat una millora del 0,7%, liderada pel sector de maquinària i equipament elèctric i electrònic amb un augment igualment del 0,7%. Aquests sectors han jugat un paper clau en la dinàmica de creació de llocs de treball al Garraf, contribuint a una recuperació sostinguda i diversificada de l’ocupació en la comarca.
L’Alt Penedès assoleix màxims històrics en ocupació el 2023, amb els serveis impulsant la creació d’ocupació.
El 2023, l’Alt Penedès ha experimentat un creixement destacat en l’ocupació, assolint màxims històrics gràcies a l’expansió del sector serveis, tot i un retrocés en agricultura i indústria. El treball assalariat i autònom han registrat increments, amb una tendència positiva en la generació d’ocupació i una recuperació notable després de la pandèmia. Malgrat una lleugera caiguda en el teixit empresarial, el final de l’any ha evidenciat signes de recuperació.
L’atur ha mostrat una disminució més lenta que en anys anteriors, però manté una tendència a la baixa, amb reduccions notables en sectors com l’agricultura i la indústria. La contractació ha disminuït a causa de la reforma laboral, però ha augmentat la proporció de contractes indefinits, millorant l’estabilitat laboral. A més, la sinistralitat laboral ha registrat una baixada important, reflectint una millora en les condicions de treball.
Durant el darrer trimestre de 2023, l’Alt Penedès ha experimentat un augment sostingut en la creació de llocs de treball, assolint un creixement interanual del 3,0% i marcant un rècord històric amb 43.630 llocs de treball a desembre, reflectint una forta recuperació des de la pandèmia. El sector serveis ha liderat aquesta expansió, contribuint amb 3,3 punts al creixement global, destacant especialment el comerç amb una aportació significativa d’1,4 punts percentuals. Altres sectors clau com la sanitat, serveis socials, transport i comunicacions també han jugat un paper important en el creixement econòmic. En canvi, la indústria ha experimentat un lleuger retrocés, restant 0,1 punts al creixement global, una tendència compartida per sectors com l’hoteleria, l’alimentació i el cautxú i plàstic. L’agricultura ha mostrat igualment una situació de contracció. Aquesta dinàmica subratlla el paper predominant del sector serveis com a motor de l’economia de l’Alt Penedès durant el darrer trimestre de 2023, malgrat la moderació en altres àmbits.
El Baix Penedès encara l’any amb una economia en fase d’estabilització postexpansió, destacant el sector serveis com a motor principal del creixement.
El Baix Penedès ha experimentat una estabilització econòmica cap a finals de 2023, amb el sector serveis com a principal motor de creixement. Malgrat una moderació respecte a l’any anterior, l’ocupació ha crescut de forma consistent, assolint nivells rècord des de l’inici de les estadístiques. El treball assalariat ha liderat aquesta expansió, mentre el treball autònom també ha crescut, evidenciant una recuperació sòlida. L’atur ha seguit una tendència a la baixa, amb una reducció notable encara que més lenta que en anys previs. La contractació ha mostrat una preferència per la modalitat indefinida, reflectint una millora en la qualitat de l’ocupació després de la reforma laboral. Malgrat això, s’ha registrat un augment en la sinistralitat laboral, marcant una àrea per millorar. En general, el Baix Penedès mostra signes de recuperació i estabilització empresarial, amb avanços cap a una major estabilitat laboral i una millora en la qualitat del treball.
Durant el 2023, el Baix Penedès ha registrat un creixement sostingut de l’ocupació, amb una mitjana anual d’increment del 3,1%, indicant una moderació respecte al creixement anterior però mantenint-se com una de les comarques més dinàmiques de Catalunya. Aquesta dinàmica s’ha estabilitzat cap al final de l’any, assolint 27.048 afiliacions en el darrer trimestre, una variació interanual del 1,9%, suggerint un període d’equilibri després d’una expansió intensa.
El sector serveis ha estat clau en aquest creixement, especialment destacant les immobiliàries i els serveis empresarials, així com el transport i les comunicacions, amb aportacions significatives de 0,7 i 0,6 punts respectivament al creixement global. D’altra banda, la indústria també ha aportat amb 0,5 punts, amb la fabricació de materials de transport contribuint amb 0,3 punts. En contraposició, sectors com la construcció, l’administració, l’alimentació, el tèxtil i l’agricultura han experimentat decreixements, afectant lleugerament el creixement global.
Per a més informació:
Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP)
938106700 · 623973007
Comments are closed.