La FOEG ha presentat l’estudi “Reptes Laborals i Demogràfics de l’Economia Gironina”, que analitza els principals desafiaments que afecten la competitivitat i el creixement econòmic de les comarques gironines. L’informe posa de manifest la dificultat per cobrir llocs de treball qualificats, l’envelliment de la població i la necessitat d’una estratègia clara per reforçar la indústria i la innovació.
Manca de perfils qualificats i relleu generacional
Un dels principals obstacles identificats és la dificultat per contractar professionals amb formació industrial i tecnològica, un problema que frena la competitivitat empresarial. L’estudi assenyala que l’oferta formativa actual no s’ajusta a les necessitats reals del mercat laboral i reclama una major col·laboració entre empreses i centres educatius. Aquesta problemàtica es veu agreujada per l’envelliment de la població i la manca de relleu generacional. La natalitat a Girona continua en nivells baixos, mentre que el nombre de persones majors de 65 anys ha augmentat un 5,61% entre 2022 i 2024, superant la mitjana catalana. Aquesta tendència impacta directament en la disponibilitat de talent jove per a les empreses i en la sostenibilitat del sistema productiu.
Desafiaments estructurals: polarització territorial i immigració
L’economia gironina també es veu afectada per un desequilibri territorial entre comarques. Mentre que zones com la Garrotxa i el Gironès mantenen una base industrial forta, altres territoris pateixen manca d’inversió en infraestructures i dificultats per atraure nous projectes. A més, la immigració juga un paper fonamental en el mercat laboral gironí, representant un 20,9% del total de la població el 2024, amb un increment del 4,6% respecte al 2022. L’estudi destaca la necessitat d’impulsar polítiques que afavoreixin la seva integració i qualificació professional per cobrir llocs de treball estratègics i garantir una inserció adequada d’aquest col·lectiu.
Dades clau de l’economia gironina
L’economia gironina es caracteritza per un fort predomini del sector serveis, que representa el 70,8% del PIB i entre el 60% i el 80% del VAB total a cada comarca, exceptuant la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Tanmateix, la indústria continua sent un sector rellevant, representant el 21,1% del PIB gironí. Destaca la Garrotxa, amb un 44,6% del seu VAB provinent d’aquest sector, seguida del Pla de l’Estany (36,1%) i el Ripollès (29,2%). La Selva i el Gironès també tenen una forta activitat industrial en termes absoluts. El PIB per habitant a Girona és de 30.000 euros, el 87,3% de la mitjana catalana, mostrant una diferència significativa respecte a Catalunya (34.411 € per habitant). Dins la demarcació, el Gironès és l’única comarca que supera la mitjana catalana (35.777 €), mentre que la Garrotxa (32.710 €) també presenta valors alts, probablement gràcies a la seva indústria consolidada. En canvi, comarques com el Baix Empordà (24.544 €) i el Ripollès (25.680 €) es troben per sota. L’economia gironina, històricament s’ha caracteritzat per una combinació entre els sectors industrial, turístic i de serveis, amb un pes rellevant del turisme com a motor de creixement. Aquest sector ha estat i continuarà sent un actiu fonamental per al territori; no obstant això, la consolidació d’un model econòmic més resilient passa per enfortir la indústria, especialment en determinades comarques, i fomentar la desestacionalització.
Propostes per enfortir l’economia gironina
Davant aquests reptes, l’estudi proposa diverses mesures per reforçar el teixit econòmic i garantir la seva sostenibilitat:
- Potenciar la formació professional en sectors estratègics i millorar la connexió entre empreses i centres educatius.
- Aplicar polítiques de suport a la natalitat per reduir la tendència a l’envelliment.
- Fomentar la digitalització i la innovació en la indústria per augmentar la seva competitivitat.
- També és imprescindible reduir la burocràcia i agilitzar els processos d’implantació i creixement empresarial per atraure inversors i nous projectes.
- Desenvolupar estratègies per equilibrar el creixement territorial i reduir les desigualtats entre comarques.
- Invertir en infraestructures per garantir la competitivitat i la connectivitat entre les diferents comarques. La implementació d’estratègies de mobilitat sostenible podria afavorir la connexió entre els nuclis de població i els centres productius.
Un futur econòmic més resilient i competitiu
L’estudi conclou que, amb una estratègia clara i una col·laboració efectiva entre administracions, empreses i agents socials, Girona pot consolidar-se com una regió econòmicament forta i equilibrada. La implementació de polítiques adequades permetrà garantir la competitivitat del teixit productiu i el benestar social del territori.
Comments are closed.