La Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV) constituïda el 1977, centra la seva activitat en la defensa dels seus associats, empreses de transport de viatgers per carretera. Actualment, és la patronal més representativa del sector a tot Catalunya i representa el transport regular urbà i interurbà, així com discrecional (consolidat o no consolidat), en total prop de 190 empreses.
José María Chavarría és el president de (FECAV) des de juny del 2017. Avui parlem amb ell per conèixer les necessitats i les inquietuds de l’entitat i del sector a Catalunya.
Com han viscut les empreses del sector de l’autotransport l’últim any de pandèmia i en quin punt es troben actualment?
Ha sigut una etapa molt complicada i, de fet, segueix sent-ho perquè no ens hem recuperat als nivells de demanda i activitat previs a la pandèmia. A banda de l’anterior, cal tenir present com ens està afectant la crisi energètica amb un augment desorbitat del preu del carburant.
Per dibuixar un escenari realista de la situació actual que viuen les empreses del nostre sector, cal tenir present que seguim tenint reduccions de demanda que superen en alguns casos el 40%. No obstant això, procurem seguir garantint el servei per tal d’adequar la prestació de serveis a la situació actual.
Ara bé, davant d’aquest escenari les empreses del sector no es troben en condicions òptimes i saludables en termes econòmics. S’ha demostrat que les empreses tenen capacitat de resistència, però tinguem ben present que aquesta capacitat no és il·limitada. Per això, des de FECAV mirem de transmetre el missatge de manera constant a l’Administració perquè s’actuï i es prenguin mesures en la proporció dels fets.
La reducció del turisme i l’anul·lació d’esdeveniments (congressos, fires, etc.) ha tingut impacte en el sector?
El transport col·lectiu és un dels principals serveis complementaris del turisme en tots els seus vessants; des del turisme de lleure fins al turisme de negocis. Certament, el turisme es troba en vies de recuperació i, de fet, ja es comença a veure certa activitat pel que fa a la celebració de fires i congressos, tot i això les dades oficials revelen una caiguda del 55,6% respecte a la rebuda de turistes en dades del 2019, abans de la crisi de la Covid-19.
A més, m’agradaria remarcar que el transport regular i transport discrecional, serveis que depenen del turisme, registren en l’actualitat xifres d’usuaris un 25% i un 30% respectivament per sota respecte al període pre-pandèmia. Per tant, es fa palesa la necessitat de recuperació de l’activitat turística perquè el transport col·lectiu, com a agent indissociable al turisme, també es pugui recuperar.
De quina manera heu donat suport als socis des de la FECAV en aquesta crisi provocada per la Covid-19?
A FECAV ens agrada treballar des de la confiança i la proximitat. Són valors que ens acompanyen en el nostre dia a dia. Per això, quan va esclatar la crisi tothom es va veure abocat en una etapa de canvis i adaptació. Òbviament, va ser una època molt complicada però, alhora, un repte per a la Federació, que va procurar acompanyar a cadascuna de les empreses associades en totes les qüestions, dubtes i preocupacions que ens traslladaven. Crec que la societat en conjunt vàrem haver d’aprendre a conviure amb la incertesa, perquè rebíem moltíssima informació de cop, alhora contradictòria en alguns casos, i tampoc hi havia possibilitat de fer previsions tenint en compte com s’anaven produint els fets de la pandèmia. A FECAV sí que teníem, però, certesa d’un element i és que volíem estar al costat dels associats, mantenint una comunicació fluida i directa per tal de transmetre tota la informació que s’anava generant de manera eficient.
D’altra banda, vam haver de fer una tasca molt important de conscienciació de les diferents Administracions de la situació del sector. El diàleg va ser continuat i constant amb el Departament de Territori, el Departament d’Ensenyament (transport escolar), l’ATM de Barcelona, etc. Així com amb CONFEBUS, la nostra associació nacional, que ens permetia traslladar les problemàtiques a nivell nacional.
En aquest sentit vam aconseguir diferents fites: bestretes de transport escolar, adaptacions del servei, crèdits ICO, inclusió del sector als ERTO, perllongament de la vida útil dels vehicles que presten transport escolar, etc.
Voldria aprofitar aquesta oportunitat per agrair i reconèixer la feina feta per l’equip tècnic de FECAV, en aquells moments tan complicats ara fa 2 anys a l’inici de la COVID. Reconèixer també el treball de les empreses que en uns moments d’incertesa i desconeixent de la pandèmia, van donar un servei imprescindible pels treballadors essencials que precisaven del bus regular per anar a la seva feina diària. Gràcies aquests servidors el país no es va paralitzar i caldria recordar-ho i agrair-ho.
Quines són les necessitats actuals més urgents per facilitar la recuperació econòmica de les empreses del sector de l’autotransport?
Les empreses del nostre sector no tenen capacitat per recuperar-se a curt termini degut al que comentàvem abans: la demanda del transport col·lectiu es troba encara força per sota de les xifres registrades abans de la crisi. Per tant, la prioritat seria recuperar i augmentar la demanda, per a la qual cosa necessitem, en primera instància que les Administracions promoguin l’ús del transport públic (tant regular com discrecional), per mitjà de campanyes de comunicació que permetin recuperar la confiança en el nostre mode de transport per part dels usuaris.
Altrament, creiem que el sector necessita que s’adoptin diverses mesures que facin canviar la percepció i, sobretot, l’experiència dels usuaris. Per exemple, habilitar les infraestructures pel que fa a carrils preferents que millorin la velocitat comercial dels nostres vehicles, la prioritat semafòrica i, també, les parades en superfície en ubicacions estratègiques.
Addicionalment, convindria dotar d’ajuts directes a les empreses de transport discrecional. Òbviament, mesures en termes de rebaixes fiscals i de costos, perquè de ben segur que afavoririen la supervivència del teixit empresarial, així com trobar mecanismes que permetin el compliment de terminis respecte als acords establerts dels serveis regulars en termes de facturació i calendari de pagaments.
Espereu que els fons Next Generation siguin una oportunitat per ajudar a les empreses del sector?
Negar-ho seria una manca de gratitud per part nostra, en tot cas la previsió de certs ajuts per al nostre sector s’han orientat d’una forma que no acabem de veure plausible aquesta oportunitat en tots els segments. Les modalitats dels ajuts són diverses i apliquen a funcionaments concrets del negoci. D’altra banda, però, cal tenir present que aquestes ajudes no suposen una cobertura total de la inversió i, per tant, les empreses poden concebre aquesta transició com una oportunitat, d’alguna manera, no assequible per a tothom. Sobretot, en un present força complicat en què la prioritat per a les empreses de sector és intentar sobreviure al mercat, recuperar-se per, finalment, poder invertir en qüestions com aquesta.
L’Ajuntament de Barcelona ha establert un nou calendari per començar a sancionar els vehicles que incompleixin l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). És una mesura suficient?
Cal posar en relleu que el nostre sector aposta per una mobilitat sostenible. Sempre hem mostrat voluntat per adaptar-nos als canvis que se’ns demana des de l’Administració, tot i que el nostre compromís, l’experiència i el coneixement sobre el sector doncs ens permet tenir una perspectiva realista i, per tant, amb l’ànim de preservar els interessos de tots els actors implicats, hem treballat de valent per trobar fórmules que afavoreixin aquesta implementació de manera progressiva com han estat, per exemple, les moratòries per als autobusos i autocars, malgrat que unes adequacions òptimes per al nostre sector haguessin passat per moratòries més àmplies i la possibilitat d’excloure el transport públic de la ZBE, com a transport col·lectiu que redueix la contaminació per se en rati viatgers/km, tal com es concedeix per a altres serveis públics. Tanmateix, crec que FECAV ha sabut abordar un rol negociador tenint en compte les necessitats diverses i cobrir-les de manera que hi hagi avenç en tots els objectius i camins establerts.
Com valoreu la implantació del vehicle elèctric per potenciar la sostenibilitat? Suposa una oportunitat per al sector o una dificultat afegida per la renovació de flotes?
L’oferta actual d’autobusos elèctrics no cobreix les necessitats, especialment per als serveis interurbans i discrecional o, inclús, en serveis amb mini-bus, on pràcticament, no existeixen vehicles a la venda amb propulsió elèctrica.
La tecnologia actual d’aquests vehicles no dota suficient autonomia com per fer trajectes suficientment llargs i, així, sincronitzar-ho amb la normativa de temps de conducció i descans. Vull dir que en l’actualitat s’haurien de fer diverses parades per recàrrega elèctrica, i per descans, la qual cosa comportaria allargar exponencialment qualsevol trajecte de servei interurbà i discrecional, i tampoc hi ha infraestructures de recàrrega per vehicles industrials a la xarxa de carreteres. Mentre aquesta evolució tecnològica no arriba, es troben alternatives al mercat en relació a vehicles nets, menys contaminants, que ja s’estan adquirint per part d’empreses del nostre sector.
Quin ha de ser el futur del transport públic a Catalunya?
El futur passa per incrementar serveis i utilitzar més transport públic en detriment del vehicle privat, per ecologia, i sostenibilitat.
El futur ideal del transport públic a Catalunya el centrem en un model que facilités la complementarietat de la xarxa de transport públic a Catalunya. Per exemple, un model basat en una xarxa de transport públic que sigui equitativa en les seves modalitats i que aquestes, alhora, siguin complementàries entre elles amb l’objectiu d’arribar a tot el territori i, així, millorar la qualitat de vida de les persones usuàries del transport públic. Aquest model, però, requereix de la implicació de les administracions competents en la mateixa proporció per a cada mode de transport públic, tant en termes d’inversió, com de prioritat i, fins i tot, de consideració. El nostre sector, com hem comentat, té voluntat, convicció i motivació per a la mobilitat sostenible, tot i trobar-nos amb certs desequilibris quant a valoració que es fa, per part d’administracions i operadors, del nostre sector com a mitjà de transport respecte a les altres modalitats.
Quins són els reptes de futur més immediats per la FECAV?
Realment som una associació que ens agrada viure en el repte. En aquest sentit, una prioritat per a nosaltres és la conjugació d’un context on les empreses associades a FECAV puguin assumir una mobilitat sostenible sense dificultats, mantenint la seva viabilitat i la qualitat en la prestació de serveis, respectant els propòsits i objectius compartits que venen, alhora, fixats per part de l’Administració en termes de sostenibilitat, digitalització i connectivitat. Una qualitat destacable de FECAV és la seva visió estratègica i coneixement de l’estructura conformada pel nostre sector, que no és fàcil saber, a vegades, equilibrar els interessos de totes les parts implicades. Tanmateix, des de l’associació ens arremanguem per trobar consens, arribar a situacions d’entesa i, d’aquesta manera, cobrir necessitats de tothom i, en definitiva, facilitar el dia a dia dels associats, de l’Administració, de les entitats amb les que col·laborarem, els proveïdors i, especialment, els usuaris del transport públic.
Comments are closed.