MES ADVOCATS INTERNACIONAL està integrat en el grup MES ADVOCATS, amb despatxos a Madrid i Barcelona, associat amb AMSTERDAM AND PARTNERS, establert a Washington i a Londres, i membres de la xarxa LEXWORK INTERNATIONAL (www.lexwork.net), una associació de despatxos independents d’alta qualitat, amb oficines a més de 100 ciutats en 33 països d’Europa, Amèrica i Àsia.
La divisió de consultoria europea està integrada per un equip multidisciplinari de professionals que garanteix un contacte directe i un tractament personalitzat de cada client. A través d’una xarxa d’acords de col·laboració, l’equip incorpora com a col·laboradors externs a especialistes altament qualificats i amb extensa experiència, espanyols i d’altres països europeus, que ens permet treballar en temes especialitzats.
En l’àmbit de la Unió Europea treballem en la identificació, preparació, presentació i gestió de projectes. Seguim les convocatòries, detectem les oportunitats i, d’acord amb el client, fem una proposta, preparació, presentació i gestió de projectes finançats per la Unió Europea. Gestionem projectes per compte del soci líder, com a servei externalitzat, garantint el compliment dels calendaris i les obligacions d’execució del pressupost i d’elaboració i presentació d’informes i coordinació dels socis.
Deu anys d’experiència ens avalen com a despatx especialitzat en obtenir recursos de la UE per a empreses, i per altres entitats. Hem treballat en els principals programes competitius de la UE, amb un percentatge d’èxit molt important. Avui, al inici del nou període de programació 2021-2027, i davant el pla de recuperació, transformació i resiliència espanyol, en el marc de Next Generation EU, considerem que es donen unes circumstàncies excepcionals de recursos disponibles, per afrontar els grans reptes digitals i ambientals de l’empresa, i per això hem creat un servei especial NGEU, adaptat a les necessitats del client.
El despatx ofereix també assessoria estratègica i seguiment de polítiques i normes de la UE, ajudant a definir estratègies als nostres clients. Fem un seguiment de les polítiques i normes europees, Early Warning Alert, en les fases inicials de tramitació, normativa a la UE i identificació de vies de participació
NEXT GENERATION UE (NGEU): UNA OPORTUNITAT PER A LES EMPRESES
El 21 de juliol de 2020, el Consell Europeu va aprovar, entre d’altres mesures, l’instrument Next Generation EU (NGEU), proposat per la Comissió al maig i dotat amb un pressupost total de 750.000 milions d’euros pel període 2020-2024. El Consell va pactar que d’aquests 750.000 milions d’euros un màxim de 360.000 milions es concediria mitjançant préstecs reemborsables a molt llarg termini i els restants 390.000 milions, a través de subvencions. Espanya es beneficiarà de 140.000 milions d’euros del fons de recuperació NGEU. D’aquest total, 72.700 milions d’euros corresponen a transferències i els restants 67.300 milions, a préstecs.
Per accedir a aquest instrument, Espanya, com la resta de països beneficiaris, ha elaborat un Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que el passat 30 d’abril el govern va enviar a la Comissió Europea, per la seva negociació final. Dins aquest pla es concentren el gruix dels recursos del NGEU: 126.468 milions d’euros en el marc d’aquest mecanisme: 67.300 milions d’euros en préstecs i 59.168 milions d’euros en transferències. De moment, però, el Govern ha sol·licitat pels pròxims tres anys l’import en transferències, reservant per més endavant els 67.300 milions d’euros en préstecs.
El Pla, preveu fins a 10 polítiques prioritàries concentrades entorn a quatre eixos palanca: la transició ecològica, la transició digital, les polítiques de gènere i la cohesió social i territorial. Alhora, però, convé tenir en compte que és un pla de recuperació, que té com a primer objectiu ajudar a reconstruir les economies productives, especialment aquells sectors més afectats pels efectes de la pandèmia.
El Pla aporta una concurrència excepcional de recursos europeus i constitueix, doncs, una oportunitat única pel nostre país, i en particular per a les nostres empreses. La Unió Europea i el Govern Espanyol són conscients que l’èxit del Pla dependrà, en bona mesura, de si els recursos arriben realment al teixit empresarial. Per a les empreses i per a les patronals com Foment del Treball es tracta d’un repte que cal aprofitar. Ens ho explica Joaquim Llimona, advocat a MES ADVOCATS INTERNACIONAL.
1-. En quin estat es troba actualment el Pla espanyol de Recuperació?
El passat 30 d’abril el Pla va ser tramès oficialment a la Comissió Europea, tot i que des de feia mesos ja es mantenia un diàleg informal entre Comissió i Estat. Per tant, preveig que aquesta institució europea respondrà relativament ràpid i, en principi, no crec que faci grans canvis, sobretot pel que fa a les inversions previstes de dur a terme amb els fons. Després, el Consell de ministres de la UE haurà d’aprovar tots els plans de tots els Estats. Existeix un consens perquè tot això es faci el més ràpidament possible, per tal que els diners arribin quan abans millor. De fet, Espanya ja ha inscrit partides en el pressupost d’aquest any per un import de 27.500 M€, equivalent al que rebrà d’Europa pel 2021, i ja ha començat a obrir algunes convocatòries. La nostra previsió és que tot plegat s’acceleri a partir del mes de juny. Per tant, cal estar preparats.
2-. Existeix la impressió que aquests diners acabaran gastats en grans projectes, en benefici de grans empreses i estructures públiques, i que la empresa mitjana i petita no se’n beneficiarà. Creu que és així?
La premsa es fixa en els grans projectes: sobre el vehicle elèctric, l’hidrogen verd, la captura de CO2. I això pot acabar donant la impressió que no quedaran diners per a les empreses, diguem-ne, d’una dimensió més normal. Però això no és així. En aquests grans projectes, l’aportació dels fons UE girarà entorn al 25% i, per tant, quedaran molts diners per distribuir. I aquí la voluntat europea, que el Govern espanyol ha de complir, és que els diners arribin al major nombre d’entitats, per projectes individuals i per projectes més grans i compartits, que beneficiïn a un grup d’empreses, però també a universitats, centres de recerca, administracions públiques. Hem de tenir clar que el termòmetre de l’èxit d’aquest programa serà que arribi i activi l’economia productiva, que tant ha patit des de març de 2020. És una oportunitat per reconstruir i modernitzar.
3-. Quines són les prioritats que han de complir els projectes?
En primer lloc, no hem d’oblidar que aquesta injecció de recursos europeus està pensada per ajudar a reconstruir l’economia, les empreses, després de la pandèmia.
Això, però, no impedeix que els fons NGEU, per finançar un projecte, exigeixin que aquest contribueixi a modernitzar el sistema productiu entorn a quatre grans palanques: la transició climàtica, la transició digital, les polítiques de gènere i la cohesió.
Per tant, cal plantejar projectes vinculats a la sortida de la crisis, però que alhora ens permetin avançar en aquests objectius. Aquest sistema de prioritats està recollit al Pla espanyol de recuperació.
4-. Justament: com aniran les convocatòries. Que són els PERTES i els projectes tractors?
Hem de distingir tres blocs d’ajudes derivades del Pla. En primer lloc, hi haurà un seguit d’ajudes destinades a modernitzar el país, és a dir digitalitzar-lo, adaptar-lo a la transició ecològica i als canvis de la societat. En aquest primer bloc hi haurà moltes ajudes pel sector públic, sobretot pels municipis, però, en molts casos, les empreses també podran ser beneficiaries d’aquest canvi, per exemple, rebent serveis de digitalització, formació per adaptar-se als canvis, etc.
El segon bloc correspon a ajudes individuals per empreses. En aquest sentit, creixen moltes línies d’ajudes ja existents i se’n creen de noves. Per exemple, es multipliquen els diners de les línies del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial, entitat pública empresarial depenent del Ministeri de Ciència i Innovació) destinades principalment a projectes d’R+D+I d’empreses espanyoles.
Finalment, el tercer bloc el formen els PERTE, (Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica) i els projectes tractors. L’objectiu d’aquests projectes és “tractorar” o liderar canvis necessaris en determinats sectors productius. Aquests projectes hauran d’involucrar a gran part de la cadena de valor industrial en qüestió i podran incloure a empreses grans i pimes, així com a entitats del sector públic. A més, PERTE i tractors hauran d’afectar a més d’una Comunitat Autònoma, ja que l’objectiu és provocar un canvi sobre el conjunt del territori espanyol.
5.- Aleshores, quina és la diferència entre els PERTE i els projectes tractors? Podran participar-hi entitats que no en formin part des de l’inici?
La primera diferència és la mida: els PERTE son grans projectes que impliquen molts diners i són liderats per grans empreses, mentre que els tractors són projectes més petits, tot i que també hauran de complir amb les condicions explicades abans. La declaració d’un projecte com a PERTE es farà per Acord de Consell de Ministres, mentre que està previst el mateix pels projectes tractors. En ambdós casos, però, està prevista la publicació del projecte per tal que altres entitats pertinents que tinguin interès puguin adherir-s’hi. Encara no se sap ben bé com serà el procediment, però el que està clar és que haurà de ser transparent i públic.
6-. Si ara una empresa té un projecte que creu que pot rebre finançament del NGEU, què ha de fer?
Com deia en l’anterior pregunta, per poder comprometre aquesta quantitat tan gran de recursos, i tal com deixa entreveure el Reial Decret Llei 36/2020, d’execució del Pla, les convocatòries i licitacions es tramitaran pel procediment d’urgència. Això fa que sigui molt important que les empreses que tenen un projecte i el volen presentar, el treballin. En defineixin els objectius, el pressupost, el contingut. El Govern està publicant de forma continuada convocatòries per tal que les entitats interessades presentin manifestacions d’interès. A més, fora d’aquest marc més estructurat, les empreses poden enviar les seves idees de projectes a l’administració. Això és important per preparar els projectes, però també és molt important per ajudar a orientar millor les futures convocatòries. El govern necessita que les empreses diguem perquè volem els diners.
7-. Imaginem una empresa mitjana (o gran o petita), quines condicions ha de complir per poder accedir als fons?
Una empresa pot fer dues coses. Mirar de sumar esforços amb altres empreses i altres entitats i participar en un projecte tractor; o fins i tot, si té la dimensió adequada, liderar-lo. O buscar la seva possible ubicació en un PERTE. Ens sembla molt important que el teixit empresarial català, tant present a Foment, construeixi projectes tractors, basats en la col·laboració.
Però també existeix la possibilitat de demanar recursos per un projecte només d’aquella empresa. En aquest cas cal demostrar que es un projecte innovador, que aporta solucions que són interessants també per altres empreses, i que correspon als objectius del Pla. Hi haurà moltes convocatòries.
8-. Quin paper pot jugar una organització com Foment del Treball per aconseguir que els seus socis treguin un rendiment d’aquests fons.
Foment està fent una tasca important de difusió de la informació, organització d’activitats de debat i d’actualització, sessions amb els responsables del Pla del Govern espanyol, i s’ha posicionat com a Patronal exigint que els diners arribin a les empreses.
Però, a més, pot ser un instrument per les empreses. Un fòrum on les empreses puguin enviar els seus projectes, debatre’ls, trobar altres socis que s’hi vulguin adherir. En definitiva, vetllar perquè l’empresa catalana estigui present i al màxim d’activa en aprofitar el Pla.
Comments are closed.