L’empresari català Joan Guillén (Vellut Floristes i Art d’Horta Floristes) és el president del Gremi de Floristes de Catalunya i, des de finals de 2018, també és el president del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme, una federació d’entitats de representació empresarial i sectorial creada l’any 1980 per a la defensa, representació i foment dels interessos generals dels sectors del comerç, dels serveis i del turisme de Catalunya.
Des de la revista de Foment conversem amb Joan Guillén per reflexionar sobre diferents aspectes de l’actualitat econòmica a Catalunya i dels reptes de futur per als diferents sectors.
Estem a les portes de Sant Jordi, la data més important per al gremi de floristes. Quina és la previsió del sector per a un nou Sant Jordi en el marc de la pandèmia?
Hem pogut negociar molt bé amb l’administració, a través dels departaments de sanitat, interior, comerç i cultura per establir un protocol de seguretat per la Diada de Sant Jordi. El plantejament del Procicat és que els professionals puguin ocupar la via pública amb parades de flors i llibres. Ara falta només la part de compliment per part dels Ajuntaments, que són els titulars de l’ocupació de la via pública i els que poden decidir com es farà.
En el cas de Barcelona per exemple ha estat exemplar, amb espais controlats pel gremi de floristes i de llibreters i l’ocupació de la via pública només estarà permesa als professionals. Els floristes coneixen els protocols, porten un any aplicant mesures de prevenció i seguretat. Tot està pensat perquè no hi hagi grans concentracions de gent i, si hi són, tenim sistemes per frenar la situació. No volem que Sant Jordi sigui un punt de inflexió en el repunt de casos.
Esperem un bon Sant Jordi perquè si eliminem les 3.400 parades de particulars i associacions, només queden els floristes professionals. Es vendran menys roses però en global, el percentatge serà més alt per als floristes. Cal tenir en compte també que aquest any hi ha hagut inundacions a Colòmbia i a Equador, per tant tindrem menys roses i de menor qualitat i amb un repunt de preus ja que el mercat holandès els ha encarit.
Esperem vendre entre 3 i 4 milions de roses, la meitat que en un any normal.
Com ha viscut l’últim any el gremi de floristes?
Ha estat molt dur. Som l’únic sector que treballem amb un producte perible i que no ha estat considerat com a essencial. La resta d’establiments amb productes peribles han pogut obrir però nosaltres no. Vam rebre la notícia del confinament amb les càmeres plenes, just a l’inici de la primavera que és quan tenim el 50% de les vendes al sector.
Vam sol·licitar un cessament de lucre a les administracions però no ens van fer cas. Quan vam poder tornar a obrir, vam haver de llençar tot el producte i a més a més pagar la factura de tot el que no havíem pogut vendre perquè estàvem tancats i tornar a comprar productes de nou per la reobertura.
Ho hem passat malament sobretot per la inestabilitat de no saber què has de fer i com actuar. Hem patit una reducció del 30-40% en vendes. Una part dels nostres clients son establiments i celebracions d’esdeveniments (casaments, congressos, festes…) que no s’han produït. Aquest canal l’hem perdut i l’únic canal fiable ha estat la venda al públic.
Esperem que la vacuna faci efecte i la situació vagi a millor. A més, amb tres dies de celebració de Sant Jordi també ens permetrà esponjar la venda.
Les compres per internet han crescut amb força durant arran de la crisi provocada pel coronavirus. Amb les flors ha passat el mateix?
Les vendes per internet han augmentat en tots els sectors. Al nostre sector hi ha grans companyies de transmissió floral que copen molt el mercat i una floristeria no pot lluitar amb ells. El que cal fer és potenciar les pàgines web perquè els clients tinguin una opció més i que no hagin de desplaçar-se a la botiga alhora que reforcem el canvi de furgonetes per poder circular a la zona de baixes emissions.
El sector està immers en la digitalització?
Hem invertit en digitalització però no per augmentar el mercat sinó per consolidar el que tenim. Actualment la tendència és contactar amb la floristeria més propera al lloc on s’ha de lliurar el ram. Els clients cada cop són més conscients de la importància de fer compres sostenibles i evitar desplaçaments.
Gràcies a la digitalització augmentem els canals de venda i també hem notat que, amb el confinament i el major nombre d’hores a casa, la gent aposta pel consum de plantes per fer un entorn més còmode.
Vostè també és el president dl Consell de Gremis, integrat per gremis i associacions sectorials que actualment agrupen prop de 15.000 petites i mitjanes empreses de sectors que han patit especialment la crisi. Com estan actualment?
La definició de com s’ha viscut la crisi en cada sector es diferent. Al comerç ho estan passant molt malament perquè ara hi ha tancaments perimetrals, ara tancaments de cap de setmana… no hi ha hagut cap regularitat ni capacitat de previsió.
El turisme també està tocat. Aquesta setmana santa hi ha establiments que no han obert perquè no els surt a compte i en molts casos no tenen mercat que hi pugui accedir.
Pel que fa a serveis, segons quins gremis han augmentat la seva activitat. Amb el confinament i la implementació del teletreball, moltes persones han decidit fer millores a casa per adequar-les a la nova normalitat, així que sectors com l’elèctric, de mobles i reformes han pogut salvar els números.
La resposta del Govern ha estat suficient?
L’única cosa que ha fet bé el govern espanyol han estat els ERTOs que han permès a moltes empreses salvar la situació, aguantar i esperar a poder tornar a treballar.
Pel que fa a les macroajudes que surten als mitjans, en realitat no estan arribant. I en l’últim paquet d’ajudes molts sectors no podien sol·licitar-les. Ha faltat definició i rigor per oferir ajudes directes a qui ho necessita.
La Generalitat també s’ha quedat curta amb les ajudes de 2.000 euros per als autònoms, que no cobreixen gran cosa.
Quines accions heu dut a terme des del Gremi per defensar els interessos del comerç, els serveis i el turisme?
El Gremi està dins Confederació Espanyola de Comerç per canalitzar les queixes i traslladar-les al ministeri. Hem estat lluitant des del 13 de març, tant en lluites generals de grans accions com en petites accions puntuals que han afectat a sectors en concret. Durant tot període hem tingut reunions a Madrid, amb la Generalitat i també amb ajuntaments participant en plans i accions per promoure mesures que ajudessin al comerç.
Hem demanat ajudes per a tots els sectors, que s’obrissin establiments i sobretot hem treballat en la canalització de la informació perquè arribés a tots els associats i sabessin en cada moment com s’havia d’actuar.
Ha estat un any en el que, en comptes de seguir la pauta de treball que teníem (amb la borsa de treball, la creació de l’escola d’oficis, etc.) ens hem abocat a defensar, conservar, interpel·lar, ajudar i traslladar informació. És un any de frustració perquè falta molt per fer però també de satisfacció per totes les coses aconseguides estant a primera línia lluitant i queixant-nos.
El comerç ha hagut de fer un gran esforç per adaptar-se a les canviants normatives del govern (mampares, aforament, distàncies…) Els petits establiments han pogut fer front a aquestes despeses?
Els establiments han fet un esforç per adequar-se a totes les mesures, amb el complement exhaustiu de l’aforament, el gel, les mampares… Tant és així que la taxa de contagi al comerç és mínima, un 0,8% i la gent té la plena percepció de que l’activitat comercial és segura.
Hem complert i hem treballat des del primer moment i, en canvi, hem estat els grans penalitzats en tancaments que ens han impedit desenvolupar la nostra feina. No s’entén que es pugui anar en transport públic sense mantenir distàncies i en canvi es tanquin els comerços.
No s’ha treballat bé, la gent no entén les decisions que es prenen i les situacions són crítiques.
Des del Gremi, en els casos en els que hem vist incompliments, ho hem posat en coneixement de la Generalitat. No ens podem permetre que les individualitats vagin en contra del conjunt.
La digitalització també és clau per als comerços de proximitat. S’hi ha pogut adaptar durant l’últim any?
La digitalització forma part del present i del futur. Ens hi estem adaptant i readaptant amb els canvis necessaris. Tothom està millorant, també en el món de les xarxes socials que permet la comunicació amb el client, i així continuarem.
Una part important del públic s’ha introduït en aquest tipus de compra online i nosaltres hem de ser-hi. Els gremis intentem ajudar però encara hem de trobar la clau màgica. La digitalització ha vingut massa ràpid i encara ho hem de pair.
Sembla que l’arribada de la vacuna obre una porta per l’esperança sobretot per al turisme. Com afronta el sector la campanya per aquest estiu?
El sector està esperant com evoluciona el projecte de passaport sanitari. Cada vegada endarrereixen més la vacunació: primer es parlava de l’estiu i ara ja diuen a finals d’estiu, quan el 20 de setembre acaba la campanya turística.
La situació no es qüestió nomes del nostre país també hi ha la realitat dels diferents països d’Europa. O les vacunes van a un altre ritme o aquesta campanya d’estiu serà molt complicada.
Quines accions demaneu des del Gremi al nou govern de Catalunya per accelerar la recuperació econòmica?
Primer, que té possibilita de donar suport econòmic no dubti a fer-ho. El moment és ara, no d’aquí 10 mesos. I també flexibilitat quan estableixi noves mesures de tancament, que siguin molt curosos i que els sectors que no generen risc puguin continuar treballant.
El que demanem és que hi hagi govern el més aviat possible i que comenci a elaborar el pla de recuperació econòmica i puguem treballar amb sensació de seguretat. Necessitem un govern que funcioni. El comerç ha caigut un 20%, el turisme un 85% i encara no sabem quin serà el preu final de la pandèmia.
Hem d’aconseguir que el preu final no avanci o que permeti recuperació de les empreses. I, en les vies per accelerar la recuperació econòmica i posar-la en marxa, els gremis tenim un paper rellevant perquè som sectors professionals que podem tirar endavant i fer nova contractació. Demanem que apostin per nosaltres en les polítiques econòmiques.
Comments are closed.