Eugeni Osácar Marzal és el Director de Recerca del CETT Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy.
Doctor en Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni per la Universitat de Barcelona, Osácar és docent i investigador, especialitzat en el binomi del turisme i el cinema. En aquest àmbit ha publicat cinc llibres, diferents articles científics i de divulgació i 15 guies digitals.
El turisme ha estat un dels sectors més afectats els darrers dos anys però l’èxit d’ocupació per Setmana Santa fa preveure una bona temporada d’estiu. És així? Es recuperaran les xifres prepandèmia?
A mesura que anem deixant les restriccions vinculades a la pandèmia (almenys a una part important d’Europa), no hi cap dubte que un dels grans desitjos de la gent és tornar a viatjar. A més, la situació amb la Covid-19 a molts països, especialment a Àsia, però també a l’Àfrica, fa que els viatges a aquestes zones del món creixeran més lentament. Per tot això, Barcelona es troba en una situació òptima per recuperar durant el 2022 l’activitat turística.
La recuperació de grans esdeveniments presencials com el Mobile posicionen Barcelona com una ciutat de referència per a grans congressos?
Barcelona és i continuarà sent una de les grans ciutats, a nivell mundial, en el sector MICE (Reunions, incentius, congressos i exposicions). És important recordar que el 2019 aquest sector va generar 1.900 milions d’euros, representant el 19’7% de tota l’activitat turística de l’any. A més, les previsions de congressos, fires i reunions per aquest any i, sobretot, pels propers és força optimista, amb més de 100 esdeveniments confirmats pel 2022.
De fet, el present i el futur del sector MICE a Barcelona és molt important a nivell estratègic, ja que per permet diversificar l’activitat i desestacionalitzar la demanda, aconseguint, a més, un augment significatiu de la despesa per visitant. Pel que fa al tipus d’esdeveniments, sempre és important tenir grans congressos de referencial mundial com el Mobile o el ISE, però el que converteix a una ciutat en líder no és un gran congrés sinó mantenir un activitat continuada durant tot l’any amb congressos i reunions que generin impacte econòmic.
Quins són els atractius de la coneguda com a “Marca Barcelona”?
La imatge de Barcelona o la seva marca es posiciona a partir de diversos atributs reconeguts i valorats mundialment. En destacaria principalment tres:
- La vida cultural, entesa en un sentit ampli, on hi trobem el patrimoni i l’art, però també les indústries creatives com la música, la literatura i les produccions audiovisuals (pel·lícules i sèries).
- El paisatge urbà, especialment l’arquitectura.
- La gastronomia.
Aquests atributs o atractius han de servir per reforçar el relat de la ciutat, sobretot, per millorar la projecció de la ciutat i el seu reconeixement internacional basat en allò que la ciutat és i vol ser.
Molts barcelonins van redescobrir la ciutat durant la pandèmia degut a la manca de turisme. Una Barcelona sense turisme és viable?
Totes les grans ciutats europees, sense excepció, plantegen el turisme urbà com un dels sectors a desenvolupar. Un altra tema, necessari d’assumir i gestionar, és el pes econòmic i social que té o pot tenir el turisme a cada lloc. En el cas de Barcelona, el dilema maximalista de turisme sí o no, no té massa sentit. El que és o hauria de ser realment determinant, és com gestionar la ciutat perquè sigui compatible l’activitat turística amb la convivència amb els residents i la vida local.
Per quin tipus de model turístic ha d’apostar Barcelona?
Més que definir un model turístic, com deia a la resposta anterior, s’ha d’incorporar el turisme i la seva activitat al model de ciutat que es té o es vol tenir. Les aportacions del turisme a Barcelona són evidents (activitat i vitalitat econòmica, generació de negocis i empreses, llocs de treball, etc.), però si no som capaços de trobar l’equilibri amb la vida local dels residents, la percepció negativa cap al turisme anirà en augment.
Per tant, aspectes claus de la ciutat com l’excessiva proliferació (legals o no) d’HUTs (habitatges d’us turístic), l’ús massiu i intensiu de determinats espais, la concentració de comerços turístics i de restaurants i bars, i l’ús indiscriminat de tot tipus d’enginys i vehicles de mobilitat personal que ocupen l’espai (voreres, centre històric, passejos, etc.) són alguns dels reptes que els responsables de les diverses administracions amb competències han d’afrontar si volem que Barcelona continuï sent una ciutat fantàstica per viure, però també per visitar.
També hi ha moltes queixes per l’augment de preus dels habitatges de lloguer a la ciutat i la proliferació de pisos turístics. Cal una regulació més forta en aquesta línia perquè puguin conviure els residents i el turisme?
Absolutament. Com ja he comentat, uns dels aspectes més negatius per les ciutats són els HUTs (ja siguin legals o no). Aquest tipus d’habitatge turístic malmet enormement la convivència entre residents i visitants, a més de contribuir decisivament a l’encariment del lloguer a la ciutat. Sens dubte, la sensació real per part dels residents d’invasió turística en determinades zones de la ciutat, té en els habitatges turístics un del seus grans causants.
Com a especialista en turisme cinematogràfic, creu que és un sector que està en alça?
És una de les modalitats turístiques més emergents i dinàmiques del segle XXI. Si durant els primers quinze anys del segle, el nombre de persones que viatjaven a un lloc perquè l’havien vist a una pel·lícula era molt nombrós (es calcula que eren uns 80 milions de persones a tot el món), amb la irrupció del fenomen de les plataformes en streaming i del protagonisme de les sèries, aquest interès ha anat en augment. Hi ha diversos països com el Regne Unit o Nova Zelanda, que basen part de les seves estratègies de màrqueting i promoció en les produccions audiovisuals (pel·lícules i sèries).
Per què Catalunya és un plató cinematogràfic tan valorat?
Catalunya té diverses característiques que fan que sigui un territori idoni per tot tipus de rodatges. En primer lloc, el clima i especialment els dies de llum natural per any són molt valorats. A més, hi ha un gran diversitat de paisatges (ciutats, centres històrics, platges, parcs naturals, muntanya, etc.) ben comunicats. En unes tres hores es pot passar d’uns zona com el Delta de l’Ebre a una muntanya com el Pirineu.
Un altre aspecte que tenen molt en compte les productores internacionals i les nacionals és que Catalunya disposa de molt bones empreses i tècnics en tots els àmbits audiovisuals. Finalment, no podem oblidar que avui dia la major part de països i territoris competeixen entre ells per captar els grans rodatges internacionals. I en aquesta gran competència, un aspecte clau són els incentius fiscals. Catalunya, com la majoria de les comunitats autònomes de l’Estat, tenen uns incentius que poden arribar al 30%, sent dels més competitius d’Europa.
Comments are closed.