La manca de personal qualificat és una de les principals dificultats de les empreses catalanes. Estela Sánchez, directora de Direcció de Persones (RRHH) a DICOMOL (Diseño y construcción de moldes) explica a Foment de la Producció la realitat d’aquesta problemàtica.
DICOMOL, amb 40 anys d’experiència al mercat, és una empresa que es dedica a la construcció i també a la reparació de motlles per injecció de plàstic. Ubicada a Montcada i Reixac amb 35 treballadors en plantilla, DICOMOL ofereix disseny, construcció, reparació, posada a punt i manteniment de motlles d’injecció i d’altres tecnologies.
Com és el perfil de tècnic de motlles?
El perfil de motllista sembla senzill perquè la gent es pensa que fer un motlle són dues peces de ferro que et permeten crear una peça nova. En el cas de les ampolles de vidre, per exemple, sí que és així però els motlles que fan injecció de plàstic són molt més complexes.
El perfil de motllista ha de tenir una vessant molt àmplia i coneixements de mecatrònica, electricitat, mecànica i és molt difícil de trobar.
Quina formació ha de tenir un motllista?
Haurien de tenir un grau mig de mecànica per tenir una base general i després el grau superior de Disseny i Programació de Producció, que és la fabricació al taller. A Caldes es va iniciar ara fa 2 anys en un centre de formació el cicle formatiu de Motlles i Matrius però és molt incipient; just la primera promoció acabarà aquest any i són joves que sortiran amb una experiència molt bàsica.
En aquest sector, fins que no veus molts casos i problemàtiques, tardes molt temps a tenir un gran domini i coneixement de les diferents casuístiques a l’hora de fabricar o reparar un motlle. No estem cada setmana fent un motlle nou per poder aprendre en poc temps totes les problemàtiques del mercat.
I no trobeu personal qualificat per cobrir aquests perfils?
Hi ha un buit de personal molt gran. Durant l’època de crisi en el sector, Xina va endur-se molta producció i l’ofici va perdre atractiu. Ara el que ens trobem és que hi ha perfils que ja estan a punt de jubilar-se o bé joves que s’introdueixen al mercat laboral però hi ha una mancança de personal preparat entre 30 i 45 anys. No existeix.
Quan podeu trigar a cobrir una vacant?
És complicat. Tots els currículum que arriben, si més o menys encaixen, els entrevisto. Ara mateix ens farien falta quatre ajustadors però no en trobem. Una solució podria ser anar-los a buscar a altres empreses, però no és la nostra manera de fer tot i que a nosaltres ens ha passat.
Així només es genera una bombolla especulativa i es paguen sous molt elevats a persones que per currículum i experiència no haurien de cobrar tant. Aquests professionals se’ls emporten clients o possibles clients pagant molts més diners dels que podem oferir les pimes però en realitat, un cop estan allà, les funcions que fan són molt més pobres de les que podrien fer a la nostra empresa, o d’altres motllistes
Llavors, on aneu a buscar els perfils que necessiteu?
A les escoles i després els formem nosaltres amb el risc que després d’un temps acabin marxant. Que una persona entri i es quedi després de 8 anys és molt complicat perquè volen veure altres coses. I això passa a tot Europa i també a altres països com Mèxic.
Quan vaig a les escoles perquè s’engresquin a estudiar formació professional, alguns alumnes em comenten que és un risc que el sector entri en crisi i es quedin sense feina però jo els responc que han de pensar en el mercat global. Si aquí es queden sense feina segur que podran anar a altres països.
Els joves coneixen la indústria i les opcions que ofereix la Formació Professional?
Hi ha un gran desconeixement del món industrial. Els joves tenen interès en professions TIC i STEM però no per les TEC (tècniques). Encara es veu la indústria com una cosa bruta i no atractiva i aquí cal un canvi important.
Hi ha pares que veuen la formació professional com un fracàs. Una cosa és no saber què estudiar i l’altra és la injusta mala imatge que arrossega la formació professional durant tants anys. En aquesta línia cal picar pedra i veurem els resultats d’aquí a 10 anys.
Quines millores caldrien per revertir la situació?
Fa anys que lluitem i que la Generalitat ha donat més recursos als centres de formació però no acabem de tenir paritat. Cal despertar interessos als nens de primària, no pot ser que només coneguin els oficis d’advocat, metge i bomber. A les escoles hi ha tecnologia, TIC, robòtica però no se’ls dona als nens i nenes un tornavís i un cargol perquè intentin fabricar coses i això cal fomentar-ho des de petits.
I també es fa necessari trencar estereotips de les dones en temes d’indústria. No és un tema de discriminació sinó de fer-ho més atractiu ja que tenim maneres de pensar diferent. Cal que a l’etapa del batxillerat els joves puguin plantejar-se, amb un gran ventall d’opcions, què volen estudiar i que no escullin una opció per falta de coneixement o per la desinformació dels pares.
Sinó, hi ha el perill que es perdin especialitats perquè no hi ha professionals qualificats. Perfils laborals que, ara per ara, continuen sent necessaris per a la indústria com els tècnics de motlles.
Com es pot fer més pedagogia?
És imprescindible connectar xarxes. Quan vaig a fer xerrades sobre Formació Professional veig que som els de sempre parlant de les mateixes feines. Si només ho expliquem dins dels nostres cercles, aquesta informació es queda allà. És necessari que obrim portes. Dins del sector sempre comentem que com que no existeix una sèrie de televisió protagonitzada per tècnics de motlles, la professió no té interès. I en altres sectors passa el mateix, es considera als treballadors de la indústria professionals de segona categoria però gairebé cobren més que un advocat o un metge.
No té sentit que arran de programes com Masterchef els joves es barallin per treballar per 800 euros amb jornades de 12 hores a una cuina i que no tinguin interès en un sector com el nostre on els aprenents entren amb un sou base de 1.400 euros per una jornada de 8 hores.
Comments are closed.