La XII edició dels premis ‘Dissenyant en fusta’ beca els tres millors projectes dels alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
El Gremi Fusta i Moble ha entregat els premis als millors exercicis dels alumnes de l’ETSAB de l’assignatura Dissenyant en Fusta, Construcció i Càlcul. Des de fa dotzes anys, i gràcies a un conveni entre les dues entitats, el Gremi beca amb 400 euros els tres millors exercicis. Aquest any, el repte consistia en construir en fusta una coberta per al teatre Grec de Barcelona.
Jorge Blasco, que fa més de 15 anys que imparteix aquesta assignatura optativa a l’ETSAB, explica a Foment de la Producció que aquest curs han batut el rècord d’inscripcions amb 50 alumnes.
Què aprenen els alumnes en aquesta assignatura?
Es tracta que coneguin el material, la fusta com element constructiu i també com element estructural, com a suport de tot el que serà l’edifici. Com que hi ha alumnes de diferents cursos, intentem treballar el càlcul d’una forma senzilla aplicada a la fusta.
Com s’escull el projecte que han de presentar?
Amb l’Antonio Orti, l’altre professor, busquem projectes que ja haguem realitzat nosaltres o n’agafem que eren de metall i els transformem en fusta o bé ens l’inventem, com aquest any. Són projectes que comencen en tridimensionat i la idea és que, a mesura que avança el curs i els alumnes van dominant el càlcul, el projecte va canviant perquè s’adonen que hi ha coses que no funcionen. A part del document on es justifica el càlcul, els estudiants entreguen una maqueta i un pòster que resumeix el seu projecte de forma clara i gràfica.
Els joves tenen interès en la fusta?
Sí, es van adonant que hi ha més elements que el formigó i l’acer. Com va dir Àlex de Riquer, “la fusta és el formigó del s.XXI”. El que cal és gent convençuda, que estigui enamorada de la fusta i que l’entengui. No es tracta només d’agafar un projecte i canviar-lo, sinó de projectar directament amb fusta.
Cal doncs més formació i professionals que dominin la fusta?
Sí. A part de ser professor sóc constructor d’estructures i a vegades m’arriben projectes en els que veus que l’arquitecte no ha pensat en fusta sinó que es una transcripció directe d’una estructura de formigó o d’acer que canvien per fusta. Però cada material té les seves peculiaritats.
Què suposen les beques del gremi per als alumnes de l’ETSAB?
És un recolzament important. Des del Gremi, ara fa 12 anys, es va pensar que era important promoure la fusta des de la formació. Al principi s’escollien només dos projectes però cada cop és més difícil i ho hem ampliat a tres. Aquest any, com que hi havia tants alumnes, els treballs s’han fet en grups de dues persones però normalment es feien individualment.
A la jornada de lliurament de les beques, coincidint amb Sant Josep, patró del gremi, vam poder conversar amb els autors de tots els projectes premiats aquest any.
Lars Wüstemann i Thalia Budin
Per què vas escollir aquesta assignatura?
Des del principi de la carrera he tingut molta inclinació cap a la construcció amb fusta. Abans de començar vaig visitar l’exposició “La fusta, construcció del futur” i va canviar totalment la meva perspectiva del que és la construcció i mètodes constructius convencionals. Quan vaig començar a la UPC, on estic fent un any d’Erasmus, i vaig veure les matèries optatives no m’ho vaig pensar dues vegades.
Com ha estat l’experiència de treballar en fusta?
M’ha encantat. Em sembla que és necessari i que ha de ser el futur. És un material excel·lent, biodegradable i m’ha agradat molt saber com es comporta la fusta i com treure profit del seu comportament particular en relació a altes materials.
Quines característiques té el vostre projecte?
Els paràmetres que vam prendre per dissenyar el teatre van ser preservar allò natural, allò original del lloc que és tota la part posterior de pedra i vam decidir influir en el parc que envolta el Teatre Grec. Vam realitzar una successió d’arcs perquè els fonaments es recolzaven en el parc i no a la muntanya i també perquè, al unir-los tots en aquesta malla que vam posar, l’estructura es comporta com una i estalviàvem molta més fusta amb un resultat sostenible.
Què ha estat el més sorprenent o difícil de l’experiència?
El que m’ha agradat del curs és que hem anat a un nivell de detall molt gran. A mi mai m’havia tocat calcular quants perns necessita una unió, ni el gruix de la placa en unions de fusta. Em va semblar molt interessant.
Què suposa guanyar aquesta beca?
Doncs que la direcció que estic prenent és la correcta. Estic molt sorprès i representa molt per a mi perquè és el primer reconeixement que guanyo.
T’agradaria fer més projectes amb fusta i seguir formant-te en aquesta matèria?
Cada projecte que començo intento realitzar-lo amb fusta, sempre depenent de les condicions el lloc i la cultura, però m’agrada la fusta i els materials reciclats. Si no hi ha més alternativa, llavors utilitzo materials menys sostenibles. De fet vull fer un màster sobre fusta i direcció sostenible i aquesta és la direcció que vull prendre.
José Mulet i Santiago Bedoya
Per què vau escollir aquesta assignatura?
José: Em va semblar interessant perquè es parla molt del metall i del formigó però mai havia tractat amb estructures de fusta. A més, els companys ens van dir que aprendríem moltíssim.
Santi: D’alguna manera vull enfocar el meu futur professional cap a les estructures i, en particular, les de fusta. Des de petit m’ha agradat la fusta, la meva família és de Colòmbia i allà hi ha un tipus de fusta que és la Guadua que em sembla molt bonica. Ja de petit m’agradava aquesta fusta i les estructures que es creen i vaig tenir clar que volia fer l’assignatura.
Com ha estat l’experiència de treballar en fusta?
José: Molt interessant. Fins el punt que estic fent el projecte de final de carrera i construiré amb fusta.
Santi: M’ha agradat molt. Ja havia construït petites coses amb fusta a nivell manual al taller i m’encanta.
Quines característiques té el vostre projecte?
Santi: Vam estar mirant forces referències i volíem fer una cosa diferent, que no fos només un càlcul sinó una petita part d’investigació. Vam trobar projectes on es reduïa la quantitat de fusta optimitzant el procés de disseny.
José: Ens va semblar una estructura que s’adapta molt bé a l’entorn, es recolza en 4 punts, deixa tot l’exterior amb la idea de connectar amb el teatre i la natura.
Què ha estat el més sorprenent o difícil de l’experiència?
José: L’inici va ser complicat perquè no sabíem com fer la forma perfecta de la fusta però, un cop la vam tenir, tot va ser més divertit.
Què suposa guanyar aquesta beca?
José: En el meu cas és la primera beca i, ara que estic al final de la meva etapa com a estudiant d’arquitectura, la veritat és que estic molt orgullós, és un motiu més per continuar amb la fusta.
Santi: És un orgull personal. M’agrada que es realitzin aquests tipus de concursos dins la universitat perquè li donen un aire menys acadèmic.
Us agradaria fer més projectes amb fusta i seguir formant-vos en aquesta matèria?
José: Si surt algun curs i puc fer-lo, m’agradaria. A més, com a arquitecte també és una altra sortida professional.
Santi: M’agradaria molt poder aprofundir més en el món de la fusta.
Ivo Costa i Alexandra Vier Gehrmann
Per què vau escollir aquesta assignatura?
La vam triar perquè als cursos de construcció mai vam tenir l’oportunitat d’aprendre sobre construccions en fusta i és un material que sempre ens ha interessat.
Com ha estat l’experiència de treballar en fusta?
Planejar construccions amb fusta va ser diferent a tot el que havíem fet fins aquell moment. La fusta és un material viu i cal entendre’l, pensar en la direcció de les fibres, el tipus de fusta, les dimensions factibles del material, etc. Factors que, per exemple, no cal tenir en compte quan projectes estructures amb formigó.
Quines característiques té el vostre projecte?
La idea principal del projecte era mantenir una de les qualitats més importants del Teatre Grec: estar a l’aire lliure, amb la natura i el paisatge com part de l’escenografia. Per això vam decidir des de l’inici projectar una coberta en voladís que s’alcés cap a l’escenari. L’estructura consisteix en suports en forma d’arc units per una biga principal que treballa a tracció. Aquesta es repeteix radialment envoltant les grades de forma semicircular.
Què ha estat el més sorprenent o difícil de l’experiència?
Definitivament, el més complicat ha estat realitzar tots els càlculs necessaris per comprovar l’estabilitat. No havíem tingut classes d’estructura tan detallades abans i al principi ens va costar molt entendre tots els càlculs. I el que més ens ha sorprès de treballar amb fusta és la seva increïble resistència al foc.
Què suposa guanyar aquesta beca?
La veritat és que mai vam pensar que sortiríem escollits. Al principi vam tenir moltes dificultats i la nostra estructura canviava cada dues setmanes així que la nostra única meta era aprovar el curs. Ens vam esforçar molt i ens va sorprendre molt veure que no només havíem aprovat amb honors sinó que també havíem guanyat la beca. La felicitat i la satisfacció interna, al veure que tot el treball que vam invertir va valer la pena i va sobrepassar totes les nostres expectatives, són molt difícils d’explicar.
Us agradaria fer més projectes amb fusta i seguir formant-vos en aquesta matèria?
Ens encantaria provar què més ens pot oferir aquest material que ara torna a guanyar importància. Creiem que la fusta estarà sempre present i considerem interessant ampliar el nostre coneixement sobre les seves possibilitats.
Comments are closed.