El doctor Xavier Mate és el responsable dels hospitals de Quirónsalud a Catalunya. El grup gestiona 7 hospitals i 6 centres mèdics i de salut amb una plantilla que supera els 7.000 professionals a Catalunya.
Com heu viscut aquests mesos de pandèmia als diferents hospitals de Quirónsalud?
Ha estat una situació excepcional en la qual hem afrontat situacions impensables amb solucions imaginatives, adaptant-nos a l’entorn, les circumstàncies i la necessitat de cada moment, col·laborant amb el departament de Salut per donar respostes als ciutadans. Estic orgullós de tots els professionals que, amb dificultats i pors, s’han adaptat a les diferents situacions. Sóc metge i haig de dir que tothom s’ha implicat d’una forma espectacular. Ha estat un escenari bèl·lic sense veure sang ni destrucció d’edificis el que fa que sigui més complicat de digerir psicològicament. Perquè a la primera línia veiem persones i s’havia de donar suport a les famílies.
L’experiència de la primera i segona onada ha contribuït a afrontar la tercera amb més previsió?
Hem tingut una doble experiència, una positiva que és l’aprenentatge inicial: com organitzar-nos, saber que es poden fer les coses de forma diferent, saber que es pot guanyar a cada onada, saber quins fàrmacs aporten i quins no, fer benchmarking entre tots, i una negativa que és el cansament físic i psicològic, la por, i que tot i la situació hem fet tot el possible per mantenir activitat no COVID per tal d’evitar afectacions col·laterals amb malalts crònics o processos en què la demora de diagnòstic pot tenir conseqüències per la salut del pacient.
Quirónsalud a Catalunya realitza anualment més de dos milions de procediments mèdics i quirúrgics. Com ha afectat la COVID19 als pacients que tenien intervencions programades?
A la primera onada, l’emergència ens va obligar a prioritzar el malalt COVID19. Aquí és quan vam implementar la telemedicina d’una manera integral per atendre les necessitats de la resta de pacients, que així podien comptar amb el suport dels seus especialistes a través del telèfon o la videotrucada. A l’estiu vam aprofitar a fer activitat pendent i coneguda, abans que arribés la segona onada. Vam assolir un gran projecte fent un equilibri molt complicat entre el descans just i necessari dels nostres professionals i donar resposta a milers de pacients per evitar ajornar procediments. S’ha de reconèixer que aquests canvis de ritme tensen i fan molt difícil la gestió, però hem de gestionar el que sabem fer, de forma àgil quan es pot, ja que el virus ens ha fet veure la importància de les prioritats i de la gestió en la incertesa, així com la nostra fragilitat. Vam aprofitar cada moment, sense perdre temps.
Els professionals sanitaris alerten que s’estan deixant de diagnosticar malalties greus a causa de la COVID19. ¿Creu que això comportarà un augment de l’aposta per la sanitat privada?
La COVID19 ha provocat dues situacions. Una, és la priorització de la sanitat davant la COVID19 i l’altra és l’efecte col·lateral que comporta aquesta priorització sobre la resta de procediments. A la primera onada la situació va ser molt clara i la demora generada s’havia de reconduir. A la segona i tercera onada vam mantenir tota l’activitat assistencial a banda de la COVID19, en la mesura del possible.
Llavors, vam detectar que els usuaris tenien por d’acostar-se als centres sanitaris. Haig de dir que els nostres centres són segurs, que es fan auditories externes de protocols i circuits, i que disposem de certificacions com a Hospitals segurs COVID19. Aquesta por va provocar que alguns pacients ajornessin procediments mèdics i quirúrgics, tot i que l’absència de control mèdic pot tenir més efectes secundaris, mortalitat i morbiditat que la mateixa COVID19, a nivell individual. Això implica un repte de refer i tornar a tenir el control dels malalts crònics, avançar proves diagnòstiques i augmentar procediments quirúrgics a nivell sanitari global. Evidentment, el món de la sanitat privada, en tant que part important del model sanitari, té molt a dir i fer donant suport a la ciutadania. Nosaltres som partidaris de la col·laboració públic-privada i durant les diferents onades hem estat treballant de la mà amb les autoritats sanitàries.
Com considera que han de conviure/col·laborar la sanitat pública i la privada?
Crec que la COVID19 ens ha fet reflexionar respecte a que el món no és parcial. Davant situacions complexes tothom ha de col·laborar i establir projectes amb un objectiu conjunt. Estem en un escenari de limitació de professionals i veient que la COVID19 està provocant efectes secundaris en altres patologies. Per això, defensem una profunda col·laboració en dues línies: per recuperar una veritable normalitat i per garantir un model sanitari global, flexible i que s’apropi a les expectatives de ciutadans i professionals. Sense dubte hem de sumar i no competir.
La col·laboració publico-privada seria una solució per accelerar el procés de vacunació de la COVID19?
Quan tinguem vacunes, i no siguin limitades, tots hem de contribuir a realitzar la vacunació de la forma més ràpida possible i, evidentment, estem a disposició pel que es consideri. Sempre es pot comptar amb el suport del Grup Quirónsalud i ho hem demostrat. Els nostres recursos han estat fonamentals a l’àrea metropolitana per evitar el col·lapse del sistema.
Què li demanaria al nou Govern de Catalunya en matèria de finançament per al sector salut?
Decisió i col·laboració de tots els actors. Ara més que mai cal un discurs clar i una anàlisi de la situació seriosa i professional per aconseguir un pacte global. Recuperar la normalitat a la sanitat catalana pot trigar 3-4 anys, amb un nombre de professionals limitats i amb recursos econòmics limitats. Aquestes limitacions no han de ser determinants si fem de la gestió l’epicentre de la nostra feina, fent una gestió d’eficiència de recursos en un sector que genera despesa, cert, però que al mateix temps genera i impulsa un motor econòmic de país. Tenim bons professionals i bones estructures sanitàries. Tenim un reconeixement que s’ha de potenciar.
El grup aposta de forma decidida per la innovació i la recerca. Com s’està avançant en aquests camps actualment?
Quirónsalud té un ferm compromís amb la innovació i la recerca. Des de fa dos anys, estem reforçant el lligam entre els nostres equips d’investigadors, posant en marxa accions per promoure la creació de xarxes d’investigació en Cardiologia, Pneumologia, Ginecologia i Pediatria. En aquest temps, les xarxes han començat a dissenyar projectes d’investigació conjunts. L’experiència ha estat positiva i tenim la intenció de promoure més accions com el reforçament de les activitats de formació en diferents àmbits d’investigació a més de continuar treballant en xarxa per fomentar la col·laboració amb empreses líders en camps de la farmacoteràpia, la biotecnologia i la tecnologia mèdica. La nostra voluntat és donar un servei d’excel·lència als nostres pacients a través de la creació de coneixement de capdavanter.
En la mateixa línia, destaca la inversió en tecnologia i qualitat dels equipaments. Aquests avenços permetran millorar exponencialment la qualitat assistencial?
La inversió en equipaments és constant i fem un esforç important. No només en les nostres instal·lacions, millorant àrees d’atenció sanitària, sinó també en la millora de les tecnologies d’informació i comunicació per donar millor servei als pacients, en nous equips d’avantguarda, i en nous equipaments per millorar els processos diagnòstics i terapèutics. El grup Quirónsalud ha introduït a Catalunya el primer quiròfan híbrid i el primer robot neuroquirúrgic Mazor d’Espanya; i en la construcció de nous hospitals. Enguany iniciarem la construcció de l’hospital de Badalona, a més de nous centres mèdics i de consultes.
Li puc dir que la inversió és constant. L’any 2019 la inversió en l’adaptació i modernització d’equips i instal·lacions va superar els 20 milions d’euros, 25 al 2020 i una xifra similar aquest 2021. L’atenció sanitària és fonamental i els nostres professionals han de tenir les eines més adients. L’estratègia de Quirónsalud respon al nostre posicionament estratègic. L’experiència i la seguretat del pacient, els nostres professionals i la transformació digital. Tot plegat, per aconseguir l’excel·lència i qualitat en l’atenció que donem als nostres pacients.
Ha estat un any excepcionalment complicat per al sector sanitari però quins projectes de futur té Quirónsalud a Catalunya?
Ha estat un any molt complicat i realment la perspectiva encara és complicada. Hem après coses i pensem que això ens permetrà una millor adaptació estratègica a l’escenari de futur i, en especial, a Catalunya on tenim un volum important de centres. Hem de ser tàctics per fer front a la pandèmia, però també estratègics per avançar més i de forma àgil per potenciar una xarxa sanitària amb un profund component virtual i immediat, amb més valor afegit que volum, posant en valor el temps dels professionals i la capacitat de resoldre com a grup i no només com a centre. Aquesta xarxa potenciarà àrees d’especialització transversal i centralització progressiva d’unitat d’elit o súper especialitzada i haurà de replantejar models amb la nova realitat i expectatives dels nostres usuaris.
Tenim el repte dels professionals pels quals estem treballant noves formes de relació, models virtuals que permetin la conciliació amb la vida familiar i les prioritats de les noves generacions de professionals. Catalunya és un bon lloc pel repte, tenim el grup amb tota la seva potencialitat i ganes, veiem la necessitat i oportunitat del canvi així la potencialitat futura del sector salut. Ara és el moment.
Comments are closed.