Des de l’inici de l’actual pandèmia de Covid-19, un concepte com la desinfecció ha suscitat un interès i una rellevància inesperada i està d’actualitat. En les societats desenvolupades pensàvem que estava superada la preocupació sobre aquest tema en el nostre entorn i en el nostre dia a dia, ja que les mesures i hàbits higiènics actuals són bastant estrictes i acceptables arreu.
Lluny quedaven els anys en el que la gent no sabia que un senzill hàbit com és el de rentar-se les mans, els podia deslliurar del risc de contraure un munt de malalties.
Cal fer una mica d’historia i comprovar, un dels molts exemples, que a mitjans del segle XIX el Dr. Ignaz Philipp Semmelweis va arribar a la conclusió després d’estudiar minuciosament de les dades de les quals disposava, que hi podia haver una relació en el fet que hi hagués un nombre més elevat de morts de parteres, ateses per estudiants de medicina, els quals estaven en contacte amb malalts i que es dedicaven a l’estudi anatòmic de cadàvers, que en les ateses només per les llevadores.
Per sort des d’aleshores els científics van anar constatant i entenent que estem envoltats d’un univers microscòpic que ens afecta directament i que cal tenir molt en compte sobretot en àmbits on podem ser més vulnerables com és el sector sanitari.
De fet és en aquest sector on avui en dia és més preocupant el control i erradicació d’aquests patògens invisibles. Les malalties hospitalàries o nosocomials, paraula procedent del grec NOSO (malaltia) i KOMEIN (cuidar), són una amenaça per la nostra societat i ens reporta unes xifres molt inquietants. Uns 4,5 milions d’europeus les pateixen anualment i 6 de cada 100 pacients en contrauen una, el que suposa 37.000 morts per aquesta causa i un sobrecost a la sanitat de 7.000 milions d’euros.
Estem envoltats de microorganismes que ignorem i fins ara fèiem bé, però molts d’ells són autèntiques armes de destrucció si cauen en el lloc adequat. Hem de saber molt mes d’ells i en aquest sentit en podríem destacar tres tipus, els bacteris, els virus i els fongs.
Els bacteris són organismes unicel·lulars que obtenen els seus nutrients de l’organisme en el qual viuen. Poden provocar càries, infeccions del tracte urinari, infeccions d’oïda o la faringitis estreptocòccica. Els antibiòtics s’utilitzen per a tractar infeccions d’origen bacterià.
Els fongs són organismes multicel·lulars semblants a les plantes. Obtenen els nutrients d’altres plantes i animals en ambients humits i càlids. Poden romandre latents durant molt de temps fora de l’hoste.
Els virus són fins i tot més petits que els bacteris. No són ni tan sols cèl·lules completes. Només són material genètic (DNA o RNA) empaquetat dins d’una coberta proteica. Els virus necessiten altres estructures cel·lulars per a reproduir-se, cosa que significa que no poden sobreviure tret que visquin dins d’un altre organisme (una persona, animal o planta). Els virus poden viure durant una quantitat molt reduïda de temps fora de cèl·lules vives. Per exemple, els virus continguts en fluids corporals infectats poden viure sobre superfícies, com els taulells, les taules o els seients del vàter, durant molt poc temps, però es moren de seguida tret que envaeixin a un altre hoste.
No obstant això, una vegada s’introdueixen en el cos d’una persona, els virus proliferen ràpidament i poden fer-la emmalaltir. Els virus són els causants d’algunes malalties de poca importància, com el refredat comú, de malalties habituals, com la grip i de malalties greus, com la verola, la SIDA o l’Ebola. Per mirar d’erradicar totes aquestes amenaces, hem de recórrer a la desinfecció i aquesta és una de les voluntats que volem exposar en aquests article.
En la desinfecció hi ha diferents nivells que cal entendre per tal de poder prendre les mesures adequades i intentar minimitzar els riscos depenent de l’entorn en el qual ens trobem. En un espai com un quiròfan hauria d’acostar-se a ser un entorn estèril, ja que les persones hi estan exposades completament en ser intervinguts traspassant la barrera natural de pell que ens envolta. En canvi en un consultori o una sala d’espera el nivell d’exigència no hauria de ser tan estricte, en un principi, ja que l’exposició no és tan elevada.
Hem d’imaginar una escala on en un eix hi ha els riscos als quals ens exposem i aquesta depèn del grau de vulnerabilitat, del sistema immunitari, de l’edat o temps d’exposició i a l’altre el nombre i quantitat de microorganismes patògens als quals ens exposem.
Malgrat que no ens ha d’obsessionar mantenir asèptic l’entorn que ens envolta, si que cal tenir un grau de prevenció elevat, encará que gaudim de bona salut, ja que amb l’irrupció de la Covid 19 li hem vist les orelles al llop i hem d’aprendre a conviure amb aquest tipus d’amenaça, per tant haurem d’incorporar al nostre dia a dia mes mesures bàsiques que vagin mes enllà del ja famós eslògan “mans, distància i mascareta” ja que tenim per endavant un temps encara incert però llarg, i caldrà incrementar-los als llocs més sensibles com centres geriàtrics i centres sanitaris pel bé de tots.
En aquest sentit, la desinfecció ha de ser un dels pilars a reforçar i prioritzar per la nostra societat, sigui governamental, sanitària, empresarial o personal.
Actualment les escoles, els centres de treball, els hospitals, clíniques, geriàtrics han anat incorporant en la seva vida quotidiana, normes i protocols que han fet que tot això hagi millorat substancialment, però malauradament, com estem comprovant no és suficient. Ja des de l’inici de la pandèmia les tècniques aplicades fins ara, malgrat que en alguns àmbits han sigut eficients, en altres no ho han estat i aquí és on radica el problema.
No ens podem permetre com a societat moderna i avançada després de tots els esforços per arribar a la lluna, per exemple, o de gaudir d’una sanitat excepcional, que la nostra gent mori o emmalalteixi massivament quan es podria millorar i prevenir.
Tots som responsables d’una millor higiene personal i col·lectiva, però encara més ho són les persones responsables de la seva aplicació, certificació o programació en qualsevol mena de desinfecció. S’ha de regular i aplicar el que tenim, i millorar i revaluar de forma urgent la lògica del que fem. Estem segurs que no ho fem del tot bé, i que per tant, s’ha de millorar i cal tenir sempre de referent el món sanitari i científic. S’han de revaluar com diem els nostres protocols, productes i programes des d’una visió científica, tècnica, pragmàtica i absolutament professional.
No ens podem permetre que el temps passi, les solucions no arribin i que les persones morin, perquè no ens atrevim a revisar, per exemple, els circuits de la mobilitat de les persones. Hem de fer cas als que saben d’aquesta pandèmia i dels que amb la seva professionalitat estan fent tot el possible per combatre-la.
Els requisits han d’estar en concordança amb la tecnologia de la qual disposem i han d’estar conformes amb les expectatives d’una societat avançada, responsable i moderna. No val qualsevol cosa per desinfectar. Es per aixó que volem destacar en aquest article que perquè la desinfecció sigui eficaç i adaptada als moments actuals calen coneixements adequats i professionals tal com es fan servir en l’àmbit sanitari, amb un pla d’acció clarament definit i amb una avaluació permanent.
Ara bé i en paral·lel creim que cal també, que de forma continuada s’apliqui la norma de que la prevenció ha d’estar present en tots els actes de la nostra vida, ja que no es pot dubtar que avui en dia ha de ser una norma imprescindible per a la nostra societat i estem segur que pot costar d’entendre, peró estem del tot convençuts que la prevenció es clau en el moment en què ens trobem de la pandèmia. Justament es un dels missatges que volem dir i remarcar en aquest article, ja que entenem que la forma d’actuar ara, és la més adequada i responsable i la que ens projecta de cara al futur.
Per acabar, entenem que cal educar i conscienciar per que les persones millorin el seu estil de vida i que acceptin que cal un estat permanent de prevenció. Aquest virus pot marxar i així o desitgem, ara bé, queda clar que venent altres i que la millor norma de combatre’ls es el que estem exposant en aquesta article. Cal fer molta pedagogia, evident, no serà ràpid ni fàcil, costarà fer-ho i entendre-ho, peró si sabem que es l’ l’única forma per combatre aquesta pandèmia i d’altres que es puguin produir, estem segurs que posarem tots els nostres esforços.
Prevenció i desinfecció, ara és l’hora de la veritat.
Josep Grau, CEO d’ASEPTICARE, sistema de desinfecció d’alt nivell
Comments are closed.