- La FEGP publica la 16a edició de l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat amb l’objectiu d’apuntar les potencialitats i les febleses dels models de desenvolupament de les comarques catalanes en el nou context post-covid-19.
El fort creixement econòmic que va experimentar l’economia catalana durant el període de recuperació econòmica (2013-2018) va començar a mostrar signes d’esgotament durant el 2019, amb augments del PIB i l’ocupació cada vegada més baixos i uns ritmes de reducció de l’atur propers a zero. A aquest escenari s’hi ha afegit el xoc que ha representat per a les economies comarcals les mesures de confinament posades en marxa arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19.
El nou context ha portat a introduir un nou apartat en la publicació de l’índex d’enguany en el que s’analitzen els impactes que està tenint la crisi de la covid-19 sobre les economies comarcals i sobre els sectors productius a Catalunya. L’anàlisi combinada de l’impacte de la covid-19 en aquests primers mesos i de l’índex FEGP dóna les eines per a definir estratègies que facin front a la crisi, ja que, d’una banda, es disposa de l’abast del xoc i, de l’altra, de les capacitats territorials per a redreçar-lo.
Els resultats mostren com un pes elevat sobre el conjunt de l’estructura econòmica de les activitats turístiques i de lleure i de determinades indústries manufactureres molt afectades per la interrupció de les cadenes globals de subministraments, juntament amb una elevada precarietat del mercat de treball –temporalitat, parcialitat, externalització via ETT, etc.- són els factors determinants per a una major afectació de la crisi de la covid-19 sobre les economies comarcals. Així doncs, han estat les comarques on la qualitat de l’ocupació és inferior i les més dependents d’aquestes activitats les que han registrat una major afectació.
Efectes de la covid-19 sobre els treballadors assalariats per comarques, maig de 2020
Fonts: Observatori del Treball i Model Productiu (Expedients de Regulació d’Ocupació) i Tresoreria General de la Seguretat Social (Mitjana afiliats).
Tanmateix, la capacitat de reaccionar, adaptar-se i renovar-se no només depèn de la base econòmica regional, sinó també de mecanismes institucionals que afavoreixin l’èxit de les mesures proposades. A més, en l’era post-covid, pren especial importància el suport sostingut a l’R+D+i per tal de promoure encara més els processos de diversificació i l’emprenedoria en activitats de valor afegit que condueixin a processos de renovació i reorientació cap a nous àmbits.
El rànquing d’enguany ofereix un revisió de la realitat especialment benvinguda; en tant que la competitivitat (i la resiliència) seran claus en el procés de recuperació de la crisi econòmica causada per la covid-19, esdevenint un complement necessari l’una de l’altra.
La reducció de la demanda interna produïda per la caiguda de les rendes i la frenada de l’activitat econòmica fan que la recuperació del creixement vagi de la mà de la demanda externa. Per aquest motiu, és previsible que siguin les comarques amb una estructura econòmica més orientada cap als mercats exteriors i els béns intensius en coneixement i tecnologia les que experimentin una recuperació més ràpida.
Tanmateix, comarques com l’Aran, el Pallars Jussà, el Priorat o l’Alt Empordà, que queden lluny de les primeres posicions del rànquing de competitivitat comarcal, compten amb importants avantatges competitius com són la qualificació dels recursos humans o l’esperit emprenedor. Aquests elements posen de manifest l’existència de fortaleses i possibilitats de desenvolupar estratègies pròpies des dels territoris. En aquest sentit, la covid-19 no només ha generat un xoc econòmic, també ha evidenciat com les externalitats negatives dels espais urbans poden ser una oportunitat per a reequilibrar les relacions entre el món rural i urbà a partir de l’extensió de fenòmens com el treball a distància, que fa menys dependent el talent dels mercats laborals locals. En conseqüència, el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions esdevindran un factor amb una rellevància creixent.
Tots aquests indicadors queden recollits per l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat comarcal, mostrant la seva capacitat de sintetitzar un seguit de factors, dimensions i indicadors de manera acurada, en una anàlisi que, d’una altra manera, resultaria d’una gran complexitat.
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) és una organització de base associativa que representa el conjunt de l’empresariat del seu àmbit intercomarcal, que té com a objectiu fonamental el foment de l’activitat econòmica i el desenvolupament del teixit empresarial de l’entorn. L’àmbit d’actuació coincideix amb el de les comarques de l’històric Gran Penedès, a cavall de les províncies de Barcelona i Tarragona.
El Barcelonès reforça els seus avantatges competitius, perden protagonisme la resta de comarques que conformaven el nucli més competitiu i també la resta de comarques catalanes
- Les comarques que més competitivitat han perdut són les de la cua de la classificació: Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça amb més de 5 punts en l’Índex.
- De nou, les comarques més competitives son, per ordre: el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès i el Baix Llobregat.
- Osona torna a situar-se en el top10 de comarques més competitives i el Bages cau al 12è lloc del rànquing.
Davant del retrocés generalitzat, entre les comarques més competitives de Catalunya només el Barcelonès ha aconseguit millorar la seva competitivitat amb un increment de 0,3 punts de l’Índex, reforçant la seva competitivitat mentre la resta n’han perdut. Després d’un període d’estancament demogràfic, el creixement poblacional ha estat un dels pilars de la millora competitiva del Barcelonès, on l’augment de la població ha estat superior al de la resta de comarques metropolitanes. Després de dues dècades de procés de metropolitanització i d’expulsió de població i d’activitats econòmiques dels espais centrals cap a espais de la primera i segona corona metropolitanes, les dades apunten cap a un cert canvi de tendència, amb el retorn del creixement de la Barcelona capital. L’especialització d’aquesta en activitats tecnològiques i de serveis avançats afavoreix la localització de noves inversions i activitats, així com l’arribada de nova població sovint amb perfils formatius i d’ingressos elevats. Tanmateix, la crisi de la covid-19 i la sobtada expansió del teletreball pot reformular aquesta dinàmica tot just iniciada, cap a una nova dispersió de la població cap a territoris on les externalitats negatives produïdes per l’aglomeració siguin menors (trànsit, contaminació, baixa qualitat de l’entorn i de l’accés al verd, etc.).
Tot i que les primeres posicions de la classificació s’han mantingut inalterades amb el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès i Baix Llobregat a les quatre primeres posicions, el millor comportament del Baix Llobregat respecte al Gironès ha fet que les dues comarques escurcessin les seves diferències durant el 2019.
Entre les comarques en situacions intermèdies destaca l’ascens de vuit posicions de la Segarra fins a la 20a posició, que representa l’escalada en la classificació més important del 2019. Aquesta remuntada s’ha donat gràcies a una important millora de la qualificació dels recursos humans i del dinamisme empresarial de la comarca.
Com ja s’ha dit anteriorment, a les darreres posicions de la classificació és on es concentren algunes de les majors pèrdues de competitivitat. El Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça són les dues comarques situades a la part més baixa de la classificació, essent també les que han experimentat les majors pèrdues de competitivitat amb variacions de -6,0 i -5,1 punts respectivament. En aquest grup de comarques menys competitives cal destacar l’avenç important de les Garrigues que ha registrat el major creixement en l’índex del conjunt de comarques gràcies a un major dinamisme empresarial, un major seguiment dels estudis postobligatoris dels joves i el retorn al creixement demogràfic.
En aquest darrer grup també es troba el Priorat, una comarca que, partint de la penúltima posició, ha escalat 10 llocs al rànquing fins a situar-se a la 30a posició de la classificació. El recorregut seguit pel Priorat posa de manifest com una aposta decidida per un model de desenvolupament pot generar important millores de la competitivitat territorial. L’aposta per la formació i l’emprenedoria han estat centrals en el creixement competitiu de la comarca.
Comments are closed.